Un embassament petit i desconegut a 20 quilòmetres de Barcelona

Us parlàvem en un post anterior dels primers embassaments que es van construir, aproximadament fa uns cinc mil anys per part dels egipcis, i com després els romans van continuar perfeccionant-los i fent-los més segurs (enllaç). Aquests embassaments, pel grau de coneixements en cada moment, pels materials de què es disposava i també per la maquinària i tecnologia amb què podien comptar, havien de disposar, lògicament, d’escassa capacitat.

A Catalunya, com bé sabeu, en el segle XX va ser l’època de construcció de la immensa majoria dels embassaments que avui tenim en servei. Les seves principals funcions, el motiu pels quals van ser dissenyats i construïts, eren les de garantir reserves d’aigua suficients per a l’abastament d’aigua potable a la població i per al reg agrícola. A poc a poc es va anar incorporant una altra funció, plenament acceptada i defensada al segle XXI, com és el de la producció d’energia elèctrica, energia neta.Read More »

La gestió de les avingudes: laminar la força de l’aigua i optimitzar el recurs

Fa escasses setmanes recordàvem el pas del temporal Gloria per Catalunya, provocant intenses i quantioses pluges que van incrementar de manera considerable el cabal dels nostres rius i van provocar desbordaments i afectacions en diferents punts del territori. L’impacte del Gloria ha comportat un esforç ingent –tècnic i de mobilització de recursos econòmics- per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb més de 600 actuacions de manteniment, neteja de lleres i restauració d’infraestructures del cicle de l’aigua executades durant l’any 2020 per valor de més de 50 milions d’euros.

Avui us voldríem parlar sobre un tema que és primordial en la gestió de l’aigua i que cal tenir present  en relació amb els episodis de precipitacions intenses  com la Dana de l’octubre de 2019, el temporal Gloria de gener de 2020 o la llevantada de Sant Jordi de l’any passat.Read More »

Els usos lúdics als embassaments: la quarta funció d’aquests espais

La societat catalana, com la resta de societats al món, evoluciona, canvia i es transforma amb el pas del temps. En paral·lel, el nivell d’exigència vers el que ens envolta, els gustos i les necessitats varien a mesura que avancem, creixem i disposem de més temps lliure. Res a veure té la societat dels anys trenta del segle passat, amb la dels anys setanta o amb la d’avui en dia.

Un dels aspectes en el que potser podem veure una evolució i uns canvis més evidents és el de diversió i les ganes de gaudir del temps lliure de què disposem. Cada cop més volem esbargir-nos, bé individualment, amb la família o amb els amics.Read More »

Els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) i les seves fites en la gestió de l’aigua

Al setembre de 2015, les Nacions Unides (ONU) van aprovar formalment els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS), un total de 17 eixos per a millorar la salut i el benestar de les persones, aplicant mesures i actuacions seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient. Aquests objetius estan recollits dins de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, amb el propòsit de reduir la pobresa extrema que viu una part important de la població mundial mitjançant 169 fites que s’han d’assolir en l’horitzó del 2030.

Read More »

La contínua revisió de l’estat de les preses catalanes

Com amb molts dels estris i els espais que condicionen la nostra vida diària (manteniment dels cotxes, millorar l’estat dels nostres habitatges, entre d’altres), les preses que emmagatzemen i retenen l’aigua dels embassaments requereixen d’un manteniment i revisió periòdics.

Això es fa per garantir en tot moment la seguretat de la presa i saber amb certesa que aquelles parts essencials per a desembassar aigua estan en perfecte estat i són plenament operatives.

Read More »

La recuperació de les reserves a la majoria dels embassaments, I ara què?

El clima mediterrani té la peculiaritat d’alternar llargs períodes d’estiatge amb episodis de pluges intenses però de curta durada. Aquesta variabilitat s’està accentuant per la influència del canvi climàtic, que està allargant en el temps els períodes de falta de pluges i està tornant cada cop més extrems els episodis de precipitacions tempestuoses.

El 2016 i el 2017 han estat anys molt secs en tot el territori català. Això ha provocat el descens de cabal en els rius de Catalunya i consegüentment, la disminució lenta però constant de les reserves dels nostres embassaments. També la falta de pluges ha provocat la reducció dels nivells dels nostres aqüífers i l’assecament del sòl en tot el territori.

Read More »