Transcorreguts més de 13 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, l’inevitable lent però constant descens de reserves als nostres embassaments continua. Assolit el 44% de reserves en el conjunt de les conques internes, s’espera –i es desitja- que la primavera porti pluges per incrementar les nostres reserves i allunyar el fantasma de la sequera. Fins a la data s’estan implementant una sèrie de mesures per garantir les demandes.
Els darrers dos anys hidrològics (2015-16 i 2016-17) han estat, de manera general, molts secs a Catalunya. Sortosament, els pocs episodis de pluges que s’han produït han servit per incrementar, en part, les reserves de la majoria d’embassaments de les conques internes. No obstant això, des de la primavera d’enguany no s’han registrat pluges quantioses a les capçaleres dels rius, fet que ha provocat el descens lent però continuat de les reserves. L’aportació de la dessalinització, juntament amb l’augment de les extraccions d’aigua subterrània al delta del Llobregat, està fent possible que el descens de reserves naturals sigui més lent.
Cada sis anys, la Directiva marc de l’aigua europea determina que cal revisar els plans hidrològics de cada conca. Això permet actualitzar l’estat de les masses d’aigua, quines són les problemàtiques a resoldre i quines són les actuacions definides per millorar l’estat dels nostres rius. En tot aquest procés eminentment tècnic hi juguen un paper molt important els processos de participació, uns espais d’anàlisi i debat que aglutinen els diferents actors implicats per tot el territori, amb l’objectiu d’analitzar problemàtiques i incorporar solucions a la planificació hidrològica.
A principis d’octubre, els embassaments de les conques internes estan al 55% de la seva capacitat, notant les conseqüències d’un estiu calorós, sec i amb l’augment de totes les demandes típiques per l’època. Tot i que el nivell de les reserves està lleugerament per sobre dels volums registrats fa un any, actualment estem molt allunyats de les mitjanes registrades en els últims 5 i 10 anys.
El 16 d’abril de 2007 va entrar en vigor el decret de sequera que donava inici a la pitjor sequera viscuda a Catalunya de la que es té record. Un període que es va perllongar fins el mes de gener de 2009, quan la darrera conca que estava en excepcionalitat, la de la Muga, sortia d’aquest escenari després d’intenses pluges que van recarregar l’embassament de Darnius Boadella.
Durant aquest període, que va encadenar més de 17 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, i que va mostrar un lent però constant descens de les reserves embassades, va arribar al seu punt més crític el 31 de març de 2008, quan els embassaments del Ter Llobregat van vorejar el 20% de la seva capacitat i apropant l’ombra dels talls de subministrament a la ciutadania. Sortosament, la pluja va fer acte de presència i va incrementar les reserves dels embassaments, deixant enrere una situació que no s’ha tornat a repetir.
Fa uns dies varem poder conèixer una curiosa però impactant campanya d’estalvi d’aigua duta a terme per la ciutat nord-americana de Denver, la conurbació més poblada de l’estat de Colorado. Amb missatges curts però contundents, es posa de rellevància la importància d’un consum racional i eficient de l’aigua, un recurs fràgil i finit que cal preservar.
Aplicant la dita que una imatge val més que mil paraules, l’Agència Catalana de l’Aigua ha endegat diverses activitats per al Dia Mundial de l’Aigua (22 de març), amb l’objectiu de fomentar el coneixement sobre el cicle de l’aigua i de la importància d’aquest recurs per a les nostres vides i totes les activitats que duem a terme.
Tot gran projecte requereix d’un full de ruta coherent i destinat a resoldre les problemàtiques. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts 3 de gener de 2017 el Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya, o el que més el mateix, la planificació hidrològica catalana per als propers sis anys.
Per a la majoria de la ciutadania, l’abastament d’aigua es fa a través dels embassaments, entesos com a grans reservoris d’aigua superficial que permeten emmagatzemar importants volums per a les demandes ordinàries.
Sovint, però, es desconeix que sota els nostres peus, a diversos metres de profunditat, hi ha els aqüífers, formacions geològiques permeables on s’emmagatzema i circula l’aigua subterrània, que permeten garantir el recurs en aquells indrets on no hi ha rius o no es disposa de connexió a les grans xarxes d’abastament supramunicipals. En aquest sentit, els aqüífers es consideren reserves estratègiques des del punt de vista de la planificació i la gestió de l’aigua al nostre país.
Des de que som petits ens han sorprès i apassionat les grans estructures. Al contemplar les piràmides de Gizeh, al Caire (Egipte), grans ponts com el Golden Gate a San Francisco (Estats Units) o elevats edificis com l’Empire State de Nova York sempre ens hem preguntat com s’ha dut a terme la seva construcció i quina és la seva finalitat.
Ens passa el mateix quan observem una gran presa i quan aquesta allibera un gran cabal d’aigua. La imatge d’espectacularitat no deixa a ningú indiferent, i per això ens pregunten perquè serveixen aquestes grans infraestructures.
Si no plou aquesta tardor, anem directes cap a una sequera el 2017. Les primeres pluges post estiu no han tingut fins ara pràcticament cap repercussió en l’estat de les reserves hídriques; ni en els rius, ni en els aqüífers ni en els embassaments ja que han quedat pràcticament absorbides per la coberta vegetal ultra seca després de molts mesos de sequera pluviomètrica extrema.
