Les infraestructures de connectivitat fluvial: coneix els diferents tipus i el seu funcionament

Les rescloses i assuts serveixen per a retenir i derivar l’aigua que circula pel riu, amb l’objectiu de destinar el recurs per a l’abastament, el reg o la generació d’energia. Aquestes infraestructures es troben en alguns indrets dels nostres rius i són, en molts casos, necessàries però alhora representen una dificultat per a la correcta connectivitat fluvial.

Durant el període de la seva vida útil i mentre no s’enderroquen, una opció per a la millora de la connectivitat fluvial i per garantir la lliure circulació de l’aigua i de la vida piscícola és la construcció de connectors fluvials o també coneguts com escales de peixos, que ja en un post anterior us vàrem parlar d’ells.

Avui fem un pas més i us expliquem com són, on es troben i en quins casos s’instal·len, a més d’analitzar les tipologies diferents que podem trobar i com funcionenLlegeix més »

L’aigua tractada a les depuradores: es pot fer servir de manera directa per a determinats usos en situacions temporals de manca d’aigua?

En les darreres setmanes, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha rebut algunes consultes sobre el possible aprofitament directe de l’aigua tractada que surt d’una depuradora, davant de la falta de recurs durant l’estiu (reducció de cabal d’un riu per estiatge o assecament d’un pou) per a determinats usos com ara el reg de jardins o horts particulars, entre d’altres.

Llegeix més »

Desgranant la conservació i el manteniment de les lleres dels rius

Els treballs per adequar les lleres de diversos trams fluvials catalans sempre han generat força debat. Sovint s’han posat en dubte el gruix de les inversions previstes, la competència de qui ha de fer els treballs, en què han de consistir les actuacions, entre d’altres. Aquest post pretén aportar, de manera didàctica, els criteris que s’apliquen i les motivacions de com s’actua en aquest àmbit de la planificació hidrològica.

Llegeix més »

La gestió dels embassaments permet transformar els riscos del règim mediterrani en recursos d’aigua disponibles

Aquest cap de setmana hem assistit a un important episodi de precipitacions que ha incrementat de manera considerable els volums emmagatzemats als embassaments de les conques internes. En els de l’Ebre, en canvi, l’efecte ha estat diferent, ja que s’ha acumulat neu a la capçalera que, quan es fusioni, aportarà unes quantioses reserves. Per tant, la repercussió de les pluges té un comportament diferent entre les dues conques.

Llegeix més »

La gestió d’un embassament amb les reserves altes. El cas de la Baells

Les darreres pluges han beneficiat de manera important les reserves emmagatzemades als embassaments de les conques internes. Les conques del Ter, la Muga i sobretot del Llobregat, han estat les més beneficiades. En aquest darrer cas, l’embassament de la Baells ha assolit més del 97% de la seva capacitat, amb prop de 107 hm3. En situacions com l’actual s’intensifica el seguiment  de la presa, ja que, per una banda, s’ha de disposar de resguard per assumir l’aigua que encara pugui arribar des de la capçalera i per l’altra optimitzar al màxim les reserves i no malgastar recurs, que sens dubte, en el nostre clima mediterrani serà necessari en els propers mesos.

Llegeix més »