Una depuradora és una instal·lació que transforma les aigües brutes que li arriben en aigües netes.
Aquestes aigües brutes o residuals arriben a les depuradores mitjançant les xarxes de clavegueram i els col·lectors en alta, i provenen de les nostres activitats diàries, (vàters, rentavaixelles, entre d’altres) i també de les indústries.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) prova la solució d’Amphos21, guanyadora de la setena edició de l’SmartCatalonia Challenge, per a millorar la gestió de la qualitat de l’aigua del riu Llobregat. La solució, basada en intel·ligència artificial, consisteix en un sistema d’alerta primerenca per predir la presència de contaminants en aigües subterrànies i superficials.
Des de què l’ésser humà va començar a crear comunitats -primer en forma de petits assentaments i amb el pas dels segles a través de pobles i ciutats-, els rius han estat els eixos vertebradors en la construcció de la societat.
Lògicament situar-se a la vora del riu cobria les necessitats que pogués requerir aquella incipient col·lectivitat, garantint aigua per beure, cuinar, regar, netejar i més tard per garantir el creixement social i industrial.
El riu Llobregat és un exemple d’aquest paper central del riu en el creixement i desenvolupament de tants i tants pobles i ciutats.
La natura és dinàmica. Els rius i les rieres, com a elements essencials de la natura, de vegades baixen ben plens, i provoquen inundacions i, en altres períodes, estan secs, sobretot amb el clima mediterrani tan dual que tenim. Sovint, a les seves lleres hi podem trobar una abundant vegetació o restes vegetals que han estat arrossegades per una riuada.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fomenta i impulsa les actuacions de prevenció del risc d’inundacions a les lleres públiques, motiu pel qual duu a terme, de manera periòdica i en coordinació amb les administracions que puguin ser part interessada o afectada, el que s’anomenen actuacions de manteniment i conservació de lleres.
L’objecte de les actuacions de manteniment i conservació de lleres es concentra en afavorir la lliure circulació de les aigües superficials i evitar els problemes per inundacions durant les crescudes ordinàries del rius. Tenen, doncs, una doble finalitat: garantir el flux d’aigua i minimitzar el risc d’inundacions, tot preservant el seu entorn.Llegeix més »
El delta de l’Ebre és una zona humida molt vulnerable, degut principalment a la manca d’aportacions d’aigua i de sediments en el tram final del riu detectades des de fa 100 anys. Es fa palès una disminució en aquest període d’un 30% de les aportacions naturals d’aigua, tot agreujat pels efectes del canvi climàtic que ja comencem a notar.
Diu la definició que un mostreig o mostratge és la tècnica per la selecció d’una mostra a partir d’una població. Mostra a partir de la qual esperem tenir uns resultats que ens permetin veure, a petita escala, com és la població, estalviant temps i diners i evitant estudiar tots els elements de la població.
El mostreig i les seves tècniques segur que les heu vist aplicades en àmbits com la publicitat, per a conèixer els gustos de la gent o cada cop que hi ha eleccions per a conèixer cap a on anirà el vot dels electors.
Però un mostreig de peixos? Això sí que potser et sorprèn i et preguntis de què ens serveix fer mostreigs de peixos i per què hem d’anar a molestar-los 🙂
Doncs bé, el repte del post d’avui és explicar-t’ho.Llegeix més »
La natura és canviant, viva i dinàmica. Rius, torrents, estanys i llacunes estan subjectes a modificacions que poden alterar la seva morfologia i el seu aspecte, provocant que s’hagin d’adoptar mesures perquè tornin al seu estat original.
L’estany de Sils és un d’aquests casos i per aquest motiu, a través del següent post, s’analitzaran les actuacions de restauració i millora, que s’estan duent a terme, fruit de la col·laboració entre organitzacions.
Actualment hi ha actives més de 30 xarxes d’aigua supramunicipals dins del territori català. Aquestes tenen la característica que donen servei, com a mínim, a més d’un municipi, aportant aigua fins als dipòsits municipals.
Catalunya disposa avui de 518 depuradores en servei, que sanegen les aigües residuals del 97% de la població. Aquestes instal·lacions s’encarreguen de tractar les aigües residuals provinents dels municipis i aportar-les al medi en condicions adequades. Podríem dir, doncs, que les depuradores converteixen un problema -un residu, al cap i a la fi- en un element reaprofitable, que aporta cabal als rius i torrents i que afavoreix la millora qualitativa de les nostres masses d’aigua.
Sona el despertador i et despertes inquiet, per saber si avui farà un bon dia. Obres la finestra i veus que fa un sol esplèndid i que no hi ha cap núvol al cel. Després de la tempesta de la passada nit, comproves que es presenta el dia perfecte per anar a a platja. Et prepares, ho agafes tot i et dirigeixes a la platja més propera.
