Quan algú ens parla d’una presa, ja sigui la de Siurana, la de Sant Ponç, la de la Baells, o qualsevol altra, normalment ens ve al cap la superfície líquida de l’embassament que genera i que correspon als milions de litres d’aigua que s’emmagatzemen. No obstant, i com és lògic en una infraestructura complexa com aquesta, trobem diferents elements, que sumats acaben conformant un cos unificat i homogeni.
Els rius han estat, des de temps immemorials, indrets on l’ésser humà hi ha intervingut. Com a recurs essencial que és l’aigua, homes i dones han situat els seus habitatges a la vora del riu, han construït sobre d’ells quan li ha calgut passar d’un costat a l’altre de la llera o també han modificat el seu traçat o règim per a retenir les aigües o derivar-les per a algun altre ús, per exemple l’hidroelèctric o el reg.
Aquestes modificacions a la llera del riu han estat les que han incidit més directament en els seus habitants principals, els peixos. La construcció d’una petita presa o d’un assut suposa un obstacle a qualsevol possibilitat de connectivitat fluvial, de lliure circulació dels peixos, aigües amunt o avall.
