L’efecte dels cabals ambientals en la fauna dels nostres rius

Els rius són ecosistemes on podem trobar una gran varietat d’éssers vius que desenvolupen els seus cicles vitals. Peixos, larves d’insectes com els espiadimonis, els capgrossos -que més endavant seran granotes-, gripaus o salamandres, crancs, llúdrigues, cloïsses o cargols d’aigua dolça, així com també els ocells que viuen dels animals que capturen aguaitant pacientment. En un ecosistema fluvial també hi trobem espècies vegetals com les algues, diferents tipus de plantes adaptades a viure en aquest ambient i els arbres de la riba, que depenen de l’aigua del riu per créixer.

Els diferents tipus d’organismes que viuen en els rius tenen diferents requeriments d’hàbitat per a desenvolupar els seus cicles de vida. Llegeix més »

La reconnexió dels rius europeus mitjançant la ciència ciutadana

La millora de la connectivitat dels rius és un dels objectius de la planificació hidrològica catalana i l’ACA fa anys que treballa en aquesta línia.

Els cursos fluvials són estratègics per a la conservació de la connectivitat ecològica. Concentren una gran diversitat biològica, amb la presència d’hàbitats i espècies d’alt interès de conservació, i faciliten els moviments de moltes espècies, que hi troben refugi i aliment. Per això, la connectivitat és necessària per a processos bàsics relacionats amb la dinàmica fluvial, com ara el transport de sediments i propàguls, entre d’altres.

Llegeix més »

La importància de les escales de peixos i les mesures per garantir la connectivitat fluvial

Els rius han estat, des de temps immemorials, indrets on l’ésser humà hi ha intervingut. Com a recurs essencial que és l’aigua, homes i dones han situat els seus habitatges a la vora del riu, han construït sobre d’ells quan li ha calgut passar d’un costat a l’altre de la llera o també han modificat el seu traçat o règim per a retenir les aigües o derivar-les per a algun altre ús, per exemple l’hidroelèctric o el reg.

Aquestes modificacions a la llera del riu han estat les que han incidit més directament en els seus habitants principals, els peixos. La construcció d’una petita presa o d’un assut suposa un obstacle a qualsevol possibilitat de connectivitat fluvial, de lliure circulació dels peixos, aigües amunt o avall.

Llegeix més »