L’Agència Catalana de l’Aigua participa com a soci en el projecte Saving-E, una iniciativa que pretén que les actuals depuradores puguin ser autosuficients des del punt de vista energètic. El projecte té un pressupost total superior als 1,1 milions d’euros (amb una aportació del 58% provinent de la Comissió Europea) i una durada de quatre anys (2015-2019).
Actualment hi ha 516 depuradores actives a Catalunya que sanegen les aigües residuals del 97,1% de la població catalana. Tot i que la pràctica totalitat dels catalans i catalanes tenen el sanejament garantit, hi ha una part de la població (el 2,9%) que no disposa d’un sistema de sanejament adequat per tractar les aigües residuals generades.
Actualment vivim en un context en què la transparència és clau per informar sobre les activitats de les empreses i de les administracions públiques. La ciutadania vol i té el dret de saber a on es destinen els impostos i taxes que paga i, per aquest motiu, el present post pretén detallar la finalitat del cànon de l’aigua.
Des de la nit dels temps, la humanitat genera aigües residuals. És inevitable, és condició humana generar-ne, i si bé suposem que no devien de ser un problema per a l’home primitiu quan aquest vivia, primer a les cavernes i posteriorment en petits assentaments nòmades, sí sabem que van ser origen de problemes sanitaris quan es van començar a desenvolupar comunitats més complexes uns segles més tard.
El químic francés Antoine L. Lavoisier (1743-1794) ens va demostrar a través dels seus estudis que van acabar desembocant en la llei de conservació de la massa, que la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma.
Han passat diversos segles i l’evolució de la ciència ha fet possible que alguns elements del cicle del sanejament de les aigües residuals no es destrueixin sinó que es transformin.
L’experiència pràctica i diària amb la brutícia, els greixos, el paper, entre d’altres, que després d’utilitzar-los acaben convertint una aigua neta en residual, és precisament el compliment d’aquesta premissa de què res es destrueix, i sí en canvi, es converteix en fang o biosòlid.
El sanejament de les aigües residuals, urbanes i industrials ha estat i és una de les prioritats dels diferents governs de la Generalitat. La implantació dels sistemes de depuració garanteix, per una banda, tractar i depurar les aigües residuals generades per la ciutadania, i per l’altra, afavorir i potenciar la millora dels nostres ecosistemes aquàtics.
