El canvi climàtic i tot el que comporta és una qüestió d’actualitat i d’implicació mundial. Genera inquietud, preocupació i debat i l’administració hi té un paper important. Avui analitzarem quin és aquest paper i les accions a seguir en el present i el futur.
Els reptes als quals s’enfronta l’administració en la gestió de l’aigua són tres.Read More »
La societat catalana, com la resta de societats al món, evoluciona, canvia i es transforma amb el pas del temps. En paral·lel, el nivell d’exigència vers el que ens envolta, els gustos i les necessitats varien a mesura que avancem, creixem i disposem de més temps lliure. Res a veure té la societat dels anys trenta del segle passat, amb la dels anys setanta o amb la d’avui en dia.
Un dels aspectes en el que potser podem veure una evolució i uns canvis més evidents és el de diversió i les ganes de gaudir del temps lliure de què disposem. Cada cop més volem esbargir-nos, bé individualment, amb la família o amb els amics.Read More »
La natura és dinàmica. Els rius, rieres i torrents, com a elements essencials i indispensables de la natura, a vegades baixen ben plens, podent provocar inundacions, i, en altres períodes estan secs, sobretot amb un clima mediterrani tan dual com el que tenim. En moltes ocasions, a les seves lleres hi podem trobar sovint una abundant vegetació o restes vegetals, sense oblidar residus urbans, que han estat arrossegades per una riuada precedent.
Avui ens agradaria parlar-vos dels embassaments a Catalunya, però no dels que composen les conques internes, com ja hem fet en anteriors posts, sinó dels embassaments que és trobem situats al que anomenem la conca catalana de l’Ebre (rius Ebre, Segre, conca de la Noguera Pallaresa i conca de la Noguera Ribagorçana).
Molts podem pensar, observant les preses que retenen l’aigua dels diferents rius del planeta, que aquestes són un invent recent, fruit de la imaginació i l’esforç de l’home del segle XX.
Però això seria potser massa presumptuós, un xic egocèntric, tenint en compte que al llarg de la història han existit diferents civilitzacions que, cadascuna d’elles dins de les seves possibilitats, han creat i desenvolupat coneixements que han permès fer créixer des del punt de vista tecnològic i social la nostra societat.Read More »
La situació que estem vivint arran del Coronavirus, no només a Catalunya sinó a la resta d’Europa i del món, és excepcional. Cap de les persones que vivim en aquest món hem viscut un estat d’emergència sanitària d’aquesta magnitud, provocant uns canvis radicals en la nostra vida diària.
Ara fa 20 anys, en el 2000, coincidint amb la constitució de l’Agència Catalana de l’Aigua, es va crear el cànon de l’aigua, un impost ambiental de caràcter finalista que aplica el principi del qui contamina paga.
Des de finals del mes de desembre de 2019 fins l’actualitat, la malaltia respiratòria aguda coneguda com COVID-19 però que tots anomenem com a coronavirus s’està estenent per tots els racons del nostre planeta.
A principis del mes de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe tècnic sobre la gestió de l’aigua en relació amb aquesta epidèmia.
L’any 1999 es va posar en servei l’embassament de la Llosa del Cavall, situat en el terme municipal de Navès, a la comarca del Solsonès. Aquest és l’embassament més nou -i l’últim- construït a les conques internes catalanes. Regula l’aigua del riu Cardener provinent de la seva capçalera, podent així gestionar els volums d’aigua per a satisfer les diferents demandes consumptives (abastament urbà, principalment) i també per a laminar possibles avingudes d’aigua.
Quan algú ens parla d’una presa, ja sigui la de Siurana, la de Sant Ponç, la de la Baells, o qualsevol altra, normalment ens ve al cap la superfície líquida de l’embassament que genera i que correspon als milions de litres d’aigua que s’emmagatzemen. No obstant, i com és lògic en una infraestructura complexa com aquesta, trobem diferents elements, que sumats acaben conformant un cos unificat i homogeni.
