Tot i que construir noves infraestructures, millorar les existents i apostar per la innovació són actuacions imprescindibles, hi ha maneres de fer que no són tan visibles però que deixen una empremta profunda i sumen punts al balanç de la sostenibilitat.
Actualment ens situem a l’equador del procés de participació i aprofitem per fer un balanç de com està funcionant aquesta iniciativa que pretén incorporar tots els punts de vista a l’hora de configurar les mesures de la planificació hidrològica.
La velella velella, coneguda com la barqueta de Sant Pere, és un fascinant navegant dels mars que viatja impulsat pel vent com si fos un vaixell diminut. Sovint confosa amb una medusa, aquesta colònia blau elèctric sorprèn per la seva biologia única i per les espectaculars arribades massives a les nostres platges.
El Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) és una eina molt important per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquesta consisteix en una xarxa automàtica de control hidrològic, que disposa de més de 200 punts de control distribuïts pel territori.
El SAIH està integrat per infraestructures, sensors i equips de mesura, adquisició, enregistrament i comunicació de dades hidrològiques en temps real sobre l’estat quantitatiu i qualitatiu de les aigües superficials (rius i embassaments) i subterrànies.
El transport de sediments fluvials és un aspecte que afecta a molts rius europeus com el Roine, el Rin, el Po o el Danubi. En el cas de Catalunya, l’Ebre i el seu delta és la principal referència. L’objectiu d’aquesta publicació és, per tant, analitzar les millors solucions possibles.
En la sessió del passat 17 de febrer sobre el dilema de la biodiversitat, i dins el procés de participació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2028-2033, vàrem comptar amb la presència de tres persones expertes en la matèria, en David Meya, la Sandra Carrera i en Francesc Llach.
Va ser un debat molt interessant i que podeu veure en el vídeo del nostre canal de Youtube, enllaç. Us fem un resum del què es va parlar i de les reflexions i idees que van sorgir i van explicar els ponents.Llegeix més »
Sota els nostres peus no hi ha un llac secret ni màgic, sinó milions de petits espais plens d’aigua, com en un pot de cigrons. Cada pou que bombeja i cada gota de pluja que cau ‒o que deixa de caure‒ determinen el temps que un aqüífer es pot aprofitar.
Quan pensem en un pou, moltes persones imaginem una escena de dibuixos animats: un forat profund, fosc, ple d’aigua fins a dalt, del qual sempre en podrem treure aigua fresca. Però la realitat és ben diferent.
El passat dijous dia 11 de desembre es va dur a terme la quarta sessió del cicle de webinars dedicats als 10 anys de la Custòdia Fluvial a Catalunya, organitzat per la XCN amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua.
El tema central d’aquest tercer webinar va ser: Governança fluvial: per a una gestió participativa.
En el 2019, mitjançant aquest post en el nostre blog, explicàvem com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) alineava la seva estratègia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).
En aquell moment, fer un pas endavant en la reutilització de les aigües residuals o la descarbonització semblava un horitzó llunyà.
Sis anys després i havent superat la sequera més greu dels darrers dos segles, revisem aquell text per avaluar el que plantejàvem, el que hem fet i les mesures previstes per al futur.Llegeix més »
El cicle de la gestió compartida de rius i zones humides commemora 10 anys de custòdia fluvial a Catalunya. Amb l’objectiu d’enfortir aquest model de cogestió, clau per a la conservació d’aquests espais, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) han organitzat un seguit de jornades i webinars. Recentment, vam celebrar el tercer webinar del cicle: “Eliminació d’infraestructures per a la restauració fluvial” , una trobada de reflexió per encarar els nous reptes d’aquesta dècada.
Aquesta sessió es va centrar en com l’eliminació d’infraestructures obsoletes, com ara les rescloses, no només millora la connectivitat dels nostres cursos d’aigua, sinó que també en reforça la resiliència davant l’emergència climàtica.
