L’any 1999 es va posar en servei l’embassament de la Llosa del Cavall, situat en el terme municipal de Navès, a la comarca del Solsonès. Aquest és l’embassament més nou -i l’últim- construït a les conques internes catalanes. Regula l’aigua del riu Cardener provinent de la seva capçalera, podent així gestionar els volums d’aigua per a satisfer les diferents demandes consumptives (abastament urbà, principalment) i també per a laminar possibles avingudes d’aigua.
Quan algú ens parla d’una presa, ja sigui la de Siurana, la de Sant Ponç, la de la Baells, o qualsevol altra, normalment ens ve al cap la superfície líquida de l’embassament que genera i que correspon als milions de litres d’aigua que s’emmagatzemen. No obstant, i com és lògic en una infraestructura complexa com aquesta, trobem diferents elements, que sumats acaben conformant un cos unificat i homogeni.
En el món de les depuradores, en concret, i en el de les infraestructures de sanejament en general, podem trobar aspectes molt interessants i fotogènics. Tot i que el que estem gestionant són aigües residuals, brutes i pudents, és possible trobar una mirada en positiu, que posi en relleu el procés de recuperació d’unes aigües, que eren netes abans de passar per diferents usos, i que requereixen del seu pas per instal·lacions públiques com són les depuradores, també conegudes com EDAR, abans de tornar a ser netes.
Passejant pels carrers de les ciutats o circulant per les seves carreteres, trobem constantment uns elements als quals no sempre donem molta atenció: les tapes o, més tècnicament, els dispositius de cobriment i tancament per a zones de circulació emprades per vianants i vehicles.
La natura és canviant, viva i dinàmica. Rius, torrents, estanys i llacunes estan subjectes a modificacions que poden alterar la seva morfologia i el seu aspecte, provocant que s’hagin d’adoptar mesures perquè tornin al seu estat original.
L’estany de Sils és un d’aquests casos i per aquest motiu, a través del següent post, s’analitzaran les actuacions de restauració i millora, que s’estan duent a terme, fruit de la col·laboració entre organitzacions.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) comença aquest dijous el procés de participació associat al 3r cicle del Pla de gestió de l’aigua, corresponent a l’àmbit de les conques internes. Novament i per tercera vegada es posa al servei de la ciutadania, les administracions, les empreses, les entitats, entre d’altres, la possibilitat de conèixer, opinar, debatre, proposar i participar en l’elaboració de la planificació hidrològica per a un període de sis anys (2022-2027).
Una de les novetats d’aquest nou procés és l’opció de participar per via digital, sumant-se al format ja conegut de les sessions presencials, obrint així el ventall i l’abast a un número més gran de participants, especialment d’aquelles persones, agents o sectors que no tinguin disponibilitat per assistir a les sessions presencials previstes al territori.
Al web de l’Agència trobareu tota la informació al respecte. No obstant deixa’ns explicar-te el per què de la participació i la seva importància.Read More »
La població de Catalunya es concentra, majoritàriament, a les zones costaneres. Això provoca que en grans aglomeracions urbanes com les de Barcelona i la seva àrea metropolitana o Tarragona, per posar dos exemples, visquin milions de persones i siguin els espais on es desenvolupen la majoria de les activitats econòmiques.
En les darreres setmanes, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha rebut algunes consultes sobre el possible aprofitament directe de l’aigua tractada que surt d’una depuradora, davant de la falta de recurs durant l’estiu (reducció de cabal d’un riu per estiatge o assecament d’un pou) per a determinats usos com ara el reg de jardins o horts particulars, entre d’altres.
El musclo zebrat (Dreissena polymorpha) és un mol·lusc, considerat com una de les 100 espècies invasores més perjudicials del planeta, pel seu impacte ambiental i econòmic. Originari del mar Caspi, la seva àrea de distribució s’ha anat ampliant a diferents països de l’hemisferi nord. Els experts coincideixen que el factor més probable d’expansió del musclo zebrat és el transport de larves mitjançant el moviment d’aigua d’un lloc a l’altre, a través del trasllat d’embarcacions, remolcs, vehicles i tot tipus d’equipament que hagi estat en contacte amb l’aigua infestada.
Al setembre de 2015, les Nacions Unides (ONU) van aprovar formalment els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS), un total de 17 eixos per a millorar la salut i el benestar de les persones, aplicant mesures i actuacions seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient. Aquests objetius estan recollits dins de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, amb el propòsit de reduir la pobresa extrema que viu una part important de la població mundial mitjançant 169 fites que s’han d’assolir en l’horitzó del 2030.
