A nivell mundial s’estima que hi ha unes 10.000 espècies diferents de peixos, mentre que ens grans zones com Amèrica del Nord n’hi ha prop de 700. Pel que fa a la península Ibèrica, hi ha unes 60 espècies de peixos considerats autòctons (més de la meitat considerades endèmiques) de les quals 32 habiten els rius, estanys i zones humides de Catalunya.
Una estació de tractament d’aigües residuals és una infraestructura essencial per a la societat que no sempre és ben coneguda. En general desconeixem on estan ubicades, tot i que intuïm que estan allunyades dels pobles i ciutats. També molts poden pensar que fan una pudor tremenda i que són lletges i sense cap gràcia.
Una de les imatges més icòniques del cinema es produeix a la pel·lícula Jurassic Park, quan un enorme tiranosaure creat a partir de la innovació genètica emet un profund crit mentre davant seu cau una pancarta amb el lema “Quan els dinosaures governaven la Terra”.
Actualment hi ha actives més de 30 xarxes d’aigua supramunicipals dins del territori català. Aquestes tenen la característica que donen servei, com a mínim, a més d’un municipi, aportant aigua fins als dipòsits municipals.
Com amb molts dels estris i els espais que condicionen la nostra vida diària (manteniment dels cotxes, millorar l’estat dels nostres habitatges, entre d’altres), les preses que emmagatzemen i retenen l’aigua dels embassaments requereixen d’un manteniment i revisió periòdics.
Això es fa per garantir en tot moment la seguretat de la presa i saber amb certesa que aquelles parts essencials per a desembassar aigua estan en perfecte estat i són plenament operatives.
L’aigua és un element imprescindible per a la vida de l’ésser humà i en la construcció i el desenvolupament d’una ciutat. Aquest fet ja el tenien molt present els romans fa dos mil anys, quan l’emperador August va decidir donar llum verd a la fundació de Barcino.
Recentment vàrem tenir ocasió d’inscriure’ns i dur a terme una visita realment interessant al voltant del món de l’aigua. El Centre d’estudis Ignasi Iglasias i l’Associació de recerca i divulgació de la memòria històrica de Trinitat Vella, en col·laboració amb l’ Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), van organitzar una visita amb l’objectiu de conèixer unes infraestructures d’abastament d’aigua importants en la Barcelona de principis del segle XX, les estacions de bombament i tractament de la Trinitat Vella.
Catalunya disposa avui de 518 depuradores en servei, que sanegen les aigües residuals del 97% de la població. Aquestes instal·lacions s’encarreguen de tractar les aigües residuals provinents dels municipis i aportar-les al medi en condicions adequades. Podríem dir, doncs, que les depuradores converteixen un problema -un residu, al cap i a la fi- en un element reaprofitable, que aporta cabal als rius i torrents i que afavoreix la millora qualitativa de les nostres masses d’aigua.
El 29 de novembre de 2018, els embassaments de les conques internes estaven al 89% de la seva capacitat, amb un total de 620 hm3 d’aigua emmagatzemats. Avui, 17 de gener de 2019, transcorreguts menys de dos mesos, el percentatge és el mateix -89%- i el volum de reserves només s’ha reduït en 2 hm3, tenint avui prop de 618 hm3 als reservoris de les conques internes.
El passat 21 de novembre es va reunir per primera vegada el panell d’experts que estudiarà l’aportació continuada d’aigua regenerada en el tram final del riu Llobregat. Aquesta mesura incrementarà el cabal del riu i permetrà augmentar la garantia en l’abastament d’aigua.
El comitè d’experts està composat per un total de dotze membres amb una llarga experiència investigadora en el cicle integral de l’aigua i en l’avaluació de riscos per al medi i la salut. Com a primera mesura analitzaran el disseny de la campanya analítica de demostració
