Des de finals de 2020 la pluviometria a Catalunya està sent per sota de la mitjana, un fet que ha provocat que el volum de les reserves, tant d’embassaments com d’aqüífers, hagi anat baixant de manera lenta però constant. En aquesta situació, cal que la gestió de l’aigua sigui el més ajustada possible per garantir tant la quantitat com la qualitat.
L’aigua és un recurs imprescindible per a la vida al nostre planeta i la seva gestió adequada és essencial per assegurar un futur sostenible i poder garantir les diferents demandes. A Catalunya, la gestió de l’aigua és rellevant arran de la fragilitat d’aquest recurs i per la incidència cada cop més marcada del canvi climàtic. En aquest context, un dels aspectes clau és el sanejament de les aigües residuals.
Les rescloses i assuts serveixen per a retenir i derivar l’aigua que circula pel riu, amb l’objectiu de destinar el recurs per a l’abastament, el reg o la generació d’energia. Aquestes infraestructures es troben en alguns indrets dels nostres rius i són, en molts casos, necessàries però alhora representen una dificultat per a la correcta connectivitat fluvial.
Durant el període de la seva vida útil i mentre no s’enderroquen, una opció per a la millora de la connectivitat fluvial i per garantir la lliure circulació de l’aigua i de la vida piscícola és la construcció de connectors fluvials o també coneguts com escales de peixos, que ja en un post anterior us vàrem parlar d’ells.
Avui fem un pas més i us expliquem com són, on es troben i en quins casos s’instal·len, a més d’analitzar les tipologies diferents que podem trobar i com funcionenLlegeix més »
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) desplega una intensa activitat inspectora per a preservar el bon estat del medi hídric i garantir un bon ús dels recursos. Una recent sentència del Tribunal Suprem ha resolt com conciliar l’exercici de les facultats dels agents mediambientals d’entrar lliurement, en qualsevol moment i sense previ avís, en els llocs subjectes a inspecció.
Catalunya va iniciar, durant la dècada dels 80, un llarg camí per al tractament de les aigües residuals generades per l’activitat humana.
El canvi climàtic està tenint un impacte significatiu a nivell global. A Catalunya, es preveuen, segons alguns models, més onades de calor extrema, sequeres més prolongades, canvis en la distribució de les pluges i un augment del nivell del mar. Aquestes alteracions climàtiques tenen conseqüències importants per a la salut, l’economia o el medi ambient, per posar alguns exemples. És important prendre mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i adaptar-se a aquests canvis per protegir la societat i el medi ambient. Una de les mesures desplegades per l’ACA és el pla d’eficiència energètica en el sanejament de les aigües residuals.
L’any 2020 es va publicar l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020, en el que es feia balanç sobre l’estat de la biodiversitat i es comparaven les dades amb anys anteriors. Un dels punts d’anàlisi en què es centrava l’estudi era l’estat de les aigües continentals, valorant aspectes com la qualitat, la presència d’espècies invasores i la biodiversitat en els ecosistemes fluvials, com a temes principals.
Altres punts importants en la gestió i millora de la qualitat dels rius, que duem a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són la implantació dels cabals ambientals, les actuacions de restauració als rius, les mesures per a incrementar la connectivitat fluvial, les actuacions de millora de zones humides, les espècies invasores o l’entrada en servei i millora dels sistemes de sanejament, entre altres temes.
En el post que us presentem avui, us detallarem algunes de les actuacions fetes en aquests àmbits en els darrers anys i que desgranem en un total de set punts.
La sequera és un fenomen que genera greus problemes. la falta d’aigua afecta a la ciutadania i a les seves activitats arran de les mesures que es duen a terme per a optimitzar els recursos disponibles. La falta d’aigua pot afectar l’agricultura, la ramaderia i la indústria, entre altres usos.
Malauradament els efectes de la sequera els patim tots i totes i gestionar-la requereix de molts esforços i actuacions per part de l’administració, de la ciutadania i de la resta d’implicats.
En aquest post, però, ens centrarem en temes més positius, i sobretot anecdòtics, que guanyen rellevància quan el nivell dels nostres embassaments comencen a estar baixos.Llegeix més »
En les darreres setmanes, l’ACA ha posat a informació pública els projectes per a implementar els plans d’emergència en els embassaments de Darnius Boadella, Foix, la Baells, Sau, la Llosa del Cavall i Sant Ponç, tal i com està previst en la planificació hidrològica.
El pressupost estimat d’aquestes mesures és de 3,5 MEUR. Aquests plans detallen les mesures que s’han de dur a terme en cas d’una eventual emergència, a més de proposar possibles mesures per poder avisar a la població.
Des de fa milers d’anys l’ésser humà ha dut a terme obres per a retenir l’aigua dels rius i poder-la destinar per a l’abastament urbà, el reg o per a les activitats econòmiques. Catalunya no és una excepció i en el nostre territori hi trobem preses de diferents tipologies i materials que han generat embassaments i basses.
De la seguretat en les grans presses us en vàrem parlar en un anterior post en el qual explicàvem quins procediments es fan servir per a garantir aquesta seguretat.
En aquest nou post us parlem sobre aquelles preses, embassaments i basses, que cal tenir degudament controlades per què, en cas de produir-se un funcionament incorrecte o el seu trencament es poguessin ocasionar danys materials o mediambientals, la possible afectació a nuclis urbans, entre d’altres incidències.
