El CSI de l’aigua

23 Mai, 201722 Mai, 2017 aiguabloggencatDeixa un comentari

Històricament, en la política hidràulica la construcció de grans infraestructures ha tingut bona part del protagonisme, relegant a un segon terme la gestió dels recursos i, especialment, el control del medi hídric.

Sense menysprear l’important paper que aquestes grans infraestructures han representat i representen encara per garantir l’abastament, el sanejament o la prevenció d’inundacions, en les darreres dècades del segle XX – amb la introducció de la gestió integrada dels recursos-, i especialment a partir de l’inici del present segle – amb l’aprovació de la Directiva Marc de l’Aigua – les diferents administracions han fet seva la necessitat de millorar i garantir la qualitat dels recursos hídrics i dels ecosistemes associats, articulant per això un cos de persones amb preparació suficient per analitzar i inspeccionar el medi hídric, garantir el seu bon estat i evitar, entre altres, possibles abocaments contaminants.

La gestió dels fangs de depuradora i la seva contribució a l’economia circular

16 Mai, 201716 Mai, 2017 aiguabloggencatDeixa un comentari

El químic francés Antoine L. Lavoisier (1743-1794) ens va demostrar a través dels seus estudis que van acabar desembocant en la llei de conservació de la massa, que la matèria no es crea ni es destrueix, només es transforma.

Han passat diversos segles i l’evolució de la ciència ha fet possible que alguns elements del cicle del sanejament de les aigües residuals no es destrueixin sinó que es transformin.

L’experiència pràctica i diària amb la brutícia, els greixos, el paper, entre d’altres, que després d’utilitzar-los acaben convertint una aigua neta en residual, és precisament el compliment d’aquesta premissa de què res es destrueix, i sí en canvi, es converteix en fang o biosòlid.

Fa 10 anys de la pitjor sequera de la història. Què hem après?

19 Abril, 201710 Mai, 2017 aiguabloggencatDeixa un comentari

El 16 d’abril de 2007 va entrar en vigor el decret de sequera que donava inici a la pitjor sequera viscuda a Catalunya de la que es té record. Un període que es va perllongar fins el mes de gener de 2009, quan la darrera conca que estava en excepcionalitat, la de la Muga, sortia d’aquest escenari després d’intenses pluges que van recarregar l’embassament de Darnius Boadella.

Durant aquest període, que va encadenar més de 17 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, i que va mostrar un lent però constant descens de les reserves embassades, va arribar al seu punt més crític el 31 de març de 2008, quan els embassaments del Ter Llobregat van vorejar el 20% de la seva capacitat i apropant l’ombra dels talls de subministrament a la ciutadania. Sortosament, la pluja va fer acte de presència i va incrementar les reserves dels embassaments, deixant enrere una situació que no s’ha tornat a repetir.

La falta d’aigua “al país dels homes íntegres”

13 Abril, 201710 Mai, 2017 aiguabloggencatDeixa un comentari

Durant jornades commemoratives com el Dia Mundial de l’Aigua ens adonem que, tot i tenir a Catalunya problemàtiques en el món de l’aigua, aquest recurs en arriba de manera senzilla a casa per a satisfer totes les nostres necessitats. L’emprem com un fet normal i sense adonar-nos de la importància que té l’aigua en la vida. També tenim la sort de disposar d’ella amb qualitat i complint amb tots els requeriments sanitaris que ens prevenen de moltes malalties.

Aquesta garantia d’aigua, que hauria de tenir lloc a tot el món i per a totes les persones que habitem en el nostre planeta, no és una realitat en molts països, afectats per l’escassetat d’aigua, per no disposar dels tractaments necessari, l’agreujament d’una manca de governança i els conflictes bèl·lics, que provoquen que més de 750 milions de persones no tinguin accés a l’aigua potable.

La gestió dels embassaments permet transformar els riscos del règim mediterrani en recursos d’aigua disponibles

30 Març, 201730 Març, 2017 aiguabloggencatDeixa un comentari

Aquest cap de setmana hem assistit a un important episodi de precipitacions que ha incrementat de manera considerable els volums emmagatzemats als embassaments de les conques internes. En els de l’Ebre, en canvi, l’efecte ha estat diferent, ja que s’ha acumulat neu a la capçalera que, quan es fusioni, aportarà unes quantioses reserves. Per tant, la repercussió de les pluges té un comportament diferent entre les dues conques.

L’altra cara de la difusió mediambiental

22 Març, 201722 Març, 2017 aiguabloggencatDeixa un comentari

Fa unes setmanes varem escriure un post sobre el sorgiment del clot d’Espolla, a la zona del Pla de l’Estany, un llac interminent que sorgeix en períodes d’intenses pluges a la zona. Aquest clot és també peculiar per la seva fauna, on hi habita una espècie del gènere dels crustacis que són els Triops cancriformis. Aquests éssers neixen en els primers dies que el clot s’omple d’aigua i en 20 dies són capaços de fer les primeres postes d’ous que romandran així fins que el clot es torni a omplir, podent passar anys sense aigua.

La gestió d’un embassament amb les reserves altes. El cas de la Baells

14 Març, 2017 aiguabloggencatDeixa un comentari

Les darreres pluges han beneficiat de manera important les reserves emmagatzemades als embassaments de les conques internes. Les conques del Ter, la Muga i sobretot del Llobregat, han estat les més beneficiades. En aquest darrer cas, l’embassament de la Baells ha assolit més del 97% de la seva capacitat, amb prop de 107 hm³. En situacions com l’actual s’intensifica el seguiment de la presa, ja que, per una banda, s’ha de disposar de resguard per assumir l’aigua que encara pugui arribar des de la capçalera i per l’altra optimitzar al màxim les reserves i no malgastar recurs, que sens dubte, en el nostre clima mediterrani serà necessari en els propers mesos.

La causa de la coloració verdosa del riu Valira

06 Març, 201706 Març, 2017 aiguabloggencatDeixa un comentari

La setmana passada tots varem quedar sorpresos per la intensa coloració verdosa que presentava el riu Valira al seu pas per Andorra. Quan un curs fluvial ofereix un color diferent a l’habitual, sempre pensem que es deu a un vessament incontrolat que generarà danys en l’ecosistema i que alterarà les captacions d’aigua dels municipis que hi ha aigua avall.En aquest incident, sortosament, la causa d’aquesta coloració es va deure a l’aplicació d’un compost ni tòxic ni nociu conegut com fluoresceïna.

El clot d’Espolla o la història d’un llac intermitent

22 febrer, 201723 febrer, 2017 aiguabloggencatDeixa un comentari

Arran de les pluges registrades aquest mes de febrer que han afectat amb major intensitat i persistència el quadrant nord-est del país, s’han reactivat surgències d’aigua en diverses zones del Pla de l’Estany, a la zona coneguda com el Pla d’Usall, entre d’altres. La més important d’aquest conjunt de surgències és la coneguda com el clot d’Espolla.

Foix no és Oroville

15 febrer, 201715 febrer, 2017 aiguabloggencatDeixa un comentari

Les pluges de les darreres hores han fet que els embassaments de les conques internes hagin guanyat importants volums. Tot i això, en els darrers mesos s’ha produït una absència de pluges que ha fet que les reserves, al voltant del mes de setembre estiguessin al 53%. Actualment, per sort, els volums han pujat fins gairebé el 67%, però cap embassament dels que gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua ha arribat al màxim de la seva capacitat.

Només hi ha una excepció, l’embassament de Foix, ubicat a prop de Castellet i la Gornal, i que disposa de capacitat per emmagatzemar 3,7 hm3, una quantitat d’aigua que equivaldria a garantir les demandes d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona durant una setmana, tot i que Foix només destina les seves reserves per a usos agrícoles. Per tant, podem comprovar que l’embassament és petit.