Per saber el cabal que porten els rius i la seva qualitat, l’ACA disposa de la xarxa automàtica de control de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), formada per un conjunt de punts de control distribuïts per totes les conques del territori (a la part catalana de l’Ebre l’objectiu és el control de la qualitat). En aquests punts es mesuren i s’enregistren diferents paràmetres relacionats amb l’aigua, que s’envien, majoritàriament en temps real, al centre de procés de dades de l’ACA.
L’entitat Oxfam Intermón organitza, des de fa uns anys, una activitat solidaria que té com a objectiu recaptar fons i destinar-los a lluitar contra la pobresa i la fam, mitjançant més de 400 projectes de cooperació, d’acció humanitària, de comerç just i sensibilització, en més de 90 països.
Aquesta activitat és la Trailwalker i pretén simular i fer-nos entendre la situació en la que es trobem moltes persones, principalment dones, que degut a la manca d’aigua es veuen obligades a caminar cada dia molts quilòmetres per anar a buscar aquest element vital per a la vida.
Una depuradora és una instal·lació que transforma les aigües brutes que li arriben en aigües netes.
Aquestes aigües brutes o residuals arriben a les depuradores mitjançant les xarxes de clavegueram i els col·lectors en alta, i provenen de les nostres activitats diàries, (vàters, rentavaixelles, entre d’altres) i també de les indústries.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) gestiona de manera directa un total de 7 preses de les conques internes, amb l’objectiu d’emmagatzemar l’aigua i minimitzar els efectes de les pluges torrencials. Tot i que siguin estructures fixes, sòlides i impertorbables, al voltant d’elles hi ha una activitat i vigilància constant, tant per garantir la seva seguretat com per actuar en cas de necessitat.
Entre el 27 de setembre i l’1 d’octubre, l’ACA participarà en les XII Jornadas Españolas de Presas, organitzat pel Comité Nacional Español de Grandes Presas (Spancold), que tindran lloc a Gran Canària i que s’organitza cada 2-3 anys des de fa prop de 40 anys. Aquest any, l’esdeveniment dona un salt qualitatiu important, ja que incorpora la presència i participació de països com la Xina, Brasil i els Estats Units.
Des de la mirada inexperta, la presa d’un embassament pot semblar un simple mur de formigó, una gran construcció, que amb un disseny més o menys particular, es construeix en un riu per retenir l’aigua que omplirà l’embassament i que també evitarà danys en cas d’avingudes.
Mitjançant aquest post us explicarem alguns detalls de com és per dins aquesta infraestructura. Al finalitzar comprovareu, potser amb sorpresa, que una presa és una estructura dinàmica, que té “vida”, es mou, es contrau i es dilata, i que cal vigilar-la, analitzar-la, per, quan sigui necessari, implementar els canvis i millores que siguin necessàries.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) prova la solució d’Amphos21, guanyadora de la setena edició de l’SmartCatalonia Challenge, per a millorar la gestió de la qualitat de l’aigua del riu Llobregat. La solució, basada en intel·ligència artificial, consisteix en un sistema d’alerta primerenca per predir la presència de contaminants en aigües subterrànies i superficials.
Des de què l’ésser humà va començar a crear comunitats -primer en forma de petits assentaments i amb el pas dels segles a través de pobles i ciutats-, els rius han estat els eixos vertebradors en la construcció de la societat.
Lògicament situar-se a la vora del riu cobria les necessitats que pogués requerir aquella incipient col·lectivitat, garantint aigua per beure, cuinar, regar, netejar i més tard per garantir el creixement social i industrial.
El riu Llobregat és un exemple d’aquest paper central del riu en el creixement i desenvolupament de tants i tants pobles i ciutats.
Actualment, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està immersa en la revisió del pla de gestió del risc d’inundacions per al període 2022-2027. L’objectiu és definir mesures i inversions per a minimitzar el risc d’inundacions a les conques internes.
La Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007, relativa a l’avaluació i la gestió dels riscos d’inundació (DI) i la seva transposició al sistema normatiu espanyol mitjançant el Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió de riscos d’inundació (RDI) van fer que l’Agència Catalana de l’Aigua iniciés els treballs associats al primer cicle de gestió del risc d’inundacions (2016-2021), els quals van finalitzar amb l’aprovació del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PGRI), aprovat pel Reial Decret 126/2018, de 9 de març.
Quan activem l’interruptor de la llum, donant per descomptat que la bombeta s’encendrà a l’instant, difícilment ens preguntem d’on prové l’energia. Fruit, però, de la creixent consciència i preocupació que la ciutadania té pel medi ambient, volem que l’energia elèctrica provingui de fonts netes i sostenibles.
Certament l’aigua és una font d’energia neta, sostenible i eficient, com també ho són la llum del sol o la generada pel vent, i des de fa centenars d’anys, s’ha fet servir per moldre gra, moure els molins de les fàbriques de paper o, amb la revolució industrial, per produir electricitat.
La natura és dinàmica. Els rius i les rieres, com a elements essencials de la natura, de vegades baixen ben plens, i provoquen inundacions i, en altres períodes, estan secs, sobretot amb el clima mediterrani tan dual que tenim. Sovint, a les seves lleres hi podem trobar una abundant vegetació o restes vegetals que han estat arrossegades per una riuada.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fomenta i impulsa les actuacions de prevenció del risc d’inundacions a les lleres públiques, motiu pel qual duu a terme, de manera periòdica i en coordinació amb les administracions que puguin ser part interessada o afectada, el que s’anomenen actuacions de manteniment i conservació de lleres.
L’objecte de les actuacions de manteniment i conservació de lleres es concentra en afavorir la lliure circulació de les aigües superficials i evitar els problemes per inundacions durant les crescudes ordinàries del rius. Tenen, doncs, una doble finalitat: garantir el flux d’aigua i minimitzar el risc d’inundacions, tot preservant el seu entorn.Llegeix més »
