A Catalunya tenim un clima mediterrani amb una marcada dualitat, amb llargs períodes de sequera i episodis de pluges intenses i de curta durada Això provoca que els rius puguin tenir increments sobtats de cabal i que es puguin generar possibles danys. És indispensable, doncs, que sapiguem identificar i definir quines són les parts d’un curs fluvial per a fer compatible les activitats humanes amb el bon estat del medi hídric.Llegeix més »
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en la planificació hidrològica vigent (2016-2021) ha destinat més d’ 1,3 milions d’euros en ajuts per a impulsar la recerca i el desenvolupament en l’àmbit de la gestió de l’aigua. Un dels projectes que ha comptat amb una subvenció de l’ACA és el projecte AGORA, liderat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la Universitat de Barcelona (UB).
L’Agència Catalana de l’Aigua té com a objectiu la preservació i recuperació dels ecosistemes aquàtics. La custòdia fluvial és un instrument que permet la cogestió amb entitats privades de tipus ambiental i entitats públiques com ara ajuntaments i entitats supralocals com ara consorcis.
L’aigua és un dels béns més valuosos que tenim. Calma la nostra set i és essencial per a totes les nostres activitats. Sense ella no hi ha vida.
Abans que arribi a les llars, l’aigua procedent dels rius, dels aqüífers o inclús del mar, s’ha de tractar per a complir amb totes les garanties de qualitat. Les instal·lacions que ho fan possible són les potabilitzadores, on es tracta l’aigua que captem del medi per a convertir-la en aigua apte per al consum humà.
Quan era petit i passava per una zona forestal que s’havia cremat, sempre pensava en el temps que trigaria a recuperar-se. “Això no ho tornaràs a veure igual fins d’aquí 30 anys”, em responia el meu pare, fet que m’entristia per haver d’esperar tant de temps per tornar a veure el bosc recuperat, verd i amb vida.
Sempre he tingut la sensació que amb els incendis i amb les sequeres, els boscos de Catalunya s’han anat reduint i amb els anys s’ha perdut massa forestal, però la realitat és una altra.
L’aigua és un recurs fràgil i escàs. La seva distribució és cada cop més irregular a causa del canvi climàtic i, per aquest motiu, cal buscar noves solucions per a disposar d’aigua sense dependre de la climatologia.
La dessalinització és una d’aquestes tecnologies, que converteix l’aigua del mar, salada, en un recurs apte per al consum humà.
Actualment hi ha a Catalunya 536 sistemes de sanejament, una xifra que creixerà molt més en els propers anys, donant així compliment al Programa de Gestió específic dels Sistemes públics de Sanejament en alta de Catalunya (PGSAC), l’eina que preveu una inversió de 1.200 MEUR i que garantirà noves depuradores i la millora de les ja existents per a un període de 12 anys (2022-2033).
Fer funcionar un sistema de sanejament, amb tots els seus elements, requereix un elevat consum energètic. Parlem d’una demanda de consum global de 304 GWh/any, tenint en compte que en 137 depuradores és on es consumeix el 93,3% de la demanada de tot Catalunya.
Per aquest motiu, i en la línia del que s’estableixen en totes les actuacions dirigides a minimitzar les emissions de fonts no renovables i afavorir aquelles que minimitzin els efectes del canvi climàtic, l’Agència aposta per convertir moltes de les seves depuradores en centres de producció d’energia neta i sostenible.
Els rius són ecosistemes on podem trobar una gran varietat d’éssers vius que desenvolupen els seus cicles vitals. Peixos, larves d’insectes com els espiadimonis, els capgrossos -que més endavant seran granotes-, gripaus o salamandres, crancs, llúdrigues, cloïsses o cargols d’aigua dolça, així com també els ocells que viuen dels animals que capturen aguaitant pacientment. En un ecosistema fluvial també hi trobem espècies vegetals com les algues, diferents tipus de plantes adaptades a viure en aquest ambient i els arbres de la riba, que depenen de l’aigua del riu per créixer.
Els diferents tipus d’organismes que viuen en els rius tenen diferents requeriments d’hàbitat per a desenvolupar els seus cicles de vida. Llegeix més »
Tot i que en els darrers anys s’ha consolidat la cultura de l’estalvi i una major eficiència en l’ús de l’aigua, la necessitat de disposar d’aquest recurs, en la quantitat i la qualitat necessàries per a satisfer les diferents demandes, fa que haguem de recórrer a solucions imaginatives i amb ple recolzament de la tecnologia per a disposar de més aigua.
A més, amb els efectes cada cop més notoris del canvi climàtic, que ens porten cap a un futur amb una distribució més irregular de les pluges i amb fenòmens meteorològics més extrems.Llegeix més »
La globalització ha fet més petit el món i ha provocat que gairebé tot estigui connectat. Això ha comportat efectes negatius en molts àmbits, un d’ells afecta directament al món de l’aigua i la seva qualitat.
Les espècies exòtiques invasores són aquelles procedents d’altres regions que tenen la capacitat de colonitzar un nou hàbitat en poc temps i provocar efectes adversos a l’ecosistema, l’agricultura, el turisme, la salut o als serveis ambientals que en general proveeixen els ecosistemes.
