Etiqueta: SEQUERA

Estació d'aforament Olvan - Berga

El Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH). Orígens, història, usos i futur

Deixa un comentari

El Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) és una eina molt important per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquesta consisteix en una xarxa automàtica de control hidrològic, que disposa de més de 200 punts de control distribuïts pel territori.

El SAIH està integrat per infraestructures, sensors i equips de mesura, adquisició, enregistrament i comunicació de dades hidrològiques en temps real sobre l’estat quantitatiu i qualitatiu de les aigües superficials (rius i embassaments) i subterrànies.

Llegeix més »

Catalunya i el compliment de l’Agenda 2030 en la gestió del cicle de l’aigua

2 comentaris

En el 2019, mitjançant aquest post en el nostre blog, explicàvem com l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) alineava la seva estratègia amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS).

En aquell moment, fer un pas endavant en la reutilització de les aigües residuals o la descarbonització semblava un horitzó llunyà.

Sis anys després i havent superat la sequera més greu dels darrers dos segles, revisem aquell text per avaluar el que plantejàvem, el que hem fet i les mesures previstes per al futur.Llegeix més »

Canvi climàtic i rius

Sequeres a Catalunya i inundacions a Noruega. Les dues cares del canvi climàtic

Deixa un comentari

El canvi climàtic és una amenaça global que es manifesta de maneres molt diverses arreu del planeta, especialment en la gestió de l’aigua. En aquest post expliquem els seus efectes, centrant-nos a la vegada en el cas de Catalunya i fent una comparació amb Noruega.

Ens fixem en aquest país escandinau per comprovar les diferències de com afecta el canvi climàtic a dues regions europees amb característiques geogràfiques i climàtiques molt dispars.

Llegeix més »

La sequera i els seus efectes.

Catalunya, epicentre del canvi climàtic. Analitzem la sequera de 2021-2024

2 comentaris

La sequera és un fenomen que ha afectat Catalunya al llarg de la seva història. És, però, durant el segle XX i, concretament, en els darrers cinc anys que hem viscut un episodi d’una magnitud sense precedents que ha posat a prova la nostra capacitat de reacció i adaptació.

Un estudi, dut a terme pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), ens ofereix un anàlisi exhaustiu del període de sequera viscut entre 2021 i 2024. La investigació revela dades preocupants i ens proporciona una visió clara de la tendència a l’aridificació que està experimentant el nostre clima.

Llegeix més »

Sant Romà de Sau

El Pla de sequera ha evitat que els embassaments del Ter Llobregat estiguessin un any i mig sense aigua

Deixa un comentari

El desplegament del Pla de Sequera (PES) ha evitat que els embassaments del sistema Ter Llobregat haguessin quedat buits al maig del 2023. Això hauria suposat estar 431 dies sense aigua, provocant talls de subministrament en tot aquest àmbit.

Entre 2022 i 2025, s’han aportat al sistema Ter Llobregat un total de 309 hm3 de nous recursos (dessalinització i regeneració) que han pal·liat part del dèficit d’aportacions. Pel que fa a les mesures per a limitar el reg, els usos urbans i el cabal ecològic, aquestes han permès estalviar un total de 258 hm3.

Llegeix més »

Afrontar el dèficit d’aigua i les sequeres. Comparativa de les mesures aplicades a Catalunya i Austràlia

Deixa un comentari

Els embassaments, fins ara, juguen un paper essencial en la gestió de l’aigua a Catalunya, on els episodis de sequera són recurrents. Amb 9 embassaments principals gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquests tenen una capacitat d’emmagatzematge d’uns 700 hm³. Per comparar, Austràlia, amb un clima més sec, compta amb milers d’embassaments (gairebé 500 grans embassaments d’ús públic i privat) amb una capacitat total que supera els 84.000 hm³.

Aquesta estratègia, compartida amb altres regions del món, ha portat Catalunya i Austràlia a desenvolupar mecanismes similars però amb adaptacions segons el seu context climàtic i social.

Llegeix més »

Imatge chemtrails . Origen Canva.com

Els ‘chemtrails’ o esteles químiques: alteració del clima o idees sense fonamentació científica?

Deixa un comentari

En episodis de crisi o en situacions de dificultat que ha d’afrontar la ciutadania, com en el cas de la pandèmia per la Covid19 o l’actual episodi de sequera, és freqüent observar com proliferen, sobretot per les xarxes socials, teories, opinions o hipòtesis sobre determinats temes sense cap base científica ni contrastable.

Un dels falsos mites que han proliferat en els darrers anys ha estat la producció d’energia hidroelèctrica a les conques internes de Catalunya, on s’assegurava que la sequera estava causada per haver buidat els embassaments per a produir energia a baix cost. Tot i que es disposa públicament de tota la informació del destí de l’aigua dels embassaments (actes de les comissions de desembassament, dades diàries dels embassaments o variació del cabal dels rius), sovint es recorre a imatges de preses que no estan en el nostre territori i de declaracions de persones que no s’encarreguen de la gestió de l’aigua.

En la línia d’aquests temes que generen molt debat a les xarxes i amb l’objectiu d’aprofundir en la seva veracitat, avui us portem el tema dels chemtrails, contrails o esteles químiques.

Llegeix més »