Accionar l’aixeta i que surti aigua és un gest tan habitual que gairebé ni el pensem. Està sempre present en el nostre dia a dia.
Neta, segura i disponible. Aquest petit gest quotidià comporta una realitat molt més important: l’aigua és un dret humà.
Des del 2010, l’ONU reconeix que totes les persones han de tenir garantit l’accés a l’aigua potable i a un adequat sanejament de les aigües residuals. És una condició bàsica per viure amb dignitat, tenir salut i poder desenvolupar diferents activitats.
Àfrica, el continent amb més desigualtats
El problema és que, encara avui, aquest dret està molt lluny de ser universal. Tot i els avenços, la desigualtat és enorme, sobretot en continents com l’Àfrica.
A escala global, més de 2.100 milions de persones no tenen accés segur a l’aigua potable i, aproximadament, 2.300 milions no disposen de sanejament adequat.
Això significa que en una part important del planeta no es pot fer una cosa tan simple com beure aigua amb seguretat o disposar d’un sistema bàsic d’higiene.
I això té conseqüències directes: malalties, pobresa i menys oportunitats.
Tot i que aquí el repte és adaptar el sistema als episodis meteorològics extrems (sequeres i inundacions), en altres parts del món la lluita és molt més bàsica.
Per posar-hi xifres, el Programa Conjunt de Monitorització (JMP) de l’OMS i l’UNICEF (Joint Monitoring Programme) presenta aquesta realitat:
| Regió / País | Cobertura Aigua Potable (Bàsica o superior) | Cobertura Sanejament (Bàsic o superior) |
| Nigèria | 77% | 43% |
| Etiòpia | 51% | 13% |
| R. D. del Congo | 47% | 21% |
| Kenia | 68% | 34% |
| Sud-àfrica | 92% | 79% |
I a casa nostra? Una realitat molt diferent
Si ho mirem des de l’òptica catalana, la situació és completament diferent. Aquí, la població té garantit l’accés a l’aigua, amb un consum mig al voltant dels 105 litres per persona i dia, molt a prop del que recomana l’Organització Mundial de la Salut.
A més, el sanejament de les aigües residuals es troba en un alt nivell: es depura més del 97,4% de les aigües residuals generades a Catalunya.
Dit d’una altra manera: vivim en un entorn on el dret a l’aigua no només està reconegut, sinó que es fa realitat cada dia.
Tenir aigua i garantir les infraestructures
Però això no passa “perquè sí”. Quan obrim l’aixeta, només veiem el resultat final. Però darrere hi ha tot un sistema complex:
- Xarxes de captació i distribució
- Clavegueram
- Estacions depuradores
- Embassaments i aigües subterrànies
- I, de manera gradual i ascendent, dessalinitzadores i sistemes de reutilització
Tot això forma el que s’anomena cicle integral de l’aigua.
I és aquí on entra en joc una idea clau: el que paguem a la factura de l’aigua no és només l’aigua que consumim, sinó fer funcionar tot aquest sistema.
A més, el model està pensat per fomentar el bon ús de l’aigua: qui més consumeix, més paga.
I hi ha una altra peça important: a Catalunya, la llei protegeix les persones vulnerables, evitant que se’ls pugui tallar el subministrament per motius econòmics (Llei 24/2015). A més, des de l’ACA es posa a disposició de la ciutadania dues bonificacions corresponents al cànon de l’aigua (el que suposa entre un 10 i un 40% de la factura de l’aigua): la tarifa social del cànon de l’aigua i l’ampliació per trams.
Les sequeres: un toc d’atenció
En els últims anys, les sequeres ens ha fet canviar la mirada. En el que portem de segle XXI hem viscut 5 episodis d’escassetat d’aigua. El més greu, el registrat entre 2021 i 2025.
Hem constatat que l’aigua és fràgil i finita i que cal gestionar-la de manera eficient. Hem consolidat l’estalvi i estem duent a terme un model per deixar de dependre de la pluja.
Per això s’estan impulsant noves solucions com la regeneració d’aigua i la dessalinització: formes d’aconseguir “nova aigua” en un context de canvi climàtic.
No podem oblidar, però, la importància de millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament. El compromís de l’Agència en aquest àmbit és total, amb l’aportació de 130 milions d’euros per a materialitzar més de 800 ajuts.
És vital tenir més aigua però és al mateix temps indispensable aprofitar bé la que tenim.
Mirar més enllà del nostre entorn
La crisi climàtica ens afecta a tots, però té una major incidència en aquells territoris que ja parteixen de situacions estructurals més fràgils.
Per això, parlar d’aigua també és parlar de responsabilitat global. No n’hi ha prou amb gestionar bé el que tenim: cal ser conscients de la desigualtat i contribuir a reduir-la.
Iniciatives de cooperació i sensibilització, com les que impulsen organitzacions socials, ens recorden precisament això: l’aigua és un dret de tothom. Des de l’Agència som conscients d’aquestes realitats i per això col·laborem en esdeveniments com la Trailwalker, organitzada per Oxfam Intermón, amb l’objectiu de poder finançar actuacions per garantir l’aigua en països en vies de desenvolupament.
Una idea per quedar-se
La pròxima vegada que obris l’aixeta, pensa-hi un moment.
Allò que per a nosaltres és un gest senzill, per a milions de persones és un repte diari.
I potser aquesta presa de consciència és el primer pas per donar més valor a un recurs que, en realitat, és essencial per a les nostres vides.