Catalunya va iniciar, durant la dècada dels 80, un llarg camí per al tractament de les aigües residuals generades per l’activitat humana.
Etiqueta: SANEJAMENT
L’aprofitament dels fangs de depuradora per a l’obtenció d’energia neta
El canvi climàtic està tenint un impacte significatiu a nivell global. A Catalunya, es preveuen, segons alguns models, més onades de calor extrema, sequeres més prolongades, canvis en la distribució de les pluges i un augment del nivell del mar. Aquestes alteracions climàtiques tenen conseqüències importants per a la salut, l’economia o el medi ambient, per posar alguns exemples. És important prendre mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i adaptar-se a aquests canvis per protegir la societat i el medi ambient. Una de les mesures desplegades per l’ACA és el pla d’eficiència energètica en el sanejament de les aigües residuals.
Els sistemes de sanejament i la producció d’energia neta i sostenible
Actualment hi ha a Catalunya 536 sistemes de sanejament, una xifra que creixerà molt més en els propers anys, donant així compliment al Programa de Gestió específic dels Sistemes públics de Sanejament en alta de Catalunya (PGSAC), l’eina que preveu una inversió de 1.200 MEUR i que garantirà noves depuradores i la millora de les ja existents per a un període de 12 anys (2022-2033).
Fer funcionar un sistema de sanejament, amb tots els seus elements, requereix un elevat consum energètic. Parlem d’una demanda de consum global de 304 GWh/any, tenint en compte que en 137 depuradores és on es consumeix el 93,3% de la demanada de tot Catalunya.
Per aquest motiu, i en la línia del que s’estableixen en totes les actuacions dirigides a minimitzar les emissions de fonts no renovables i afavorir aquelles que minimitzin els efectes del canvi climàtic, l’Agència aposta per convertir moltes de les seves depuradores en centres de producció d’energia neta i sostenible.
Les estacions de regeneració: donar una nova vida a l’aigua
Tot i que en els darrers anys s’ha consolidat la cultura de l’estalvi i una major eficiència en l’ús de l’aigua, la necessitat de disposar d’aquest recurs, en la quantitat i la qualitat necessàries per a satisfer les diferents demandes, fa que haguem de recórrer a solucions imaginatives i amb ple recolzament de la tecnologia per a disposar de més aigua.
A més, amb els efectes cada cop més notoris del canvi climàtic, que ens porten cap a un futur amb una distribució més irregular de les pluges i amb fenòmens meteorològics més extrems.Llegeix més »
El riu Llobregat. El sanejament en una conca industrialitzada
Des de què l’ésser humà va començar a crear comunitats -primer en forma de petits assentaments i amb el pas dels segles a través de pobles i ciutats-, els rius han estat els eixos vertebradors en la construcció de la societat.
Lògicament situar-se a la vora del riu cobria les necessitats que pogués requerir aquella incipient col·lectivitat, garantint aigua per beure, cuinar, regar, netejar i més tard per garantir el creixement social i industrial.
El riu Llobregat és un exemple d’aquest paper central del riu en el creixement i desenvolupament de tants i tants pobles i ciutats.
L’Or Blau. L’exposició que no pots deixar de visitar.
L’aigua és un element indispensable per a la vida i, a Catalunya, des de fa 20 anys n’estem promovent la gestió sostenible des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i en col·laboració amb la resta d’administracions, sector empresarial, entitats i ciutadania en general gràcies al cànon de l’aigua que paguem a la factura. Coincidint amb aquest aniversari, fins el 18 d’abril podeu veure al Palau Robert de Barcelona l’exposició “L’Or Blau, els reptes de l’aigua”, organitzada per l’Agència.
Poques vegades amb tants poques lletres, -set són els que tenen les paraules L’Or Blau-, podem definir millor quin és l’increïble valor que té un element absolutament essencial i imprescindible per a la vida: l’aigua.
Aigua i coronavirus
Des de finals del mes de desembre de 2019 fins l’actualitat, la malaltia respiratòria aguda coneguda com COVID-19 però que tots anomenem com a coronavirus s’està estenent per tots els racons del nostre planeta.
A principis del mes de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe tècnic sobre la gestió de l’aigua en relació amb aquesta epidèmia.
L’aigua tractada a les depuradores: es pot fer servir de manera directa per a determinats usos en situacions temporals de manca d’aigua?
En les darreres setmanes, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha rebut algunes consultes sobre el possible aprofitament directe de l’aigua tractada que surt d’una depuradora, davant de la falta de recurs durant l’estiu (reducció de cabal d’un riu per estiatge o assecament d’un pou) per a determinats usos com ara el reg de jardins o horts particulars, entre d’altres.
Els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS) i les seves fites en la gestió de l’aigua
Al setembre de 2015, les Nacions Unides (ONU) van aprovar formalment els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS), un total de 17 eixos per a millorar la salut i el benestar de les persones, aplicant mesures i actuacions seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient. Aquests objetius estan recollits dins de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, amb el propòsit de reduir la pobresa extrema que viu una part important de la població mundial mitjançant 169 fites que s’han d’assolir en l’horitzó del 2030.
La depuradora de l’Alt Maresme Nord: la darrera gran planta de sanejament d’aigües residuals de Catalunya
En una antiga pedrera del terme municipal de Tordera està construïda la depuradora de l’Alt Maresme Nord, una planta que va entrar en servei al 2012 i que s’encarrega de sanejar les aigües residuals de cinc municipis de la comarca del Maresme.