Les infraestructures de connectivitat fluvial: coneix els diferents tipus i el seu funcionament

Les rescloses i assuts serveixen per a retenir i derivar l’aigua que circula pel riu, amb l’objectiu de destinar el recurs per a l’abastament, el reg o la generació d’energia. Aquestes infraestructures es troben en alguns indrets dels nostres rius i són, en molts casos, necessàries però alhora representen una dificultat per a la correcta connectivitat fluvial.

Durant el període de la seva vida útil i mentre no s’enderroquen, una opció per a la millora de la connectivitat fluvial i per garantir la lliure circulació de l’aigua i de la vida piscícola és la construcció de connectors fluvials o també coneguts com escales de peixos, que ja en un post anterior us vàrem parlar d’ells.

Avui fem un pas més i us expliquem com són, on es troben i en quins casos s’instal·len, a més d’analitzar les tipologies diferents que podem trobar i com funcionenLlegeix més »

Inspectora treballant

L’accés dels agents mediambientals als llocs d’inspecció

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) desplega una intensa activitat inspectora per a preservar el bon estat del medi hídric i garantir un bon ús dels recursos. Una recent sentència del Tribunal Suprem ha resolt com conciliar l’exercici de les facultats dels agents mediambientals d’entrar lliurement, en qualsevol moment i sense previ avís, en els llocs subjectes a inspecció.

Llegeix més »

Imatge dels digestors de fang de l'edar de l'Alt Maresme, a Pineda

L’aprofitament dels fangs de depuradora per a l’obtenció d’energia neta

El canvi climàtic està tenint un impacte significatiu a nivell global. A Catalunya, es preveuen, segons alguns models, més onades de calor extrema, sequeres més prolongades, canvis en la distribució de les pluges i un augment del nivell del mar. Aquestes alteracions climàtiques tenen conseqüències importants per a la salut, l’economia o el medi ambient, per posar alguns exemples. És important prendre mesures per reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle i adaptar-se a aquests canvis per protegir la societat i el medi ambient. Una de les mesures desplegades per l’ACA és el pla d’eficiència energètica en el sanejament de les aigües residuals.

Llegeix més »

Massa d'aigua

La restauració ecològica dels ecosistemes fluvials a Catalunya

L’any 2020 es va publicar l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020,  en el que es feia balanç sobre l’estat de la biodiversitat i es comparaven les dades amb anys anteriors. Un dels punts d’anàlisi en què es centrava l’estudi era l’estat de les aigües continentals, valorant aspectes com la qualitat, la presència d’espècies invasores i  la biodiversitat  en els ecosistemes fluvials, com a temes principals.

Altres punts importants en la gestió i millora de la qualitat dels rius, que duem a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són la implantació dels cabals ambientals, les actuacions de restauració als rius, les mesures per a incrementar la connectivitat fluvial, les actuacions de millora de zones humides, les espècies invasores o l’entrada en servei i millora dels sistemes de sanejament, entre altres temes.

En el post que us presentem avui, us detallarem algunes de les actuacions fetes en aquests àmbits en els darrers anys i que desgranem en un total de set punts.

Llegeix més »

Basses de reg a Lleida

El control de la seguretat en preses i basses

Des de fa milers d’anys l’ésser humà ha dut a terme obres per a retenir l’aigua dels rius i poder-la destinar per a l’abastament urbà, el reg o per a les activitats econòmiques. Catalunya no és una excepció i en el nostre territori hi trobem preses de diferents tipologies i materials que han generat embassaments i basses.

De la seguretat en les grans presses us en vàrem parlar en un anterior post en el qual explicàvem quins procediments es fan servir per a garantir aquesta seguretat.

En aquest nou post us parlem sobre aquelles preses, embassaments i basses, que cal tenir degudament controlades per què, en cas de produir-se un funcionament incorrecte o el seu trencament es poguessin ocasionar danys materials o mediambientals,  la possible afectació a  nuclis urbans, entre d’altres incidències.

Llegeix més »

Imatge d'un embassament

A què es destina l’aigua dels nostres embassaments?

A les conques internes de Catalunya existeixen nou embassaments que, com hem explicat en anteriors posts, serveixen per a garantir les diferents demandes i també per a retenir l’aigua de possibles avingudes per a evitar danys aigua avall.

En aquest post ens centrarem en explicar quina és la finalitat de l’aigua que s’allibera dels embassaments per als diferents usos com l’abastament domèstic, les demandes de reg i el compliment dels cabals ecològics. Hem de tenir en compte que l’aigua dels embassaments també serveix per a usos lúdics (alliberament per a la pràctica d’activitats esportives, sempre que les condicions ho permetin) i també per a la generació d’energia.

Llegeix més »

Interior de la cova de l'Espluga de Francolí

Les aigües subterrànies, el recurs invisible i alhora imprescindible

L’aigua és un recurs escàs, fràgil i finit que en ocasions és difícil de veure. En aquest post us parlarem de les aigües subterrànies, explicant què són, on es troben i per què són tan importants. Potser no són tan conegudes ni tenen la visibilitat dels rius, els estanys i els llacs, però tenen la mateixa importància i són imprescindibles per a satisfer les demandes que diàriament tots i totes necessitem.

L’abastament urbà, l’agricultura i la ramaderia, així com els usos ambientals requereixen diàriament d’aigua en quantitat i qualitat i garantir-ne la seva disponibilitat. És un dels objectius prioritaris de l’Agència Catalana de l’Aigua.Llegeix més »

Imatge de la Llosa del Cavall en sequera

El Pla de Sequera, l’instrument bàsic en la planificació i gestió de l’escassetat d’aigua

Les sequeres són un fenomen cíclic a Catalunya. El clima mediterrani que afecta el nostre territori, alterna els llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada. És habitual per tant que de manera periòdica es produeixin a casa nostra llargs períodes sense pluges destacables que s’han de gestionar per garantir totes les demandes. Des de principis de 2020, l’Agència Catalana de l’Aigua disposa del Pla de Sequera, aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener.

Llegeix més »

Imatge de la llera d'un riu

Què és el domini públic hidràulic?

A Catalunya tenim un clima mediterrani amb una marcada dualitat, amb llargs períodes de sequera i episodis de pluges intenses i de curta durada Això provoca que els rius puguin tenir increments sobtats de cabal i que es puguin generar possibles danys. És indispensable, doncs, que sapiguem identificar i definir quines són les parts d’un curs fluvial per a fer compatible les activitats humanes amb el bon estat del medi hídric.Llegeix més »