Tot i que construir noves infraestructures, millorar les existents i apostar per la innovació són actuacions imprescindibles, hi ha maneres de fer que no són tan visibles però que deixen una empremta profunda i sumen punts al balanç de la sostenibilitat.
Si revisem com funcionen les nostres xarxes d’aigua, quanta aigua hi entra, quanta n’arriba als usuaris i quanta es perd pel camí, aconseguim respondre amb números a una pregunta clau: estem aprofitant bé l’aigua que tenim?
Ara que els embassaments estan plens, podria semblar que aquest ja no és un tema central. Però aquesta percepció fa temps que ha perdut pes. Precisament la preocupació pel canvi climàtic s’ha estès més enllà dels episodis extrems —com les sequeres o les inundacions— i forma part del dia a dia de moltes persones. Després de la sequera viscuda entre 2021 i 2025, la més greu i persistent dels darrers 200 anys, s’han incorporat uns hàbits que difícilment quedaran enrere.
Increment de les consultes
D’aquests hàbits vinculats a diferents àmbits del medi, quan ens fixem en l’aigua hi ha un indicador que destaca clarament: l’estat dels embassaments. És la dada que ha concentrat més atenció ciutadana, molt per sobre d’altres informacions disponibles.
| Concepte | Núm. de visualitzacions 2024 |
| Aigua en temps real | 2.155.289 |
| Estat embassaments | 547.115 |
| Estat embassaments Ter-Llobregat | 167.371 |
Així, l’estat dels embassaments s’ha convertit en un referent quotidià. Durant la sequera 2021-2025, va impactar en la ciutadania fins al punt que van començar a sorgir noves eines, gràfics i aplicacions a partir de dades públiques. Un senyal clar que, quan la informació és útil, la societat la fa seva.
Vam vincular fortament la idea de sequera amb la dada que mostrava la gota, que en els moments més extrems (febrer de 2024) va arribar a valors entorn del 14%. A 27 d’abril de 2026, la situació ha donat un gir, amb valors que ja superen el 93%.
I és en aquest moment quan topem amb la resposta a la pregunta implícita que hi ha en tot aquest preàmbul:
No. La disponibilitat d’aigua no depèn només d’aquesta dada.
Les auditories d’eficiència hidràulica
Minimitzar les pèrdues d’aigua és fonamental en la lluita contra la sequera. Les auditories que els ajuntaments catalans han començat a publicar ofereixen una visió detallada del funcionament real de les xarxes d’abastament.
Les dades mostren que una part de l’aigua es perd abans de ser utilitzada, perquè durant anys no s’ha pogut fer un diagnòstic del sistema amb prou detall.
Les auditories realitzades fins ara —un total de 102— cobreixen serveis que representen el 77% dels abonats de Catalunya. Les dades indiquen una eficiència tècnica mitjana de les xarxes del 85%.
L’Agència està destinant un total de 130 milions d’euros en ajuts a més de 700 municipis per a millorar l’eficiència de les xarxes de subministrament
Auditar i comptar amb dades permet tenir una fotografia actualitzada de la xarxa. I amb aquesta consciència, prendre decisions que abans no eren possibles.
Aquest treball ha permès compartir els resultats més enllà del nostre entorn, amb la presentació de l’experiència al Congrés Water Loss 2026, a Rio de Janeiro, amb dades del 77% dels abonats de Catalunya i una avaluació comparativa internacional.
La reutilització indirecta
Aquesta mateixa lògica basada en la cerca de vies per disposar de més recurs —que ens facin ser més independents de la pluja— és la que ha permès fer un pas més enllà durant la sequera.
Davant d’uns embassaments sota mínims i uns cabals fluvials reduïts, es va activar a la regió de Barcelona un sistema de reutilització indirecta potable que va aportar aigua regenerada al riu Llobregat, aigües amunt de la captació de la potabilitzadora de Sant Joan Despí. Aquesta solució, basada en dades i controls continus, va produir fins a 62 hm3 de nova aigua, incrementant així la disponibilitat d’aigua en un moment que els recursos naturals es trobaven sota mínims.
Un estudi recent, publicat a la revista científica Water Reuse, escrit a diverses mans —entre les quals es troben les de diverses persones de l’Agència— analitza amb detall aquesta experiència. Durant més de dos anys, s’han monitorat 260 substàncies al llarg de tot el recorregut de l’aigua: des de la sortida de la planta de regeneració fins a l’aigua que arriba a les llars.
Els resultats són molt clars: tot i que alguns compostos són presents a l’aigua regenerada, els sistemes de tractament redueixen les concentracions fins a valors molt baixos en l’aigua distribuïda, sempre per sota dels llindars acordats amb les autoritats sanitàries.
Dues solucions amb una mateixa finalitat
Aquest nivell de control no és casual ni puntual. És el resultat d’una manera de treballar que posa el focus en la qualitat de les dades. Les auditories d’eficiència permeten, per exemple, distingir entre pèrdues reals (fuites, avaries, trencaments) i pèrdues aparents (frau, connexions il·legals o errors de comptadors), una diferència que condiciona directament les decisions a prendre.
Els serveis d’abastament que millor gestionen les pèrdues són també els que tenen balanços més fiables. Mesurar no és un tràmit, és una eina eficaç.
Quan es connecten aquestes dues mirades —la de les xarxes municipals i la de la reutilització— el missatge es clarifica:
Abans de buscar més aigua, cal entendre millor la que ja tenim. L’aigua que no es perd i l’aigua que es pot tornar a utilitzar formen part d’un mateix sistema
En un context de sequeres més freqüents i prolongades, aquestes experiències mostren que hi ha marge d’actuació si es treballa amb rigor, coordinació i informació compartida. Un coneixement que neix del treball quotidià, però que dialoga, cada vegada més, amb un debat que ja és global.