Catalunya disposa avui de 518 depuradores en servei, que sanegen les aigües residuals del 97% de la població. Aquestes instal·lacions s’encarreguen de tractar les aigües residuals provinents dels municipis i aportar-les al medi en condicions adequades. Podríem dir, doncs, que les depuradores converteixen un problema -un residu, al cap i a la fi- en un element reaprofitable, que aporta cabal als rius i torrents i que afavoreix la millora qualitativa de les nostres masses d’aigua.
El 29 de novembre de 2018, els embassaments de les conques internes estaven al 89% de la seva capacitat, amb un total de 620 hm3 d’aigua emmagatzemats. Avui, 17 de gener de 2019, transcorreguts menys de dos mesos, el percentatge és el mateix -89%- i el volum de reserves només s’ha reduït en 2 hm3, tenint avui prop de 618 hm3 als reservoris de les conques internes.
El passat 21 de novembre es va reunir per primera vegada el panell d’experts que estudiarà l’aportació continuada d’aigua regenerada en el tram final del riu Llobregat. Aquesta mesura incrementarà el cabal del riu i permetrà augmentar la garantia en l’abastament d’aigua.
El comitè d’experts està composat per un total de dotze membres amb una llarga experiència investigadora en el cicle integral de l’aigua i en l’avaluació de riscos per al medi i la salut. Com a primera mesura analitzaran el disseny de la campanya analítica de demostració
Les tonalitats que els nostres ulls perceben ens donen molta informació. Ens transmeten sensacions i al mateix temps influencien els nostres sentiments i emocions.
La resposta que cadascú de nosaltres té davant un color és pròpia i subjectiva i respon, en gran part, a les nostres experiències i a l’aprenentatge que hem viscut. Per exemple, el color vermell ens pot transmetre dinamisme o energia, el blau calma i sinceritat, el verd serenitat i frescor, i així una llarga llista de colors i sentiments.
El món de l’aigua no és aliè als colors i potser, en alguna ocasió, hauràs sentit a parlar del color de l’aigua.
La millora de la connectivitat dels rius és un dels objectius de la planificació hidrològica catalana i l’ACA fa anys que treballa en aquesta línia.
Els cursos fluvials són estratègics per a la conservació de la connectivitat ecològica. Concentren una gran diversitat biològica, amb la presència d’hàbitats i espècies d’alt interès de conservació, i faciliten els moviments de moltes espècies, que hi troben refugi i aliment. Per això, la connectivitat és necessària per a processos bàsics relacionats amb la dinàmica fluvial, com ara el transport de sediments i propàguls, entre d’altres.
Quan algú ens pregunta o ens parla sobre la depuració de les aigües residuals, molt sovint el que en realitat està pensant és com és, on està o com funciona aquella estació depuradora d’aigües residuals, EDAR si fem servir l’acrònim o senzillament depuradora, en llenguatge més col·loquial.
Des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), sempre insistim que una depuradora és un component molt important en el difícil procés de la depuració de les aigües, però no és l’únic. Per això avui voldríem explicar què és un sistema de sanejament i quins elements en formen part.
Sona el despertador i et despertes inquiet, per saber si avui farà un bon dia. Obres la finestra i veus que fa un sol esplèndid i que no hi ha cap núvol al cel. Després de la tempesta de la passada nit, comproves que es presenta el dia perfecte per anar a a platja. Et prepares, ho agafes tot i et dirigeixes a la platja més propera.
Durant aquest estiu s’han pogut veure força meduses en alguns punts del nostre litoral. Aquests organismes, que acostumen a ser molestos per les possibles picades que ens poden ocasionar, habiten en els mars i oceans del planeta des de fa milions d’anys. Fins i tot hi ha investigacions que asseguren que les meduses podrien ser dels animals que fa més anys que habiten en les masses d’aigua salades.
Per conèixer l’estat dels rius, llacs, zones humides i aigües litorals de Catalunya, entre d’altres, es defineix, a partir de la Directiva marc de l’aigua, el concepte de massa d’aigua com a instrument bàsic. Aquesta seria una unitat de gestió, amb característiques homogènies, que permet una diagnosi conjunta en tota ella i, alhora, establir mesures de protecció o millora, en el cas que es requereixin.
Sovint pensem que les nostres platges són com piscines artificials, quan en realitat es tracta d’ecosistemes naturals on interactuen espècies animals i vegetals amb factors físics i químics, i que a més són indrets sotmesos a possibles alteracions de la qualitat de l’aigua. Moltes vegades ens esverem quan albirem escumes estranyes o altres elements que poden tenir un origen antropogènic (d’aigües industrials, residuals o urbanes) però cal aclarir que la majoria són naturals.
