L’aigua és un recurs fràgil i escàs. La seva distribució és cada cop més irregular a causa del canvi climàtic i, per aquest motiu, cal buscar noves solucions per a disposar d’aigua sense dependre de la climatologia.
La dessalinització és una d’aquestes tecnologies, que converteix l’aigua del mar, salada, en un recurs apte per al consum humà.
Per donar un pas més en la protecció i preservació de les aigües subterrànies, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) han publicat el Mapa de Vulnerabilitat Intrínseca a la contaminació dels Aqüífers de Catalunya Escala 1:100.000.
En els darrers 30 anys s’han produït grans avenços en la gestió del cicle de l’aigua. Catalunya sempre ha tingut un dèficit hídric, degut a l’escassetat d’aigua a prop de les zones més poblades del país. Aquesta falta de recurs s’agreuja encara més amb la dualitat del clima mediterrani, que alterna llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada.
L’embassament de Sau és, per a molts, un autèntic termòmetre de la sequera a Catalunya. L’església de Sant Romà de Sau, datada del segle X i coberta per les aigües de l’embassament des de 1962, és un indicador per saber la quantitat d’aigua que tenim. Quan el campanar està totalment cobert per l’aigua molts respirem tranquils, ja que això indica que les reserves són suficients. En canvi, quan el nivell de l’aigua baixa i es pot veure gran part de l’església, això ens indica que la sequera és una realitat a Catalunya.
La situació que estem vivint arran del Coronavirus, no només a Catalunya sinó a la resta d’Europa i del món, és excepcional. Cap de les persones que vivim en aquest món hem viscut un estat d’emergència sanitària d’aquesta magnitud, provocant uns canvis radicals en la nostra vida diària.
Ara fa 20 anys, en el 2000, coincidint amb la constitució de l’Agència Catalana de l’Aigua, es va crear el cànon de l’aigua, un impost ambiental de caràcter finalista que aplica el principi del qui contamina paga.
Des de finals del mes de desembre de 2019 fins l’actualitat, la malaltia respiratòria aguda coneguda com COVID-19 però que tots anomenem com a coronavirus s’està estenent per tots els racons del nostre planeta.
A principis del mes de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe tècnic sobre la gestió de l’aigua en relació amb aquesta epidèmia.
L’any 1999 es va posar en servei l’embassament de la Llosa del Cavall, situat en el terme municipal de Navès, a la comarca del Solsonès. Aquest és l’embassament més nou -i l’últim- construït a les conques internes catalanes. Regula l’aigua del riu Cardener provinent de la seva capçalera, podent així gestionar els volums d’aigua per a satisfer les diferents demandes consumptives (abastament urbà, principalment) i també per a laminar possibles avingudes d’aigua.
La natura és canviant, viva i dinàmica. Rius, torrents, estanys i llacunes estan subjectes a modificacions que poden alterar la seva morfologia i el seu aspecte, provocant que s’hagin d’adoptar mesures perquè tornin al seu estat original.
L’estany de Sils és un d’aquests casos i per aquest motiu, a través del següent post, s’analitzaran les actuacions de restauració i millora, que s’estan duent a terme, fruit de la col·laboració entre organitzacions.
La població de Catalunya es concentra, majoritàriament, a les zones costaneres. Això provoca que en grans aglomeracions urbanes com les de Barcelona i la seva àrea metropolitana o Tarragona, per posar dos exemples, visquin milions de persones i siguin els espais on es desenvolupen la majoria de les activitats econòmiques.
