Passejant pels carrers de les ciutats o circulant per les seves carreteres, trobem constantment uns elements als quals no sempre donem molta atenció: les tapes o, més tècnicament, els dispositius de cobriment i tancament per a zones de circulació emprades per vianants i vehicles.
La natura és canviant, viva i dinàmica. Rius, torrents, estanys i llacunes estan subjectes a modificacions que poden alterar la seva morfologia i el seu aspecte, provocant que s’hagin d’adoptar mesures perquè tornin al seu estat original.
L’estany de Sils és un d’aquests casos i per aquest motiu, a través del següent post, s’analitzaran les actuacions de restauració i millora, que s’estan duent a terme, fruit de la col·laboració entre organitzacions.
La població de Catalunya es concentra, majoritàriament, a les zones costaneres. Això provoca que en grans aglomeracions urbanes com les de Barcelona i la seva àrea metropolitana o Tarragona, per posar dos exemples, visquin milions de persones i siguin els espais on es desenvolupen la majoria de les activitats econòmiques.
En les darreres setmanes, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha rebut algunes consultes sobre el possible aprofitament directe de l’aigua tractada que surt d’una depuradora, davant de la falta de recurs durant l’estiu (reducció de cabal d’un riu per estiatge o assecament d’un pou) per a determinats usos com ara el reg de jardins o horts particulars, entre d’altres.
El musclo zebrat (Dreissena polymorpha) és un mol·lusc, considerat com una de les 100 espècies invasores més perjudicials del planeta, pel seu impacte ambiental i econòmic. Originari del mar Caspi, la seva àrea de distribució s’ha anat ampliant a diferents països de l’hemisferi nord. Els experts coincideixen que el factor més probable d’expansió del musclo zebrat és el transport de larves mitjançant el moviment d’aigua d’un lloc a l’altre, a través del trasllat d’embarcacions, remolcs, vehicles i tot tipus d’equipament que hagi estat en contacte amb l’aigua infestada.
Al setembre de 2015, les Nacions Unides (ONU) van aprovar formalment els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS), un total de 17 eixos per a millorar la salut i el benestar de les persones, aplicant mesures i actuacions seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient. Aquests objetius estan recollits dins de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, amb el propòsit de reduir la pobresa extrema que viu una part important de la població mundial mitjançant 169 fites que s’han d’assolir en l’horitzó del 2030.
un dels deures que tenim a l’Agència Catalana de l’Aigua és explicar què és l’aigua i tot el que l’envolta. Com a administració encarregada de la gestió de l’aigua a Catalunya, a més d’apassionar-nos amb el que fem, considerem addient explicar totes les actuacions i tasques vinculades amb l’element que ens dona la vida.
Fa un any, la col·laboració entre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya va permetre la creació d’un apli, Cercafonts, amb un inventari de 5.000 fonts naturals repartides per tot Catalunya.
En una antiga pedrera del terme municipal de Tordera està construïda la depuradora de l’Alt Maresme Nord, una planta que va entrar en servei al 2012 i que s’encarrega de sanejar les aigües residuals de cinc municipis de la comarca del Maresme.
A nivell mundial s’estima que hi ha unes 10.000 espècies diferents de peixos, mentre que ens grans zones com Amèrica del Nord n’hi ha prop de 700. Pel que fa a la península Ibèrica, hi ha unes 60 espècies de peixos considerats autòctons (més de la meitat considerades endèmiques) de les quals 32 habiten els rius, estanys i zones humides de Catalunya.
