En els darrers dies estem veient com els cabals dels rius de Catalunya tendeixen a incrementar-se ràpidament. L’aigua que ens està aportant la pluja en les últimes setmanes és la causant d’aquests increments. Segur que molts us pregunteu perquè això passa de manera més recurrent en els darrers dies.
L’Agència Catalana de l’Aigua participa com a soci en el projecte Saving-E, una iniciativa que pretén que les actuals depuradores puguin ser autosuficients des del punt de vista energètic. El projecte té un pressupost total superior als 1,1 milions d’euros (amb una aportació del 58% provinent de la Comissió Europea) i una durada de quatre anys (2015-2019).
El clima mediterrani té la peculiaritat d’alternar llargs períodes d’estiatge amb episodis de pluges intenses però de curta durada. Aquesta variabilitat s’està accentuant per la influència del canvi climàtic, que està allargant en el temps els períodes de falta de pluges i està tornant cada cop més extrems els episodis de precipitacions tempestuoses.
El 2016 i el 2017 han estat anys molt secs en tot el territori català. Això ha provocat el descens de cabal en els rius de Catalunya i consegüentment, la disminució lenta però constant de les reserves dels nostres embassaments. També la falta de pluges ha provocat la reducció dels nivells dels nostres aqüífers i l’assecament del sòl en tot el territori.
Cada cop es posa en més ocasions damunt de la taula quines han de ser les grans actuacions per a incrementar la disponibilitat d’aigua. Amb la recerca, el desenvolupament i la innovació –el que es coneix popularment com a R+d+i– en el camp de l’aigua es poden trobar altres solucions que incrementin la quantitat i millorin la qualitat d’aquest recurs tan preuat.
En aquesta línia, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) aposta per participar tècnica i econòmicament en projectes que millorin el món de l’aigua i que representin un benefici per la gestió que es du a terme des de l’administració hidràulica catalana.
Un cop prems el botó de la cisterna, l’aigua desapareix de la teva vista endinsant-se en un món desconegut i gairebé inexplorat, fosc, tenebrós i humit. En aquest submón hi ha moltes llegendes: l’existència de cocodrils albins i cecs que suposadament habiten a la xarxa de clavegueram de grans ciutats com Nova York i l’existència de grans mostres amb la pell feta de tovalloletes que, encara avui, els científics no han sabut identificar i classificar.
En els darrers mesos s’ha intensificat el debat sobre el paper de la dona a la nostra societat. Es reclama, de manera lògica, legítima i coherent, que no es discrimini per raons de sexe i que el gènere femení tingui les mateixes oportunitats que els homes i que en matèria retributiva es tinguin en compte les capacitats personals i no qüestions de gènere. Des de fa més de deu anys, l’ACA aplica un pla d’igualtat per trencar barreres i tenir equilibrada la plantilla.
Fa un any l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) va crear aquesta plataforma, amb la vocació de ser una finestra per donar a conèixer activitats relacionades amb el vector aigua i destinada a totes les entitats i associacions vinculades amb aquest món.
El portal s’articula en dos eixos: l’agenda d’esdeveniments, on s’informa de les activitats que s’organitzen arreu de Catalunya vinculades amb l’aigua i el comptador de l’aigua, on pots conèixer la teva petjada hídrica.
Els rius han estat, des de temps immemorials, indrets on l’ésser humà hi ha intervingut. Com a recurs essencial que és l’aigua, homes i dones han situat els seus habitatges a la vora del riu, han construït sobre d’ells quan li ha calgut passar d’un costat a l’altre de la llera o també han modificat el seu traçat o règim per a retenir les aigües o derivar-les per a algun altre ús, per exemple l’hidroelèctric o el reg.
Aquestes modificacions a la llera del riu han estat les que han incidit més directament en els seus habitants principals, els peixos. La construcció d’una petita presa o d’un assut suposa un obstacle a qualsevol possibilitat de connectivitat fluvial, de lliure circulació dels peixos, aigües amunt o avall.
Fa uns mesos es va publicar un post en el blog de l’ACA sobre quines són les zones del territori on ha de ploure per aportar aigua als rius i, consegüentment, als embassaments. Sobretot per la gent de les ciutats hi ha la falsa creença què quan plou a les grans ciutats això ja serveix per aportar aigua als embassaments i això no és així.
En les darreres setmanes s’han viscut a Catalunya diversos fronts que han aportat pluges i, sobretot, neu a cotes baixes amb una notòria afectació a la normalitat vial del dia a dia i amb la corresponent incidència en els mitjans de comunicació. Amb registres en molts punts que han vorejat els 100 litres, aquests s’han concentrat principalment en punts del litoral i prelitoral de Barcelona i Girona.
Potser perquè associem la cigonya blanca amb una imatge de llibertat, així com un bon indicador de biodiversitat, aquesta espècie d’au és desitjada per molts municipis que la voldrien tenir com habitant.
El municipi de Flix ha estat un dels llocs on les cigonyes han decidit aturar-se en el seu viatge des d’Àfrica, on passen l’hivern, fins Europa, a la que arriben durant el mes de febrer i s’hi estan fins la tardor.
