La qualitat de l’aigua és primordial per a la gestió dels recursos hídrics i en la protecció del medi ambient. Així doncs, tant Catalunya com Corea del Sud estan utilitzant tecnologies avançades per monitoritzar la qualitat i la quantitat de l’aigua.
Seguidament explorarem les eines i metodologies que s’utilitzen en cada cas i veurem com la tecnologia està permetent una gestió de l’aigua més eficaç i sostenible.
La sequera continua sent una realitat, tot i les darreres pluges. Aquest període ha provocat que la ciutadania hagi pres consciència de la fragilitat d’aquest recurs. Això ha despertat l’interès per conèixer la procedència de l’aigua que surt de les nostres aixetes, del que són les dessalinitzadores, les estacions de regeneració d’aigua i les fuites que poden tenir les xarxes de subministrament.
En un post anterior us parlàvem del clavegueram i dels col·lectors en alta com a primer element pel que han de passar les aigües residuals abans de ser tractades i retornades al medi, bé ser reutilitzades amb totes les garanties.
En el post d’avui entrarem ja en la gestió d’aquestes aigües a l’interior d’un depuradora o també anomenada estació de depuració d’aigües residuals (EDAR). Aquesta primera fase és el pretractament.
Des de l’1 de juny al 31 de setembre, l’Agència Catalana de l’Aigua desplega, com cada estiu, el pla de vigilància i control de les aigües de bany. Arriba, per tant, el moment de gaudir de les nostres platges. En aquests ecosistemes, però, es poden produir fenòmens naturals que sovint podem confondre amb episodis de contaminació. És important conèixer les causes, els seus efectes i com hem d’actuar.
El concepte de «litre per persona dia», a què fa referència el Pla especial de sequera, inclou tant l’aigua que consumim a les llars com a les activitats econòmiques connectades a la xarxa d’abastament municipal, la qual cosa no vol dir que cada persona pugui consumir 200 litres al dia a casa seva.
En episodis de crisi o en situacions de dificultat que ha d’afrontar la ciutadania, com en el cas de la pandèmia per la Covid19 o l’actual episodi de sequera, és freqüent observar com proliferen, sobretot per les xarxes socials, teories, opinions o hipòtesis sobre determinats temes sense cap base científica ni contrastable.
Un dels falsos mites que han proliferat en els darrers anys ha estat la producció d’energia hidroelèctrica a les conques internes de Catalunya, on s’assegurava que la sequera estava causada per haver buidat els embassaments per a produir energia a baix cost. Tot i que es disposa públicament de tota la informació del destí de l’aigua dels embassaments (actes de les comissions de desembassament, dades diàries dels embassaments o variació del cabal dels rius), sovint es recorre a imatges de preses que no estan en el nostre territori i de declaracions de persones que no s’encarreguen de la gestió de l’aigua.
En la línia d’aquests temes que generen molt debat a les xarxes i amb l’objectiu d’aprofundir en la seva veracitat, avui us portem el tema dels chemtrails, contrails o esteles químiques.
L’aigua és un recurs imprescindible per a la vida al nostre planeta i la seva gestió adequada és essencial per assegurar un futur sostenible i poder garantir les diferents demandes. A Catalunya, la gestió de l’aigua és rellevant arran de la fragilitat d’aquest recurs i per la incidència cada cop més marcada del canvi climàtic. En aquest context, un dels aspectes clau és el sanejament de les aigües residuals.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) desplega una intensa activitat inspectora per a preservar el bon estat del medi hídric i garantir un bon ús dels recursos. Una recent sentència del Tribunal Suprem ha resolt com conciliar l’exercici de les facultats dels agents mediambientals d’entrar lliurement, en qualsevol moment i sense previ avís, en els llocs subjectes a inspecció.
Catalunya va iniciar, durant la dècada dels 80, un llarg camí per al tractament de les aigües residuals generades per l’activitat humana.
Així, a principis de 2025 es disposa d’un total de 565 depuradores, que garenteixen el sanejament del 97,3% de la població catalana. Un cop assolit aquest escenari, un dels objectius de l’Agència Catalana de l’Aigua és modernitzar les depuradores existents i construir-ne de noves en petits nuclis de menys de 2.000 habitants.
La recerca, el desenvolupament i la investigació, el que es coneix popularment com R+D+i, són per a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) una gran aposta de present i futur que ens permet adquirir nous coneixements i aplicar-los, millorant tecnològicament les infraestructures i instruments existents.
