Catalunya va iniciar, durant la dècada dels 80, un llarg camí per al tractament de les aigües residuals generades per l’activitat humana.
Així, a principis de 2025 es disposa d’un total de 565 depuradores, que garenteixen el sanejament del 97,3% de la població catalana. Un cop assolit aquest escenari, un dels objectius de l’Agència Catalana de l’Aigua és modernitzar les depuradores existents i construir-ne de noves en petits nuclis de menys de 2.000 habitants.
L’evolució del sanejament a Catalunya
A la dècada dels 80, primer calia sanejar els nuclis de població més grans i aquells que incidissin més negativament en el medi que rebia els abocaments. D’aquesta manera es varen construir depuradores «físico químiques» i que permetien tractar els sòlids en suspensió i els metalls presents a les aigües residuals.
En els darrers 40 anys s’ha multiplicat per set el número de depuradores en servei, passant de les 80 a les 565
Tot seguit, es van continuar construint noves depuradores i ampliant les existents, incloent el tractament biològic, amb el que es reduïa millor la matèria orgànica i els nutrients. Ja més recentment, i encara centrant-nos en sistemes de tractament per a nuclis amb població grans, s’han anat incorporant tecnologies cada cop més complexes però que permeten obtenir un aigua tractada de més qualitat.
Rius amb millor qualitat
En els darrers 40 anys la societat té una major consciència ambiental. En aquest sentit, els rius amb escumes i coloracions anormals són impensables en el món actual. Paral·lelament, les lleis s’han anat adaptant a aquesta nova realitat, requerint cada cop més atenció al sanejament i la qualitat i protecció del medi ambient.
Així doncs, avui, amb 565 depuradores que garanteixen el sanejament del 97,3% de la població catalana, el repte és donar servei a aquells nuclis que no tenen resolt el seu sanejament, majoritàriament aglomeracions de menys de 2.000 habitants.
Per tant, per fer possible aquest objectiu i millorar els sistemes en servei caldrà impulsar 1.200 noves actuacions en els propers 12 anys i amb una inversió estimada de 1.200 milions d’euros. L’ojectiu, per tant, és garantir el sanejament en petits nuclis menys 2000 habitants.
Com han de ser els sistemes de sanejament per a petits nuclis?
Un dels reptes en el sanejament de petits nuclis és que aquests es troben en zones rurals i d’accés difícil. L’objectiu, per tant, és aconseguir que zones aïllades disposin d’un sistema de depuració.
Aquests nous sistemes de sanejament, alguns dels quals ja estan en servei, es caracteritzen per requerir un disseny diferent del que s’ha emprat fins ara. Per tant, les depuradores de nuclis petits presenten característiques diferents respecte als nuclis de població més grans i amb activitat industrial.
Així doncs, les noves depuradores de petits nuclis tenen una casuística comuna. En aquest sentit, les seves dimensions són més reduïdes,presenten una major integració en l’entorn i un tractament natural. A més, són plantes amb menor consum energètic i major senzillesa i versatilitat en la seva operació.
Per a definir el tractament més adequat, es duu a terme un anàlisi multicriteri des del punt de vista tècnic, econòmic i ambiental.
Fins a l’horitzó del 2027 es preveu la construcció de 320 noves depuradores, mentre que fins el 2033 està previst construir-ne 900. Tens més informació en aquest enllaç.
Els exemples de Bonastre i Sant Martí Sarroca
Per una banda, en el Baix Penedès, exposem el cas de la depuradora de Bonastre, amb aproximadament 700 habitants i gestionat pel Consell Comarcal del Baix Penedès.
Aquesta planta és de tipus biològic amb llacunatge de macròfits, consistent en plantes aquàtiques que viuen total o parcialment submergides. Aquestes redueixen la matèria orgànica i els nutrients fins a límits adequats pel medi receptor.
Les depuradores de petits nuclis són de dimensions més reduïdes, amb una major integració en l’entorn i un menor consum energètic.
Per l’altra, ens concentrem en el sanejament de Sant Martí Sarroca, amb una població de 3.300 habitants, gestionat per la Mancomunitat Penedès Garraf.
La depuració es fa mitjançant un tractament biològic amb biomassa fixa o biodisc. Aquest sistema distribueix l’aigua de manera uniforme per un disc rotatiu de plàstic on s’hi adhereixen els microorganismes que redueixen la matèria orgànica.
En cas que vulguis ampliar la informació sobre aquests dos projectes, pots veure el següent vídeo.
Altres tecnologies per al sanejament de petits nuclis
Juntament amb aquestes tecnologies en podem trobar d’altres com el rizocompostatge, els aiguamolls o els biofiltres, compartint totes elles uns menors costos d’inversió i explotació.
Amb tots aquests nous sistemes de sanejament continuem endavant per assolir el ple sanejament de les aigües residuals que generem els més de set milions de persones que vivim a Catalunya.
Si vols ampliar la informació, pots consultar el Programa de Gestió específic dels Sistemes públics de Sanejament en alta de Catalunya (PGSAC), on podràs visualitzar les actuacions previstes fins el 2033.