L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) desplega una intensa activitat inspectora per a preservar el bon estat del medi hídric i garantir un bon ús dels recursos. Una recent sentència del Tribunal Suprem ha resolt com conciliar l’exercici de les facultats dels agents mediambientals d’entrar lliurement, en qualsevol moment i sense previ avís, en els llocs subjectes a inspecció.

 El Text refós de la Llei d’Aigües faculta a les persones que actuen com agents mediambientals destinats en les comissaries d’aigües dels organismes de conca -i també a les administracions hidràuliques de les comunitats autònomes que exerceixin competències  en conques intracomunitàries d’acord amb la disposició addicional segona- entre d’altres funcions, tal i com contempla l’article 94.3, a), d’entrar lliurement en qualsevol moment i sense previ avís en els llocs subjectes a inspecció i a romandre en aquests, amb respecte en tot cas a la inviolabilitat del domicili. En efectuar una visita d’inspecció, han de comunicar la seva presència a la persona inspeccionada o el seu representant, tret que considerin que aquesta comunicació pugui perjudicar l’èxit de les seves funcions.

Aquest precepte ha estat desenvolupat per l’art. 333 del Reglament del domini públic hidràulic, el qual estableix que els organismes de conca poden utilitzar l’accés a través de propietats privades, sempre que no constitueixin domicili de les persones, per a inspeccionar les obres i instal·lacions d’aprofitaments d’aigües o béns de domini públic, situades en aquelles propietats, i per fer efectives les resolucions dictades a conseqüència del procediment sancionador.

La recent sentència del Tribunal Suprem de 28 de març de 2023 ha resolt com conciliar l’exercici de les facultats dels agents mediambientals d’entrar lliurement, en qualsevol moment i sense previ avís, en els llocs subjectes a inspecció, amb l’obligació, també prevista en el precepte, de comunicar la seva presència a la persona inspeccionada en efectuar una visita d’inspecció. En particular, dona resposta a si cal la presència de la persona propietària per tal que es pugui realitzar l’accés i la inspecció, i si cal el seu consentiment.

De la sentència se’n deriven les següents consideracions:

• La regla general és que els agents poden entrar lliurement en qualsevol propietat en l’exercici de les seves funcions, sempre que no existeixi edificació que constitueixi l’àmbit del domicili.
• En el precís moment en què es procedeixi a aquesta entrada és quan els agents han de comunicar-lo a la persona inspeccionada, que ha de tenir alguna relació amb la finca
• Es tracta d’una simple comunicació, en el sentit de fer saber alguna cosa, a la persona que es trobi present en la finca en el moment de la seva intervenció, sempre que amb la comunicació no es perjudiqui l’actuació.
• Si la persona inspeccionada no es troba present en la finca, no s’ha de suspendre l’actuació (amb possible pèrdua de la seva eficàcia), per localitzar aquesta persona en un altre lloc i comunicar-li l’entrada.

Finalment, conclou el Tribunal Suprem fixant com a doctrina, que les facultats que es confereixen als agents mediambientals en l’article 94-3r-a) del Text refós de la Llei d’Aigües, d’entrar lliurement i sense previ avís en els llocs que hagin d’inspeccionar en la tramitació dels procediments previstos en aquesta normativa, només requereix la comunicació prèvia a la persona inspeccionada quan aquesta comunicació fos possible realitzar-la directament en el moment en què es practica la corresponent diligència, sense necessitat que hagi de suspendre’s la mateixa per a realitzar-la; i, així i tot, sempre que amb aquesta comunicació no es perjudiqués la diligència que hagués de practicar-se.

Agència Catalana de l’Aigua