Catalunya va iniciar, durant la dècada dels 80, un llarg camí per al tractament de les aigües residuals generades per l’activitat humana.

Catalunya va iniciar, durant la dècada dels 80, un llarg camí per al tractament de les aigües residuals generades per l’activitat humana.
Actualment hi ha a Catalunya 536 sistemes de sanejament, una xifra que creixerà molt més en els propers anys, donant així compliment al Programa de Gestió específic dels Sistemes públics de Sanejament en alta de Catalunya (PGSAC), l’eina que preveu una inversió de 1.200 MEUR i que garantirà noves depuradores i la millora de les ja existents per a un període de 12 anys (2022-2033).
Fer funcionar un sistema de sanejament, amb tots els seus elements, requereix un elevat consum energètic. Parlem d’una demanda de consum global de 304 GWh/any, tenint en compte que en 137 depuradores és on es consumeix el 93,3% de la demanada de tot Catalunya.
Per aquest motiu, i en la línia del que s’estableixen en totes les actuacions dirigides a minimitzar les emissions de fonts no renovables i afavorir aquelles que minimitzin els efectes del canvi climàtic, l’Agència aposta per convertir moltes de les seves depuradores en centres de producció d’energia neta i sostenible.
Tot i que en els darrers anys s’ha consolidat la cultura de l’estalvi i una major eficiència en l’ús de l’aigua, la necessitat de disposar d’aquest recurs, en la quantitat i la qualitat necessàries per a satisfer les diferents demandes, fa que haguem de recórrer a solucions imaginatives i amb ple recolzament de la tecnologia per a disposar de més aigua.
A més, amb els efectes cada cop més notoris del canvi climàtic, que ens porten cap a un futur amb una distribució més irregular de les pluges i amb fenòmens meteorològics més extrems.Llegeix més »
Una depuradora és una instal·lació que transforma les aigües brutes que li arriben en aigües netes.
Aquestes aigües brutes o residuals arriben a les depuradores mitjançant les xarxes de clavegueram i els col·lectors en alta, i provenen de les nostres activitats diàries, (vàters, rentavaixelles, entre d’altres) i també de les indústries.
Des de què l’ésser humà va començar a crear comunitats -primer en forma de petits assentaments i amb el pas dels segles a través de pobles i ciutats-, els rius han estat els eixos vertebradors en la construcció de la societat.
Lògicament situar-se a la vora del riu cobria les necessitats que pogués requerir aquella incipient col·lectivitat, garantint aigua per beure, cuinar, regar, netejar i més tard per garantir el creixement social i industrial.
El riu Llobregat és un exemple d’aquest paper central del riu en el creixement i desenvolupament de tants i tants pobles i ciutats.
En els darrers 30 anys s’han produït grans avenços en la gestió del cicle de l’aigua. Catalunya sempre ha tingut un dèficit hídric, degut a l’escassetat d’aigua a prop de les zones més poblades del país. Aquesta falta de recurs s’agreuja encara més amb la dualitat del clima mediterrani, que alterna llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada.
En les darreres setmanes, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha rebut algunes consultes sobre el possible aprofitament directe de l’aigua tractada que surt d’una depuradora, davant de la falta de recurs durant l’estiu (reducció de cabal d’un riu per estiatge o assecament d’un pou) per a determinats usos com ara el reg de jardins o horts particulars, entre d’altres.
En una antiga pedrera del terme municipal de Tordera està construïda la depuradora de l’Alt Maresme Nord, una planta que va entrar en servei al 2012 i que s’encarrega de sanejar les aigües residuals de cinc municipis de la comarca del Maresme.
Una estació de tractament d’aigües residuals és una infraestructura essencial per a la societat que no sempre és ben coneguda. En general desconeixem on estan ubicades, tot i que intuïm que estan allunyades dels pobles i ciutats. També molts poden pensar que fan una pudor tremenda i que són lletges i sense cap gràcia.
Catalunya disposa avui de 518 depuradores en servei, que sanegen les aigües residuals del 97% de la població. Aquestes instal·lacions s’encarreguen de tractar les aigües residuals provinents dels municipis i aportar-les al medi en condicions adequades. Podríem dir, doncs, que les depuradores converteixen un problema -un residu, al cap i a la fi- en un element reaprofitable, que aporta cabal als rius i torrents i que afavoreix la millora qualitativa de les nostres masses d’aigua.