La presa de la Baells

Els doctors de les preses i les mesures per garantir la seva seguretat

Des de la mirada inexperta, la presa d’un embassament pot semblar un simple mur de formigó, una gran construcció, que amb un disseny més o menys particular, es construeix en un riu per retenir l’aigua que omplirà l’embassament i que també evitarà danys en cas d’avingudes.

Mitjançant aquest post us explicarem alguns detalls de com és per dins aquesta infraestructura. Al finalitzar comprovareu, potser amb sorpresa, que una presa és una estructura dinàmica, que té “vida”, es mou, es contrau i es dilata, i que cal vigilar-la, analitzar-la, per, quan sigui necessari, implementar els canvis i millores que siguin necessàries.

Llegeix més »

La intel·ligència artificial per a millorar la qualitat del riu Llobregat

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) prova la solució d’Amphos21, guanyadora de la setena edició de l’SmartCatalonia Challenge, per a millorar la gestió de la qualitat de l’aigua del riu Llobregat. La solució, basada en intel·ligència artificial, consisteix en un sistema d’alerta primerenca per predir la presència de contaminants en aigües subterrànies i superficials.

Llegeix més »

Cargol d'Arquímedes

L’aigua, font d’energia neta i renovable: el primer cargol d’Arquímedes de Catalunya

Quan activem l’interruptor de la llum, donant per descomptat que la bombeta s’encendrà a l’instant, difícilment ens preguntem d’on prové l’energia. Fruit, però, de la creixent consciència i preocupació que la ciutadania té pel medi ambient, volem que l’energia elèctrica provingui de fonts netes i sostenibles.

Certament l’aigua és una font d’energia neta, sostenible i eficient, com també ho són la llum del sol o la generada pel vent, i des de fa centenars d’anys, s’ha fet servir per moldre gra, moure els molins de les fàbriques de paper o, amb la revolució industrial, per produir electricitat.

Producció energia

Llegeix més »

Un embassament petit i desconegut a 20 quilòmetres de Barcelona

Us parlàvem en un post anterior dels primers embassaments que es van construir, aproximadament fa uns cinc mil anys per part dels egipcis, i com després els romans van continuar perfeccionant-los i fent-los més segurs (enllaç). Aquests embassaments, pel grau de coneixements en cada moment, pels materials de què es disposava i també per la maquinària i tecnologia amb què podien comptar, havien de disposar, lògicament, d’escassa capacitat.

A Catalunya, com bé sabeu, en el segle XX va ser l’època de construcció de la immensa majoria dels embassaments que avui tenim en servei. Les seves principals funcions, el motiu pels quals van ser dissenyats i construïts, eren les de garantir reserves d’aigua suficients per a l’abastament d’aigua potable a la població i per al reg agrícola. A poc a poc es va anar incorporant una altra funció, plenament acceptada i defensada al segle XXI, com és el de la producció d’energia elèctrica, energia neta.Llegeix més »

La igualtat de gènere a l’Agència Catalana de l’Aigua

En els darrers mesos s’ha intensificat el debat sobre el paper de la dona a la nostra societat. Es reclama, de manera lògica, legítima i coherent, que no es discrimini per raons de sexe i que el gènere femení tingui les mateixes oportunitats que els homes  i que en matèria retributiva es tinguin en compte les capacitats personals i no qüestions de gènere. Des de fa més de deu anys, l’ACA aplica un pla d’igualtat per trencar barreres i tenir equilibrada la plantilla.

Llegeix més »

Quant ha de ploure per recarregar els embassaments?

Fa uns mesos es va publicar un post en el blog de l’ACA sobre quines són les zones del territori on ha de ploure per aportar aigua als rius i, consegüentment, als embassaments. Sobretot per la gent de les ciutats hi ha la falsa creença què quan plou a les grans ciutats això ja serveix per aportar aigua als embassaments i això no és així.

En les darreres setmanes s’han viscut a Catalunya diversos fronts que han aportat pluges i, sobretot, neu a cotes baixes amb una notòria afectació a la normalitat vial del dia a dia i amb la corresponent incidència en els mitjans de comunicació. Amb registres en molts punts que han vorejat els 100 litres, aquests s’han concentrat principalment en punts del litoral i prelitoral de Barcelona i Girona.

Llegeix més »

La gestió de l’aigua a les conques internes: de recol·lectors a productors

Abans del segle XX, la gestió de l’aigua sempre s’havia concebut com l’aprofitament d’un recurs que semblava inesgotable. La recol·lecció, directament del riu o de l’aigua que brollava de les fonts naturals, era suficient per desenvolupar aprofitaments agrícoles i industrials, com ara la Sínia de Sant Llorenç de la Muga, els molins fariners, fusters i les fargues, la indústria minera de la que resten exemples com el Museu del Ciment, la indústria tèxtil que es pot veure, entre d’altres en el Parc Fluvial del Llobregat, la indústria paperera al Museu Molí Paperer de Capellades, així com moltes altres activitats.

Llegeix més »

L’altra cara de la difusió mediambiental

Fa unes setmanes varem escriure un post sobre el sorgiment del clot d’Espolla, a la zona del Pla de l’Estany, un llac interminent que sorgeix en períodes d’intenses pluges a la zona. Aquest clot és també peculiar per la seva fauna, on hi habita una espècie del gènere dels crustacis que són els Triops cancriformis. Aquests éssers neixen en els primers dies que el clot s’omple d’aigua i en 20 dies són capaços de fer les primeres postes d’ous que romandran així fins que el clot es torni a omplir, podent passar anys sense aigua.

Llegeix més »

La gestió d’un embassament amb les reserves altes. El cas de la Baells

Les darreres pluges han beneficiat de manera important les reserves emmagatzemades als embassaments de les conques internes. Les conques del Ter, la Muga i sobretot del Llobregat, han estat les més beneficiades. En aquest darrer cas, l’embassament de la Baells ha assolit més del 97% de la seva capacitat, amb prop de 107 hm3. En situacions com l’actual s’intensifica el seguiment  de la presa, ja que, per una banda, s’ha de disposar de resguard per assumir l’aigua que encara pugui arribar des de la capçalera i per l’altra optimitzar al màxim les reserves i no malgastar recurs, que sens dubte, en el nostre clima mediterrani serà necessari en els propers mesos.

Llegeix més »