Imatge de la llera d'un riu

Què és el domini públic hidràulic?

A Catalunya tenim un clima mediterrani amb una marcada dualitat, amb llargs períodes de sequera i episodis de pluges intenses i de curta durada Això provoca que els rius puguin tenir increments sobtats de cabal i que es puguin generar possibles danys. És indispensable, doncs, que sapiguem identificar i definir quines són les parts d’un curs fluvial per a fer compatible les activitats humanes amb el bon estat del medi hídric.Llegeix més »

Plaques fotovoltaiques a l'Edar de Lleida

Els sistemes de sanejament i la producció d’energia neta i sostenible

Actualment hi ha a Catalunya 536 sistemes de sanejament, una xifra que creixerà molt més en els propers anys, donant així compliment al Programa de Gestió específic dels Sistemes públics de Sanejament en alta de Catalunya (PGSAC), l’eina que preveu una inversió de 1.200 MEUR i que garantirà noves depuradores i la millora de les ja existents per a un període de 12 anys (2022-2033).

Fer funcionar un sistema de sanejament, amb tots els seus elements, requereix un elevat consum energètic. Parlem d’una demanda de consum global de 304 GWh/any, tenint en compte que en 137 depuradores és on es consumeix el 93,3% de la demanada de tot Catalunya.

Per aquest motiu, i en la línia del que s’estableixen en totes les actuacions dirigides a minimitzar les emissions de fonts no renovables i afavorir aquelles que minimitzin els efectes del canvi climàtic, l’Agència aposta per convertir moltes de les seves depuradores en centres de producció d’energia neta i sostenible.

Llegeix més »

L’efecte dels cabals ambientals en la fauna dels nostres rius

Els rius són ecosistemes on podem trobar una gran varietat d’éssers vius que desenvolupen els seus cicles vitals. Peixos, larves d’insectes com els espiadimonis, els capgrossos -que més endavant seran granotes-, gripaus o salamandres, crancs, llúdrigues, cloïsses o cargols d’aigua dolça, així com també els ocells que viuen dels animals que capturen aguaitant pacientment. En un ecosistema fluvial també hi trobem espècies vegetals com les algues, diferents tipus de plantes adaptades a viure en aquest ambient i els arbres de la riba, que depenen de l’aigua del riu per créixer.

Els diferents tipus d’organismes que viuen en els rius tenen diferents requeriments d’hàbitat per a desenvolupar els seus cicles de vida. Llegeix més »

Les estacions de regeneració: donar una nova vida a l’aigua

Tot i que en els darrers anys s’ha consolidat la cultura de l’estalvi i una major eficiència en l’ús de l’aigua, la necessitat de disposar d’aquest recurs, en la quantitat i la qualitat necessàries per a satisfer les diferents demandes, fa que haguem de recórrer a solucions imaginatives i amb ple recolzament de la tecnologia per a disposar de més aigua.

A més, amb els efectes cada cop més notoris del canvi climàtic, que ens porten cap a un futur amb una distribució més irregular de les pluges i amb fenòmens meteorològics més extrems.Llegeix més »

Les espècies invasores en el medi hídric. Què fem per erradicar-les?

La globalització ha fet més petit el món i ha provocat que gairebé tot estigui connectat. Això ha comportat efectes negatius en molts àmbits, un d’ells afecta directament al món de l’aigua i la seva qualitat.

Les espècies exòtiques invasores  són aquelles procedents d’altres regions que tenen la capacitat de colonitzar un nou hàbitat en poc temps i provocar efectes adversos a l’ecosistema, l’agricultura, el turisme, la salut o als serveis ambientals que en general proveeixen els ecosistemes.

Llegeix més »

Aforadors treballant

Com es controla la quantitat i la qualitat de l’aigua dels nostres rius?

Per saber el cabal que porten els rius i la seva qualitat, l’ACA disposa de la xarxa automàtica de control de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), formada per un conjunt de punts de control distribuïts per totes les conques del territori (a la part catalana de l’Ebre l’objectiu és el control de la qualitat). En aquests punts es mesuren i s’enregistren diferents paràmetres relacionats amb l’aigua, que s’envien, majoritàriament en temps real,  al centre de procés de dades de l’ACA.

Llegeix més »

La presa de la Baells

Els doctors de les preses i les mesures per garantir la seva seguretat

Des de la mirada inexperta, la presa d’un embassament pot semblar un simple mur de formigó, una gran construcció, que amb un disseny més o menys particular, es construeix en un riu per retenir l’aigua que omplirà l’embassament i que també evitarà danys en cas d’avingudes.

Mitjançant aquest post us explicarem alguns detalls de com és per dins aquesta infraestructura. Al finalitzar comprovareu, potser amb sorpresa, que una presa és una estructura dinàmica, que té “vida”, es mou, es contrau i es dilata, i que cal vigilar-la, analitzar-la, per, quan sigui necessari, implementar els canvis i millores que siguin necessàries.

Llegeix més »

La intel·ligència artificial per a millorar la qualitat del riu Llobregat

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) prova la solució d’Amphos21, guanyadora de la setena edició de l’SmartCatalonia Challenge, per a millorar la gestió de la qualitat de l’aigua del riu Llobregat. La solució, basada en intel·ligència artificial, consisteix en un sistema d’alerta primerenca per predir la presència de contaminants en aigües subterrànies i superficials.

Llegeix més »