Els aqüífers són reservoris d’aigües subterrànies que contribueixen a garantir diverses demandes.
En aquest article explorarem dos punts de vista diferents sobre la gestió de les aigües subterrànies. Un és el cas de Catalunya i el segon és el de Mèxic. Analitzarem també quines mesures s’apliquen per a preservar el seu bon estat i evitar la sobreexplotació.
Els embassaments, fins ara, juguen un paper essencial en la gestió de l’aigua a Catalunya, on els episodis de sequera són recurrents. Amb 9 embassaments principals gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquests tenen una capacitat d’emmagatzematge d’uns 700 hm³. Per comparar, Austràlia, amb un clima més sec, compta amb milers d’embassaments (gairebé 500 grans embassaments d’ús públic i privat) amb una capacitat total que supera els 84.000 hm³.
Aquesta estratègia, compartida amb altres regions del món, ha portat Catalunya i Austràlia a desenvolupar mecanismes similars però amb adaptacions segons el seu context climàtic i social.
Amb la sequera que estem vivint des de finals de 2020, hem comprovat que a més de l’escassetat també s’ha fet una gestió per a preservar-ne la qualitat. Els embassaments de Sau i Susqueda s’han gestionat de manera acurada per aprofitar el màxim de reserves i garantir la qualitat de l’aigua.
A la conca del Llobregat, i concretament en el riu Cardener, hi ha dos embassaments. En aquest post explicarem si la gestió que es fa d’aquests reservoris és igual a la que es duu a terme en el sistema Ter.
En un post anterior us parlàvem d’una primera fase o etapa en la que es reben les aigües residuals quan arriben a un depuradora d’aigües residuals, concretament el pretractament En aquest nou post continuarem explicant-vos quin és el camí que segueixen aquestes aigües i com es tracten per retornar-les al medi o bé per destinar-les al seu reaprofitament, en cas que sigui viable.
En el procés de depuració de les aigües residuals, el tractament biològic destaca com una etapa crucial. Aquesta fase aprofita els processos naturals per a eliminar els contaminants presents a l’aigua i que cal tractar. Llegeix més »
Avui us introduïm un tema poc conegut i que forma part d’un àmbit tècnic, però que creiem que és interessant de conèixer: els coagulants i els floculants i el seu paper en el tractament de les aigües residuals.
Intentem explicar-vos un tema complex amb paraules i conceptes planers i comprensiblesLlegeix més »
La comunicació i la manera de dir i explicar les diverses realitats que passen ha canviat molt els darrers anys i lògicament l’Agència no és aliena a aquest fet.
Com a organisme responsable de la gestió de l’aigua a Catalunya ens veiem constantment en la necessitat d’informar i traslladar a la ciutadania multitud de temes i actuacions, però possiblement cap d’ells tan important com el de la sequera.
L’article publicat per la Gisela Ammetller, en el blog d’Estudis i Economia de la UOC, i que es titula “La comunicació de màrqueting de l’Agència Catalana de l’Aigua en pro de l’estalvi d’aigua” analitza les campanyes de comunicació de l’Agència per a l’estalvi d’aigua entre els anys 2005 i 2023.
L’aigua potable és un bé essencial per a la vida humana i per a les activitats de les ciutats i pobles. A Catalunya, la gestió de l’aigua és un tema essencial, i en aquest article, explorarem el camí que segueix l’aigua des de la seva captació fins arribar a les aixetes dels ciutadans, fent servir com a exemple el cas de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
En episodis de crisi o en situacions de dificultat que ha d’afrontar la ciutadania, com en el cas de la pandèmia per la Covid19 o l’actual episodi de sequera, és freqüent observar com proliferen, sobretot per les xarxes socials, teories, opinions o hipòtesis sobre determinats temes sense cap base científica ni contrastable.
Un dels falsos mites que han proliferat en els darrers anys ha estat la producció d’energia hidroelèctrica a les conques internes de Catalunya, on s’assegurava que la sequera estava causada per haver buidat els embassaments per a produir energia a baix cost. Tot i que es disposa públicament de tota la informació del destí de l’aigua dels embassaments (actes de les comissions de desembassament, dades diàries dels embassaments o variació del cabal dels rius), sovint es recorre a imatges de preses que no estan en el nostre territori i de declaracions de persones que no s’encarreguen de la gestió de l’aigua.
En la línia d’aquests temes que generen molt debat a les xarxes i amb l’objectiu d’aprofundir en la seva veracitat, avui us portem el tema dels chemtrails, contrails o esteles químiques.
Catalunya està patint la pitjor sequera del segle per extensió, durada i intensitat. L’inici d’aquest període d’escassetat d’aportacions a rius i aqüífers es remunta a finals de 2020, quan es comença a notar un descens de la pluviometria habitual. Aquest cas no és únic en el nostre món i en aquest post analitzarem altres casos.
L’Agència Catalana de l’Aigua ha impulsat en els darrers anys l’ús de l’aigua regenerada per a diferents usos, aplicant tractaments addicionals a l’aigua ja depurada per a fer-la apta per al reg agrícola, els usos ambientals, industrials, la recàrrega d’aqüífers o els usos municipals.
Els períodes de sequera, cada cop més llargs i recurrents, estan provocant la necessitat d’adoptar noves mesures i potenciar aquesta tecnologia.
