Els aqüífers són reservoris d’aigües subterrànies que contribueixen a garantir diverses demandes.
En aquest article explorarem dos punts de vista diferents sobre la gestió de les aigües subterrànies. Un és el cas de Catalunya i el segon és el de Mèxic. Analitzarem també quines mesures s’apliquen per a preservar el seu bon estat i evitar la sobreexplotació.
La situació dels aqüífers a Catalunya
A Catalunya, els aqüífers són una font important d’abastament d’aigua, especialment a les zones on no es disposa de xarxes d’abastament supramunicipals i on els municipis han d’abastir-se de recursos propis.
Així, a Catalunya s’extreuen anualment uns 600 hm3 d’aigua i s’adopten mesures per a preservar la qualitat i la quantitat d’aigua d’aquestes masses d’aigua.
Els aqüífers s’agrupen en masses d’aigua en funció de criteris hidrogeològics i de la gestió de l’aigua que es fa. Hi ha, per tant, 6 tipologies en funció de la naturalesa litològica dels materials que les formen (medis al·luvials, detrítics no al·luvials, carbonatats, granítics o metamòrfics, volcànics o fluviovolcànics) i aqüífers considerats en medis de baixa permeabilitat.
Les principals amenaces d’aquestes masses d’aigua són la sobreexplotació, que afecta tant la quantitat com la qualitat en zones costaneres degut a la intrusió marina. També la contaminació per nitrats i productes fitosanitaris agrícoles, així com les activitats industrials i urbanes, són altres dels riscos per als aqüífers. A més, el canvi climàtic i les sequeres més llargues estan agreujant la disponibilitat i la qualitat de l’aigua subterrània.
Anualment s’extreuen a Catalunya uns 600 hm3 d’aigua per a garantir les demandes urbanes i de reg
Per combatre aquests problemes, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha implementat programes per a millorar la gestió dels aqüífers. El primer pas va ser la implantació dels plans d’ordenació d’extraccions, limitant els usos i la quantitat d’aigua per extreure. A més, s’estan duent a terme en alguns aqüífers mesures com la recàrrega artificial i la protecció d’algunes zones estratègiques.
Un exemple destacat és la barrera contra la intrusió salina al delta del Llobregat, on s’injecta aigua regenerada per mantenir la pressió adequada i per tant els nivells de l’aigua subterrània elevats per tal d’evitar l’avanç de l’aigua del mar cap a l’interior de l’aqüífer.
La barrera contra la intrusió salina al Baix Llobregat
A Catalunya, un dels exemples més destacats de gestió sostenible dels aqüífers és la barrera contra la intrusió salina del delta del Llobregat.
A finals de la dècada dels 70, es va detectar un problema creixent d’intrusió salina a l’aqüífer del Baix Llobregat, provocat per la proximitat del mar, la sobreexplotació d’aigua subterrània i d’unes obres en la zona portuària de Barcelona.
Des de l’Agència Catalana de l’Aigua s’estan duent a terme projectes per estudiar la possibilitat de recarregar aqüífers de la Costa Brava gironina i la Costa Daurada tarragonina amb aigua regenerada
Una de les solucions per combatre aquesta entrada d’aigua de mar a l’aqüífer implementada per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), amb fons de la Unió Europea, va ser la construcció d’una bateria de 14 pous que injecta aigua regenerada a l’aqüífer, amb l’objectiu de mantenir el volum de l’aigua subterrània per damunt del nivell del mar i així evitar que l’aigua salada penetri a l’aqüífer.
En aquest vídeo t’ho expliquem:
Aquesta barrera, que des del 2017 funciona de manera gairebé continuada, ha estat un èxit, permetent la recuperació i manteniment graduals de la qualitat de l’aigua dolça de l’aqüífer i permetent l’ús d’aquest recurs principalment per a l’abastament de la població. A més, la regeneració de l’aigua ha tingut un impacte positiu en la biodiversitat de la zona.
Altres iniciatives a Catalunya
L’aportació d’aigua regenerada a l’aqüífer del delta del Llobregat és una de les actuacions més destacades que s’estan duent a terme en el nostre país, però no és l’única. La regeneració esdevé una mesura que pot tenir un llarg recorregut en la recàrrega dels aqüífers.
Des de l’ACA s’està estudiant la possibilitat que l’aigua regenerada de la depuradora de Tossa de Mar es pugui destinar per a la recàrrega de l’aqüífer al·luvial de la Costa Brava. També es pretén estendre aquesta pràctica en altres zones de la Costa Brava i Costa Daurada tarragonina.
Arran de l’actual sequera, també s’ha accelerat el conveni amb el Consell Comarcal del Maresme per a potenciar l’aportació de l’aigua regenerada des de la depuradora del Maresme Nord, contribuint a la recàrrega de l’aqüífer de la Tordera. De fet, des de 2023 s’està aportant aigua regenerada des de la depuradora de Blanes per garantir el cabal ecològic del riu la Tordera i permetre la recàrrega de la part més superficial.
Els casos amb major sobreexplotació d’aqüífers a nivell mundial
Vist com es gestionen els aqüífers a Catalunya, busquem altres realitats on es produeix una sobreexplotació de les aigües subterrànies.
Els aqüífers de Mèxic, especialment en zones semi desèrtiques amb absència de rius, garanteixen el 70% de l’aigua consumida. En aquest país d’Amèrica del Nord es comptabilitzen un total de 653 aqüífers al país, dels quals més d’un terç estan sobreexplotats. Aquest fenomen es dona majoritàriament en zones com la Vall de Mèxic i el nord del país, on la demanda hídrica supera la capacitat de recàrrega natural.
Això ha provocat efectes visibles com l’enfonsament del terreny (Subsidència), que en algunes zones ha estat de 40 centímetres per any. A més, la qualitat de l’aigua ha disminuït en moltes àrees a causa de la contaminació per nitrats i altres substàncies químiques.
A ciutats com León i Guanajuato s’han implementat projectes de recàrrega artificial d’aqüífers mitjançant la infiltració d’aigües pluvials. Tot i que els resultats no han resultat ser del tot eficaços, aquests esforços són un bon exemple de com Mèxic busca solucions sostenibles a llarg termini.
Un altre dels països que tenen una gran dependència de les aigües subterrànies és Iran. Aquest país asiàtic depèn d’aquest recurs entre un 55 i un 60%. Del total dels aqüífers emprats, el 92% de l’aigua s’utilitza per a l’agricultura. Això està provocant un esgotament de les aigües subterrànies i per tant s’han de buscar alternatives per a garantir les demandes sense perjudicar més els aqüífers.
Mantenir l’adequat equilibri
Una lliçó clau que es pot extreure de l’experiència de Catalunya és la importància d’adoptar mesures preventives, com la barrera del Baix Llobregat entre d’altres mesures de gestió, abans que els problemes de sobreexplotació esdevinguin irreversibles. A més, la reutilització d’aigua regenerada, que s’aplica a casa nostra i que esdevé una acció clau també per combatre la sequera, és una estratègia que es podria aplicar amb èxit a zones crítiques de Mèxic, reduint la dependència dels aqüífers.
Mesures pioneres en altres parts del planeta
Altres regions del món també ofereixen exemples interessants. A Califòrnia, els programes de recàrrega artificial dels aqüífers són cada vegada més comuns, amb la infiltració d’aigües pluvials i tractades per millorar la sostenibilitat a llarg termini. A Singapur, un país amb escasses fonts naturals d’aigua, la reutilització d’aigua regenerada, coneguda com NEWater, és un pilar clau en la seva estratègia de sostenibilitat.
D’aquests dos temes en parlàvem en l’anterior post en que el tema era el de la regeneració d’aigües residuals a Catalunya i les experiències i beneficies al respecte, que podeu consultar en aquest enllaç.
Conclusions
La gestió sostenible dels aqüífers és un desafiament global que exigeix solucions locals adaptades a cada context. Catalunya ha destacat per les seves mesures proactives, com la barrera del Baix Llobregat i mesures de gestió d’aigua subterrània combinada amb aigua superficial procedent de xarxes supramunicipals, mentre que Mèxic comença a implementar tècniques de recàrrega artificial amb resultats mixtos.
Per garantir la sostenibilitat a llarg termini dels aqüífers, cal seguir innovant en tecnologies de recàrrega i monitorització, alhora que es fomenta la conscienciació pública sobre la necessitat de reduir la demanda d’aigua subterrània.
Fonts consultades:
- Agència Catalana de l’Aigua (ACA): aca.gencat.cat
- Govern de Mèxic: Comissió Nacional de l’Aigua (CONAGUA)
- International Water Resources Association (IWRA)
- Iagua https://www.iagua.es/blogs/jose-antonio-rodriguez-tirado/acuiferos-mexico
- UNAM https://ciencia.unam.mx/leer/988/acuiferos-una-valiosa-fuente-de-agua-
- Visor aqüífers de Mèxic: https://gisviewer.semarnat.gob.mx/geointegrador2Beta/index.html
Agència Catalana de l’Aigua