La intel·ligència artificial per a millorar la qualitat del riu Llobregat

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) prova la solució d’Amphos21, guanyadora de la setena edició de l’SmartCatalonia Challenge, per a millorar la gestió de la qualitat de l’aigua del riu Llobregat. La solució, basada en intel·ligència artificial, consisteix en un sistema d’alerta primerenca per predir la presència de contaminants en aigües subterrànies i superficials.

Llegeix més »

El riu Llobregat

El riu Llobregat. El sanejament en una conca industrialitzada

Des de què l’ésser humà va començar a crear comunitats -primer en forma de petits assentaments i amb el pas dels segles a través de pobles i ciutats-, els rius han estat els eixos vertebradors en la construcció de la societat.

Lògicament situar-se a la vora del riu cobria les necessitats que pogués requerir aquella incipient col·lectivitat, garantint aigua per beure, cuinar, regar, netejar i més tard per garantir el creixement social i industrial.

El riu Llobregat és un exemple d’aquest paper central del riu en el creixement i desenvolupament de tants i tants pobles i ciutats.

Llegeix més »

El manteniment de les lleres i la lluita contra les espècies invasores

La natura és dinàmica. Els rius i les rieres, com a elements essencials de la natura, de vegades baixen ben plens, i provoquen inundacions i, en altres períodes, estan secs, sobretot amb el clima mediterrani tan dual que tenim. Sovint, a les seves lleres hi podem trobar  una abundant vegetació o restes vegetals que han estat arrossegades per una riuada.

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fomenta i impulsa les actuacions de prevenció del risc d’inundacions a les lleres públiques, motiu pel qual duu a terme, de manera periòdica i en coordinació amb les administracions que puguin ser part interessada o afectada, el que s’anomenen actuacions de manteniment i conservació de lleres.

L’objecte de les actuacions de manteniment i conservació de lleres es concentra en afavorir la lliure circulació de les aigües superficials i evitar els problemes per inundacions durant les crescudes ordinàries del rius. Tenen, doncs, una doble finalitat: garantir el flux d’aigua i minimitzar el risc d’inundacions, tot preservant el seu entorn.Llegeix més »

L’estudi i el control de les poblacions de peixos en els rius catalans

Diu la definició que un mostreig o mostratge és la tècnica per la selecció d’una mostra a partir d’una població. Mostra a partir de la qual esperem tenir uns resultats que ens permetin veure, a petita escala, com és la població, estalviant temps i diners i evitant estudiar tots els elements de la població.

El mostreig i les seves tècniques segur que les heu vist aplicades en àmbits com la publicitat, per a conèixer els gustos de la gent o cada cop que hi ha eleccions per a conèixer cap a on anirà el vot dels electors.
Però un mostreig de peixos? Això sí que potser et sorprèn i et preguntis de què ens serveix fer mostreigs de peixos i per què hem d’anar a molestar-los 🙂

Doncs bé, el repte del post d’avui és explicar-t’ho.Llegeix més »

L’estany de Sils, un ecosistema en fase de millora

La natura és canviant, viva i dinàmica. Rius, torrents, estanys i llacunes estan subjectes a modificacions que poden alterar la seva morfologia i el seu aspecte, provocant que s’hagin d’adoptar mesures perquè tornin al seu estat original.

L’estany de Sils és un d’aquests casos i per aquest motiu, a través del següent post, s’analitzaran les actuacions de restauració i millora, que s’estan duent a terme, fruit de la col·laboració entre organitzacions.

Llegeix més »

Les cinc depuradores catalanes amb més capacitat de tractament

Catalunya disposa avui de 518 depuradores en servei, que sanegen les aigües residuals del 97% de la població. Aquestes instal·lacions s’encarreguen de tractar les aigües residuals provinents dels municipis i aportar-les al medi en condicions adequades. Podríem dir, doncs, que les depuradores converteixen un problema -un residu, al cap i a la fi- en un element reaprofitable, que aporta cabal als rius i torrents i que afavoreix la millora qualitativa de les nostres masses d’aigua.

Llegeix més »

La importància de les escales de peixos i les mesures per garantir la connectivitat fluvial

Els rius han estat, des de temps immemorials, indrets on l’ésser humà hi ha intervingut. Com a recurs essencial que és l’aigua, homes i dones han situat els seus habitatges a la vora del riu, han construït sobre d’ells quan li ha calgut passar d’un costat a l’altre de la llera o també han modificat el seu traçat o règim per a retenir les aigües o derivar-les per a algun altre ús, per exemple l’hidroelèctric o el reg.

Aquestes modificacions a la llera del riu han estat les que han incidit més directament en els seus habitants principals, els peixos. La construcció d’una petita presa o d’un assut suposa un obstacle a qualsevol possibilitat de connectivitat fluvial, de lliure circulació dels peixos, aigües amunt o avall.

Llegeix més »