Entre 2025 i 2026, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha continuat promovent la retirada d’estructures en desús que suposaven un obstacle al pas de l’aigua. Actualitzem quina és la situació actual de les actuacions més recents.
Entre 2025 i 2026, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha continuat promovent la retirada d’estructures en desús que suposaven un obstacle al pas de l’aigua. Actualitzem quina és la situació actual de les actuacions més recents.
El transport de sediments fluvials és un aspecte que afecta a molts rius europeus com el Roine, el Rin, el Po o el Danubi. En el cas de Catalunya, l’Ebre i el seu delta és la principal referència. L’objectiu d’aquesta publicació és, per tant, analitzar les millors solucions possibles.
En la sessió del passat 17 de febrer sobre el dilema de la biodiversitat, i dins el procés de participació del Pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya per al període 2028-2033, vàrem comptar amb la presència de tres persones expertes en la matèria, en David Meya, la Sandra Carrera i en Francesc Llach.
Va ser un debat molt interessant i que podeu veure en el vídeo del nostre canal de Youtube, enllaç. Us fem un resum del què es va parlar i de les reflexions i idees que van sorgir i van explicar els ponents.Llegeix més »
El passat dijous dia 11 de desembre es va dur a terme la quarta sessió del cicle de webinars dedicats als 10 anys de la Custòdia Fluvial a Catalunya, organitzat per la XCN amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua.
El tema central d’aquest tercer webinar va ser: Governança fluvial: per a una gestió participativa.
El cicle de la gestió compartida de rius i zones humides commemora 10 anys de custòdia fluvial a Catalunya. Amb l’objectiu d’enfortir aquest model de cogestió, clau per a la conservació d’aquests espais, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) han organitzat un seguit de jornades i webinars. Recentment, vam celebrar el tercer webinar del cicle: “Eliminació d’infraestructures per a la restauració fluvial” , una trobada de reflexió per encarar els nous reptes d’aquesta dècada.
Aquesta sessió es va centrar en com l’eliminació d’infraestructures obsoletes, com ara les rescloses, no només millora la connectivitat dels nostres cursos d’aigua, sinó que també en reforça la resiliència davant l’emergència climàtica.
La sequera és un fenomen que ha afectat Catalunya al llarg de la seva història. És, però, durant el segle XX i, concretament, en els darrers cinc anys que hem viscut un episodi d’una magnitud sense precedents que ha posat a prova la nostra capacitat de reacció i adaptació.
Un estudi, dut a terme pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), ens ofereix un anàlisi exhaustiu del període de sequera viscut entre 2021 i 2024. La investigació revela dades preocupants i ens proporciona una visió clara de la tendència a l’aridificació que està experimentant el nostre clima.
Fins ara pensàvem que tota l’aigua que utilitzem és la que consumim directament o la que fem servir per a usos domèstics. D’un temps ençà, però, hi ha un nou concepte molt important: la petjada hídrica.
T’has preguntat mai quanta aigua és necessària per produir els béns i serveis que consumim cada dia? Aquesta és la pregunta clau que aborda la petjada hídrica, i donar un pas endavant per comprendre i optimitzar l’ús de l’aigua a escala local i global.
En aquest post explorarem què és la petjada hídrica, com es calcula, quins sectors tenen un major impacte a Catalunya i què s’està fent per reduir-la.
El riu Besòs, que travessa l’àrea metropolitana de Barcelona, va ser durant dècades sinònim de contaminació i degradació. No obstant això, en les últimes dècades, s’ha dut a terme un gran esforç per revertir aquesta situació, transformant aquest curs fluvial en un exemple de recuperació.
Avui us volem apropar un tema que afecta a molts dels rius a Catalunya: la presència invasiva de la canya de riu. Aquesta planta, que sovint veiem als marges dels nostres cursos fluvials té un impacte significatiu en el medi hídric i també i en la seguretat.
En un post anterior us parlàvem d’una primera fase o etapa en la que es reben les aigües residuals quan arriben a un depuradora d’aigües residuals, concretament el pretractament En aquest nou post continuarem explicant-vos quin és el camí que segueixen aquestes aigües i com es tracten per retornar-les al medi o bé per destinar-les al seu reaprofitament, en cas que sigui viable.
En el procés de depuració de les aigües residuals, el tractament biològic destaca com una etapa crucial. Aquesta fase aprofita els processos naturals per a eliminar els contaminants presents a l’aigua i que cal tractar. Llegeix més »