Catalunya va iniciar, durant la dècada dels 80, un llarg camí per al tractament de les aigües residuals generades per l’activitat humana.
Etiqueta: MEDI AMBIENT
La restauració ecològica dels ecosistemes fluvials a Catalunya
L’any 2020 es va publicar l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020, en el que es feia balanç sobre l’estat de la biodiversitat i es comparaven les dades amb anys anteriors. Un dels punts d’anàlisi en què es centrava l’estudi era l’estat de les aigües continentals, valorant aspectes com la qualitat, la presència d’espècies invasores i la biodiversitat en els ecosistemes fluvials, com a temes principals.
Altres punts importants en la gestió i millora de la qualitat dels rius, que duem a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són la implantació dels cabals ambientals, les actuacions de restauració als rius, les mesures per a incrementar la connectivitat fluvial, les actuacions de millora de zones humides, les espècies invasores o l’entrada en servei i millora dels sistemes de sanejament, entre altres temes.
En el post que us presentem avui, us detallarem algunes de les actuacions fetes en aquests àmbits en els darrers anys i que desgranem en un total de set punts.
El Pla de Sequera, l’instrument bàsic en la planificació i gestió de l’escassetat d’aigua
Les sequeres són un fenomen cíclic a Catalunya. El clima mediterrani que afecta el nostre territori, alterna els llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada. És habitual per tant que de manera periòdica es produeixin a casa nostra llargs períodes sense pluges destacables que s’han de gestionar per garantir totes les demandes. Des de principis de 2020, l’Agència Catalana de l’Aigua disposa del Pla de Sequera, aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener.
La custòdia fluvial: la cogestió del medi amb les entitats i el món local
L’Agència Catalana de l’Aigua té com a objectiu la preservació i recuperació dels ecosistemes aquàtics. La custòdia fluvial és un instrument que permet la cogestió amb entitats privades de tipus ambiental i entitats públiques com ara ajuntaments i entitats supralocals com ara consorcis.
Els sistemes de sanejament i la producció d’energia neta i sostenible
Actualment hi ha a Catalunya 536 sistemes de sanejament, una xifra que creixerà molt més en els propers anys, donant així compliment al Programa de Gestió específic dels Sistemes públics de Sanejament en alta de Catalunya (PGSAC), l’eina que preveu una inversió de 1.200 MEUR i que garantirà noves depuradores i la millora de les ja existents per a un període de 12 anys (2022-2033).
Fer funcionar un sistema de sanejament, amb tots els seus elements, requereix un elevat consum energètic. Parlem d’una demanda de consum global de 304 GWh/any, tenint en compte que en 137 depuradores és on es consumeix el 93,3% de la demanada de tot Catalunya.
Per aquest motiu, i en la línia del que s’estableixen en totes les actuacions dirigides a minimitzar les emissions de fonts no renovables i afavorir aquelles que minimitzin els efectes del canvi climàtic, l’Agència aposta per convertir moltes de les seves depuradores en centres de producció d’energia neta i sostenible.
L’efecte dels cabals ambientals en la fauna dels nostres rius
Els rius són ecosistemes on podem trobar una gran varietat d’éssers vius que desenvolupen els seus cicles vitals. Peixos, larves d’insectes com els espiadimonis, els capgrossos -que més endavant seran granotes-, gripaus o salamandres, crancs, llúdrigues, cloïsses o cargols d’aigua dolça, així com també els ocells que viuen dels animals que capturen aguaitant pacientment. En un ecosistema fluvial també hi trobem espècies vegetals com les algues, diferents tipus de plantes adaptades a viure en aquest ambient i els arbres de la riba, que depenen de l’aigua del riu per créixer.
Els diferents tipus d’organismes que viuen en els rius tenen diferents requeriments d’hàbitat per a desenvolupar els seus cicles de vida. Llegeix més »
Les estacions de regeneració: donar una nova vida a l’aigua
Tot i que en els darrers anys s’ha consolidat la cultura de l’estalvi i una major eficiència en l’ús de l’aigua, la necessitat de disposar d’aquest recurs, en la quantitat i la qualitat necessàries per a satisfer les diferents demandes, fa que haguem de recórrer a solucions imaginatives i amb ple recolzament de la tecnologia per a disposar de més aigua.
A més, amb els efectes cada cop més notoris del canvi climàtic, que ens porten cap a un futur amb una distribució més irregular de les pluges i amb fenòmens meteorològics més extrems.Llegeix més »
Què es una depuradora i com la podem ajudar des de casa
Una depuradora és una instal·lació que transforma les aigües brutes que li arriben en aigües netes.
Aquestes aigües brutes o residuals arriben a les depuradores mitjançant les xarxes de clavegueram i els col·lectors en alta, i provenen de les nostres activitats diàries, (vàters, rentavaixelles, entre d’altres) i també de les indústries.
La intel·ligència artificial per a millorar la qualitat del riu Llobregat
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) prova la solució d’Amphos21, guanyadora de la setena edició de l’SmartCatalonia Challenge, per a millorar la gestió de la qualitat de l’aigua del riu Llobregat. La solució, basada en intel·ligència artificial, consisteix en un sistema d’alerta primerenca per predir la presència de contaminants en aigües subterrànies i superficials.
El riu Llobregat. El sanejament en una conca industrialitzada
Des de què l’ésser humà va començar a crear comunitats -primer en forma de petits assentaments i amb el pas dels segles a través de pobles i ciutats-, els rius han estat els eixos vertebradors en la construcció de la societat.
Lògicament situar-se a la vora del riu cobria les necessitats que pogués requerir aquella incipient col·lectivitat, garantint aigua per beure, cuinar, regar, netejar i més tard per garantir el creixement social i industrial.
El riu Llobregat és un exemple d’aquest paper central del riu en el creixement i desenvolupament de tants i tants pobles i ciutats.