L’economia circular aplicada a la gestió de l’aigua busca reduir la demanda de recursos hídrics, fomentar la regeneració i millorar l’estat del medi. A Catalunya, així com en els Països Baixos, la implementació de pràctiques circulars és clau per abordar els reptes derivats del canvi climàtic, la sequera i l’augment de població. La regeneració i l’aprofitament de l’aigua de pluja seran els dos eixos amb els que centrarem aquest post.
L’escassetat hídrica i el canvi climàtic han portat diverses regions del món a adoptar solucions innovadores per gestionar l’aigua, i l’ús d’aigües regenerades és una de les més destacades. Tant Catalunya com Israel, que comparteixen un clima mediterrani i una escassetat de recursos naturals, han implementat programes per reutilitzar aigües depurades, però ho han fet de maneres diferents, reflectint les seves necessitats específiques i aplicant-se segons els propis contextos geogràfics.
Els embassaments, fins ara, juguen un paper essencial en la gestió de l’aigua a Catalunya, on els episodis de sequera són recurrents. Amb 9 embassaments principals gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquests tenen una capacitat d’emmagatzematge d’uns 700 hm³. Per comparar, Austràlia, amb un clima més sec, compta amb milers d’embassaments (gairebé 500 grans embassaments d’ús públic i privat) amb una capacitat total que supera els 84.000 hm³.
Aquesta estratègia, compartida amb altres regions del món, ha portat Catalunya i Austràlia a desenvolupar mecanismes similars però amb adaptacions segons el seu context climàtic i social.
La regeneració d’aigües residuals després de la seva depuració s’ha convertit en una estratègia clau per a garantir l’aigua en regions amb escassetat i afrontar els efectes del canvi climàtic. A Catalunya, projectes com els del riu Llobregat i, ja en fase de proves, el del riu Muga, són referents en aquesta pràctica. A nivell internacional, països com Namíbia, Singapur, Austràlia i zones com Califòrnia, estan posant aquesta tecnologia com una font d’abastament d’aigua.
La depuració d’aigües residuals és un procés essencial per a la salut pública i el bon estat dels nostres ecosistemes aquàtics.
Però a dia d’avui, i més en aquest episodi de sequera perllongat que estem vivint, hi ha un altre aspecte en el cicle de l’aigua que ha esdevingut una necessitat imprescindible, la regeneració.
En aquest blog i també en els vídeos que pots trobar en el nostre canal de Youtube, hem abordat d’aquest temes, de la seva importància, de les diferents tipologies de sistemes de tractament, o dels diferents elements i parts d’aquests sistemes, així com de la importància de la regeneració.
Avui ens agradaria parlar-vos d’un tema que potser no és massa conegut, que forma part d’un àmbit tècnic, però que creiem que és interessant de conèixer: els mètodes de desinfecció de l’aigua més eficients i segurs en l’àmbit de la gestió de les aigües residualsLlegeix més »
Catalunya està patint la pitjor sequera del segle per extensió, durada i intensitat. L’inici d’aquest període d’escassetat d’aportacions a rius i aqüífers es remunta a finals de 2020, quan es comença a notar un descens de la pluviometria habitual. Aquest cas no és únic en el nostre món i en aquest post analitzarem altres casos.
L’Agència Catalana de l’Aigua ha impulsat en els darrers anys l’ús de l’aigua regenerada per a diferents usos, aplicant tractaments addicionals a l’aigua ja depurada per a fer-la apta per al reg agrícola, els usos ambientals, industrials, la recàrrega d’aqüífers o els usos municipals.
Els períodes de sequera, cada cop més llargs i recurrents, estan provocant la necessitat d’adoptar noves mesures i potenciar aquesta tecnologia.
Tot i que en els darrers anys s’ha consolidat la cultura de l’estalvi i una major eficiència en l’ús de l’aigua, la necessitat de disposar d’aquest recurs, en la quantitat i la qualitat necessàries per a satisfer les diferents demandes, fa que haguem de recórrer a solucions imaginatives i amb ple recolzament de la tecnologia per a disposar de més aigua.
A més, amb els efectes cada cop més notoris del canvi climàtic, que ens porten cap a un futur amb una distribució més irregular de les pluges i amb fenòmens meteorològics més extrems.Llegeix més »
Agència Catalana de l'Aigua 