La contínua revisió de l’estat de les preses catalanes

Com amb molts dels estris i els espais que condicionen la nostra vida diària (manteniment dels cotxes, millorar l’estat dels nostres habitatges, entre d’altres), les preses que emmagatzemen i retenen l’aigua dels embassaments requereixen d’un manteniment i revisió periòdics.

Això es fa per garantir en tot moment la seguretat de la presa i saber amb certesa que aquelles parts essencials per a desembassar aigua estan en perfecte estat i són plenament operatives.

Llegeix més »

Com es calcula l’aigua que porta el riu?

Costa molt a simple vista veure i calcular l’aigua que porta un curs fluvial. L’alçada, el nivell i la força de l’aigua són conceptes difícils de calcular sense disposar dels elements i les  instal·lacions necessàries. Les estacions d’aforament són les instal·lacions que ens permeten fer aquesta tasca. Importants, desconegudes, discretes i silencioses, s’ubiquen a les lleres dels nostres rius. Cal ser observador i curiós per descobrir-les.

Llegeix més »

La doble (i fins i tot triple) funció dels embassaments

Des de que som petits ens han sorprès i apassionat les grans estructures. Al contemplar les piràmides de Gizeh, al Caire (Egipte), grans ponts com el Golden Gate a San Francisco (Estats Units) o elevats edificis com l’Empire State de Nova York sempre ens hem preguntat com s’ha dut a terme la seva construcció i quina és la seva finalitat.

Ens passa el mateix quan observem una gran presa i quan aquesta allibera un gran cabal d’aigua. La imatge d’espectacularitat no deixa a ningú indiferent, i per això ens pregunten perquè serveixen aquestes grans infraestructures.

Llegeix més »

Reutilització, una alternativa irrenunciable per afrontar l’escassetat d’aigua

Si no plou aquesta tardor, anem directes cap a una sequera el 2017. Les primeres pluges post estiu no han tingut fins ara pràcticament cap repercussió en l’estat de les reserves hídriques; ni en els rius, ni en els aqüífers ni en els embassaments ja que han quedat pràcticament absorbides per la coberta vegetal ultra seca després de molts mesos de sequera pluviomètrica extrema.

Llegeix més »

Sequera o canvi climàtic?

Aquesta segona quinzena d’agost ens ha cridat l’atenció la notícia que ens trobem davant la tercera pitjor sequera dels darrers 230 anys en alguns punts de Catalunya, com ara Barcelona, on portem acumulats més de 14 mesos sense precipitacions significatives. Aquesta situació de sequera pluviomètrica no implica que alhora es produeixi una situació de sequera hidrològica. Tot […]