Fa 10 anys de la pitjor sequera de la història. Què hem après?

El 16 d’abril de 2007 va entrar en vigor el decret de sequera que donava inici a la pitjor sequera viscuda a Catalunya de la que es té record. Un període que es va perllongar fins el mes de gener de 2009, quan la darrera conca que estava en excepcionalitat, la de la Muga, sortia d’aquest escenari després d’intenses pluges que van recarregar l’embassament de Darnius Boadella.

Durant aquest període, que va encadenar més de 17 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, i que va mostrar un lent però constant descens de les reserves embassades, va arribar al seu punt més crític el 31 de març de 2008, quan els embassaments del Ter Llobregat van vorejar el 20% de la seva capacitat i apropant l’ombra dels talls de subministrament a la ciutadania. Sortosament, la pluja va fer acte de presència i va incrementar les reserves dels embassaments, deixant enrere una situació que no s’ha tornat a repetir.

Read More »

La gestió dels embassaments permet transformar els riscos del règim mediterrani en recursos d’aigua disponibles

Aquest cap de setmana hem assistit a un important episodi de precipitacions que ha incrementat de manera considerable els volums emmagatzemats als embassaments de les conques internes. En els de l’Ebre, en canvi, l’efecte ha estat diferent, ja que s’ha acumulat neu a la capçalera que, quan es fusioni, aportarà unes quantioses reserves. Per tant, la repercussió de les pluges té un comportament diferent entre les dues conques.

Read More »

La gestió d’un embassament amb les reserves altes. El cas de la Baells

Les darreres pluges han beneficiat de manera important les reserves emmagatzemades als embassaments de les conques internes. Les conques del Ter, la Muga i sobretot del Llobregat, han estat les més beneficiades. En aquest darrer cas, l’embassament de la Baells ha assolit més del 97% de la seva capacitat, amb prop de 107 hm3. En situacions com l’actual s’intensifica el seguiment  de la presa, ja que, per una banda, s’ha de disposar de resguard per assumir l’aigua que encara pugui arribar des de la capçalera i per l’altra optimitzar al màxim les reserves i no malgastar recurs, que sens dubte, en el nostre clima mediterrani serà necessari en els propers mesos.

Read More »

Foix no és Oroville

Les pluges de les darreres hores han fet que els embassaments de les conques internes hagin guanyat importants volums. Tot i això, en els darrers mesos s’ha produït una absència de pluges que ha fet que les reserves, al voltant del mes de setembre estiguessin al 53%. Actualment, per sort, els volums han pujat fins gairebé el 67%, però cap embassament dels que gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua ha arribat al màxim de la seva capacitat.

Només hi ha una excepció, l’embassament de Foix, ubicat a prop de Castellet i la Gornal, i que disposa de capacitat per emmagatzemar 3,7 hm3, una quantitat d’aigua que equivaldria a garantir les demandes d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona durant una setmana, tot i que Foix només destina les seves reserves per a usos agrícoles. Per tant, podem comprovar que l’embassament és petit.

Read More »

Que plogui a les ciutats no vol dir que ho faci als embassaments

Des de que som petits estem acostumats a escoltar que, quan plou a la nostra ciutat, anirà bé per augmentar les reserves dels nostres embassaments. Res més lluny de la realitat. En moltes ocasions, l’aigua que prové de la pluja acostuma a afectar molts punts del litoral sense que repercuteixi en els embassaments. Un exemple ha estat la llevantada registrada entre el 19 i el 23 de gener de 2017, que ha aportat quantioses pluges a la part baixa de molts rius gironins però amb escassa repercussió en els embassaments.

La imatge que encapçala aquest post mostra de manera molt orientativa quina és l’àrea de les capçaleres dels nostres rius on ha de ploure perquè es recarreguin els nostres embassaments.

Read More »

La informació i la difusió, les millors eines

Fa uns dies varem poder conèixer una curiosa però impactant campanya d’estalvi d’aigua duta a terme per la ciutat nord-americana de Denver, la conurbació més poblada de l’estat de Colorado. Amb missatges curts però contundents, es posa de rellevància la importància d’un consum racional i eficient de l’aigua, un recurs fràgil i finit que cal preservar.

Aplicant la dita que una imatge val més que mil paraules, l’Agència Catalana de l’Aigua ha endegat diverses activitats per al Dia Mundial de l’Aigua (22 de març), amb l’objectiu de fomentar el coneixement sobre el cicle de l’aigua i de la importància d’aquest recurs per a les nostres vides i totes les activitats que duem a terme.

Read More »

Els aqüífers, reserves estratègiques

Per a la majoria de la ciutadania, l’abastament d’aigua es fa a través dels embassaments, entesos com a grans reservoris d’aigua superficial que permeten emmagatzemar importants volums per a les demandes ordinàries.

Sovint, però, es desconeix que sota els nostres peus, a diversos metres de profunditat, hi ha els aqüífers, formacions geològiques permeables on s’emmagatzema i circula l’aigua subterrània, que permeten garantir el recurs en aquells indrets on no hi ha rius o no es disposa de connexió a les grans xarxes d’abastament supramunicipals. En aquest sentit, els aqüífers es consideren reserves estratègiques des del punt de vista de la planificació i la gestió de l’aigua al nostre país.

Read More »

La doble (i fins i tot triple) funció dels embassaments

Des de que som petits ens han sorprès i apassionat les grans estructures. Al contemplar les piràmides de Gizeh, al Caire (Egipte), grans ponts com el Golden Gate a San Francisco (Estats Units) o elevats edificis com l’Empire State de Nova York sempre ens hem preguntat com s’ha dut a terme la seva construcció i quina és la seva finalitat.

Ens passa el mateix quan observem una gran presa i quan aquesta allibera un gran cabal d’aigua. La imatge d’espectacularitat no deixa a ningú indiferent, i per això ens pregunten perquè serveixen aquestes grans infraestructures.

Read More »

Reutilització, una alternativa irrenunciable per afrontar l’escassetat d’aigua

Si no plou aquesta tardor, anem directes cap a una sequera el 2017. Les primeres pluges post estiu no han tingut fins ara pràcticament cap repercussió en l’estat de les reserves hídriques; ni en els rius, ni en els aqüífers ni en els embassaments ja que han quedat pràcticament absorbides per la coberta vegetal ultra seca després de molts mesos de sequera pluviomètrica extrema.

Read More »