Aquesta segona quinzena d’agost ens ha cridat l’atenció la notícia que ens trobem davant la tercera pitjor sequera dels darrers 230 anys en alguns punts de Catalunya, com ara Barcelona, on portem acumulats més de 14 mesos sense precipitacions significatives.
Aquesta situació de sequera pluviomètrica no implica que alhora es produeixi una situació de sequera hidrològica. Tot i que els embassaments a les conques internes de Catalunya es troben aquesta setmana al voltant del 62%, clarament per sota de la mitjana dels darrers 10 anys (del 75%), la situació de les reserves és de normalitat i ara per ara, estan assegurades les demandes d’aigua per a l’abastament, el reg i els cabals mínims als sistemes regulats (els que es troben connectats a les xarxes regionals d’abastament, com és el cas del sistema Ter-Llobregat) fins la primavera del 2017.
Això no és pas fruit de la casualitat ni de la meteorologia, sinó d’una gestió molt acurada i preventiva dels recursos hídrics (convencionals i no convencionals) de què disposem, sumada a l’esforç de contenció i a l’estalvi en el consum (especialment en l’àmbit domèstic) que s’ha consolidat des de la darrera sequera del 2008 i que ens ha situat en un dels ratis més baixos d’Europa, amb una mitjana de 113 litres per persona i dia a Catalunya.
Gràcies a la gestió coordinada de l’oferta i la demanda que es ve realitzant en col·laboració amb els usuaris de l’aigua (públics i privats) es modula la combinació dels diferents recursos disponibles de manera que es puguin mantenir les reserves d’aigua en els embassaments el major temps possible i cobrir totes les demandes d’aigua.
Per posar un exemple, les darreres setmanes, amb la finalització de la campanya de reg, ja s’han començat a reduir de manera significativa els consums d’aigua d’alguns rius com la Muga (on s’ha passat dels 4m3/s als 2 m3/s, el que suposa una reducció del 50%) o el Ter, que on la demanda punta de reg de l’estiu (que se situa en els 7 m3/s) ja ha baixat 3 m3/s i es preveu que en baixi 4m3/s més durant les properes setmanes.
Paral·lelament, i precisament per cercar l’equilibri òptim en la gestió dels recursos del conjunt del sistema a les conques internes, s’ha començat a incrementar l’aprofitament del riu Llobregat per atendre a la recuperació de la demanda urbana posterior al període de vacances, alliberant cabals que contribueixen a equilibrar tot el sistema i que alhora redueixen la pressió sobre els embassaments associats al Ter, actualment al 60% de reserves mentre que els del Llobregat es troben per sobre del 73%. Addicionalment, entren en joc també els recursos d’aigua no convencional, els que es produeixen a les plantes dessalinitzadores com la del Llobregat que actualment està en un règim de producció del 30% de la seva capacitat.
És gràcies a aquest mix d’alternatives i a un model de gestió integral i coordinat amb els usuaris que podem assegurar l’aigua per a l’abastament i per a la resta d’usos, respectant les restriccions ambientals. Com si no seria possible que avui tinguéssim un 62% de reserves embassades quan ens trobem en plena sequera meteorològica, després de tants mesos sense pluja en molts indrets del nostre territori? Aquest, però, no és l’únic interrogant que ens hauríem de plantejar.
No podem perdre de vista que els cabals dels rius (aigües amunt dels embassaments) s’han reduït més del 20% durant els darrers 30 anys. No s’ha demostrat que plogui menys i les prognosis meteorològiques no apunten en aquesta línia.
Segons els darrers projectes de recerca que estudien aquest fet, el problema no és únicament la manca d’alteració del patró de pluges sinó, sobretot, l’augment de la temperatura que fa créixer el bosc a cotes més elevades, pròpies del prat alpí i incrementa alhora el sotabosc (com es pot veure en l’evolució de les rouredes); la temperatura és també la causa d’una major evaporació i de l’increment del risc d’incendis. Els boscos estan patint estrés hídric i això té conseqüències directes també en la disponibilitat d’aigua. El gran competidor del cabal fluent pels rius, tot i que no l’únic, és avui el bosc. I per això és molt important impulsar la gestió forestal sostenible perquè és la millor garantia d’una bona infiltració de l’aigua en el terreny, i en conseqüència, un factor més per incrementar la disponibilitat d’aigua, són uns boscos vius, ben gestionats, i amb menor risc d’incendis.
Com es pot veure en el gràfic adjunt, des de maig d’enguany la temperatura mitja ha anat augmentat, alhora que ha disminuït la precipitació i, en conseqüència, el cabal circulant del riu Ter, per exemple. A causa de l’elevat grau de sequedat o manca d’humitat en el terreny les pluges dels darrers mesos, encara que puntualment intenses en algun indret, no han permès generar aportacions significatives al riu, que continuarà sota un fort estiatge, fins que no vingui un fort aiguat.
Amb sequera o sense, el canvi climàtic és avui una evidència, així com el canvi d’usos dels bosc en les zones rurals. El nostre repte és ser capaços d’impulsar una acció coordinada que des de tots els vessants i sectors implicats, ens permeti gestionar els recursos naturals com l’aigua o els boscos, des d’un enfocament integral i sota criteris de sostenibilitat ambiental, econòmica i territorial.