Fa pocs dies Catalunya ha posat en servei la depuradora número 500 del Pla de Sanejament de Catalunya, un model pioner i d’èxit que ens ha permès, en poc més de 25 anys, garantir el tractament de les aigües residuals de la majoria de la població catalana i retornar-les al medi hídric en condicions per tancar el cicle.
Ens ha semblat una efemèride prou rellevant com per obrir amb ella aquest nou canal de comunicació de l’Agència, l’ACAblog. Esperem que sigui del vostre interès.
El Pla de Sanejament, un model pioner
A Catalunya tenim una realitat hidrogràfica complexa, amb el 90% de la població concentrat a les conques internes, on només hi ha el 60% dels recursos d’aigua. Aquesta situació ens obliga a ser molt eficients en termes de consum i ús de l’aigua i per això hem fet de l’estalvi una consigna. De fet, som un dels països amb uns consums domèstics dels més baixos d’Europa: tan sols 113 litres per persona i dia de mitjana, mentre en d’altres indrets superen els 300-400 litres.
El sanejament és un peça clau de les polítiques per millorar l’estat i la qualitat dels rius i, fins i tot, la disponibilitat d’aigua en casos de sequera, a través de la reutilització indirecta. Precisament perquè en tenim poca és encara més important netejar-la i recuperar-la per tornar-la a fer servir perquè no hi ha aigua més cara que la no és té i d’això en sabem alguna cosa si repassem les lliçons de l’última sequera.
Catalunya ha estat històricament pionera en molts àmbits, també en el sanejament. Quan encara ningú parlava del medi ambient, ni de la sostenibilitat, els catalans i les catalanes ja ens preocupàvem i ens ocupàvem de dotar el país de les primeres infraestructures vinculades al sanejament de les aigües residuals.
Hem fet un esforç ingent durant els darrers 25-30 anys per garantir no només l’aigua per a l’abastament de la població, sinó també, el seu tractament, neteja i depuració per retornar-la al medi en condicions i tancar el cicle. I ho hem fet amb generositat, sovint assumint responsabilitats i donant suport al territori; arribant allà on els ajuntaments no podien quan tot estava per fer i calia garantir un servei d’interès general com és el sanejament.
Durant la dècada dels 60-70, Catalunya comença a erigir-se com una destinació turística de primer ordre, amb visitants atrets per la bellesa de les platges de la Costa Brava. Aquesta zona de Catalunya és pionera en la construcció de plantes depuradores gràcies a l’impuls capdavanter del Consorci de la Costa Brava. A la resta del país, no obstant, la situació continuava essent molt diferent. Ciutats com Barcelona, abans de la gran transformació motivada pels Jocs Olímpics del 1992, donaven l’esquena al mar i altres espais, com el delta del Llobregat o el tram final del riu Besòs mostraven una situació lamentable.
A finals de la dècada dels 70, la majoria de les ciutats catalanes no disposaven de depuradora ni de cap connexió a un sistema de sanejament i abocaven directament als rius o al mar sense tractar l’aigua utilitzada per l’activitat humana i industrial.
Davant d’aquesta realitat, la Generalitat de Catalunya va contemplar la necessitat de fer un pas endavant en el camp del cicle integral de l’aigua. Amb l’objectiu d’evitar que aquesta situació perjudiqués el desenvolupament del país es va començar a traçar el primer Pla de Sanejament per construir depuradores a la majoria de municipis catalans. La Generalitat, a través de l’administració hidràulica, crea l’increment de la tarifa de sanejament (ITS), actualment cànon de l’aigua, i assumeix el cost de construcció, reposició, manteniment i explotació dels sistemes de sanejament de forma subsidiària al món local, en tractar-se d’un tema d’interès general de país.
Han passat més de 25 anys des que amb la creació del Departament de Medi Ambient el 1991 i el lideratge del llavors conseller, Albert Vilalta, es va donar aquest impuls estratègic al Pla de Sanejament per dotar el país de les infraestructures necessàries per garantir el tractament correcte de les aigües residuals urbanes. L’any 2.000 es crea l’Agència Catalana de l’Aigua, com a fusió de la Junta d’Aigües amb la Junta de Sanejament i l’antiga direcció general d’Obres Hidràuliques. Les competències de la Generalitat de Catalunya en el cicle de l’aigua queden integrades en un sol ens. Catalunya fou pionera amb la creació del cànon de l’aigua com a instrument de finançament d’uns serveis (els del cicle de l’aigua) que han esdevingut essencials per al progrés i la millora de la qualitat de vida i del territori.
Aquell pla, amb uns objectius molt ambiciosos, i l’esforç ingent realitzat (tècnic, econòmic i humà) han fet possible la recuperació de la qualitat ambiental de molts dels rius de Catalunya i també de la millora de l’estat general de les aigües costaneres, com ho acrediten els resultats anuals del programa de vigilància de les platges de Catalunya, amb un 95% de platges de qualitat excel·lent.
Cal posar en valor l’esforç de tots aquests anys que ens ha permès arribar a les 500 depuradores actualment en funcionament que donen servei al 97% de la població catalana, i recordar que aquest parc d’infraestructures de sanejament ens permet garantir el tractament correcte de les aigües residuals dels municipis de més de 2.000 habitants.
L’Agència Catalana de l’Aigua treballa, a través del segon escenari del Pla de gestió de l’aigua a Catalunya per impulsar tot un conjunt d’actuacions per a garantir el 100% del tractament dels municipis petits o nuclis pendents que garantiran el sanejament al total de la població de Catalunya.
Podem afirmar que Catalunya ha fet els deures en l’àmbit del sanejament de manera més que adequada i ha aconseguit que els rius tornis a ser rius, que la gent els gaudeixi i que els municipis els redescobreixin i els posin en valor com a part del paisatge urbà. Sens dubte l’esforç de tantes persones al llarg de tots aquests anys ha valgut la pena per poder gaudir i viure de manera més sostenible amb al nostre territori.
Jordi Agustí Vergés
Director