El riu Besòs, que travessa l’àrea metropolitana de Barcelona, va ser durant dècades sinònim de contaminació i degradació. No obstant això, en les últimes dècades, s’ha dut a terme un gran esforç per revertir aquesta situació, transformant aquest curs fluvial en un exemple de recuperació.
L’aigua potable és un bé essencial per a la vida humana i per a les activitats de les ciutats i pobles. A Catalunya, la gestió de l’aigua és un tema essencial, i en aquest article, explorarem el camí que segueix l’aigua des de la seva captació fins arribar a les aixetes dels ciutadans, fent servir com a exemple el cas de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Des de finals de 2020 la pluviometria a Catalunya està sent per sota de la mitjana, un fet que ha provocat que el volum de les reserves, tant d’embassaments com d’aqüífers, hagi anat baixant de manera lenta però constant. En aquesta situació, cal que la gestió de l’aigua sigui el més ajustada possible per garantir tant la quantitat com la qualitat.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) prova la solució d’Amphos21, guanyadora de la setena edició de l’SmartCatalonia Challenge, per a millorar la gestió de la qualitat de l’aigua del riu Llobregat. La solució, basada en intel·ligència artificial, consisteix en un sistema d’alerta primerenca per predir la presència de contaminants en aigües subterrànies i superficials.
La natura és dinàmica. Els rius i les rieres, com a elements essencials de la natura, de vegades baixen ben plens, i provoquen inundacions i, en altres períodes, estan secs, sobretot amb el clima mediterrani tan dual que tenim. Sovint, a les seves lleres hi podem trobar una abundant vegetació o restes vegetals que han estat arrossegades per una riuada.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) fomenta i impulsa les actuacions de prevenció del risc d’inundacions a les lleres públiques, motiu pel qual duu a terme, de manera periòdica i en coordinació amb les administracions que puguin ser part interessada o afectada, el que s’anomenen actuacions de manteniment i conservació de lleres.
L’objecte de les actuacions de manteniment i conservació de lleres es concentra en afavorir la lliure circulació de les aigües superficials i evitar els problemes per inundacions durant les crescudes ordinàries del rius. Tenen, doncs, una doble finalitat: garantir el flux d’aigua i minimitzar el risc d’inundacions, tot preservant el seu entorn.Llegeix més »
Per donar un pas més en la protecció i preservació de les aigües subterrànies, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) han publicat el Mapa de Vulnerabilitat Intrínseca a la contaminació dels Aqüífers de Catalunya Escala 1:100.000.
En els darrers 30 anys s’han produït grans avenços en la gestió del cicle de l’aigua. Catalunya sempre ha tingut un dèficit hídric, degut a l’escassetat d’aigua a prop de les zones més poblades del país. Aquesta falta de recurs s’agreuja encara més amb la dualitat del clima mediterrani, que alterna llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada.
Diu la definició que un mostreig o mostratge és la tècnica per la selecció d’una mostra a partir d’una població. Mostra a partir de la qual esperem tenir uns resultats que ens permetin veure, a petita escala, com és la població, estalviant temps i diners i evitant estudiar tots els elements de la població.
El mostreig i les seves tècniques segur que les heu vist aplicades en àmbits com la publicitat, per a conèixer els gustos de la gent o cada cop que hi ha eleccions per a conèixer cap a on anirà el vot dels electors.
Però un mostreig de peixos? Això sí que potser et sorprèn i et preguntis de què ens serveix fer mostreigs de peixos i per què hem d’anar a molestar-los 🙂
Doncs bé, el repte del post d’avui és explicar-t’ho.Llegeix més »
Ara fa 20 anys, en el 2000, coincidint amb la constitució de l’Agència Catalana de l’Aigua, es va crear el cànon de l’aigua, un impost ambiental de caràcter finalista que aplica el principi del qui contamina paga.
La població de Catalunya es concentra, majoritàriament, a les zones costaneres. Això provoca que en grans aglomeracions urbanes com les de Barcelona i la seva àrea metropolitana o Tarragona, per posar dos exemples, visquin milions de persones i siguin els espais on es desenvolupen la majoria de les activitats econòmiques.
