Diu la definició que un mostreig o mostratge és la tècnica per la selecció d’una mostra a partir d’una població. Mostra a partir de la qual esperem tenir uns resultats que ens permetin veure, a petita escala, com és la població, estalviant temps i diners i evitant estudiar tots els elements de la població.

El mostreig i les seves tècniques segur que les heu vist aplicades en àmbits com la publicitat, per a conèixer els gustos de la gent o cada cop que hi ha eleccions per a conèixer cap a on anirà el vot dels electors.
Però un mostreig de peixos? Això sí que potser et sorprèn i et preguntis de què ens serveix fer mostreigs de peixos i per què hem d’anar a molestar-los 🙂

Doncs bé, el repte del post d’avui és explicar-t’ho.

Per què es fan

Els estudis del poblament de peixos permeten conèixer les espècies de peixos que hi ha en un tram de riu, el seu estat de salut i la seva estructura poblacional. En definitiva, permeten conèixer el seu estat de conservació, i són útils per a conèixer, millorar i gestionar les poblacions de peixos als rius. També, ajuden a entendre l’estat de salut global de l’ecosistema aquàtic (l’anomenat “estat ecològic”), juntament amb altres organismes aquàtics com les algues, les plantes i els invertebrats.

Per entendre per què el poblament de peixos en un riu és com és, sovint cal analitzar altres factors que condicionen aquests organismes, com els hàbitats disponibles (llocs d’alimentació, refugis per fresar, etc.), la qualitat de l’aigua, el bosc de ribera, la connectivitat fluvial, o la presència d’altres organismes, incloent espècies al·lòctones.

Per avaluar la salut global de l’ecosistema, doncs, es combina el mostreig i l’estudi dels peixos, amb l’estudi de molts altres paràmetres biològics (altres organismes), fisicoquímics (qualitat de l’aigua) i hidromorfològics (qualitat del medi físic, hàbitats i riberes).

L’estudi dels peixos també ens pot servir per avaluar si una determinada actuació al riu ha tingut els efectes esperats. Per exemple, si construïm un pas per millorar la connectivitat aigües amunt i avall d’una resclosa, els peixos ens podran dir si realment ho hem aconseguit.

Com es fan

Un mostreig de peixos té tot un ordre establert, no us penseu que es fa sense un protocol ben pensat, ja que això permet interpretar correctament els resultats i comparar-los amb altres situacions o espais temporals.

El primer que es fa és definir en quin moment es durà a terme. Habitualment, en rius de muntanya, el control es fa a finals de l’estiu o a la tardor, que és el final de l’estació de creixement dels juvenils. Un cop al riu, treballant ja en l’habitat que estudiarem, es defineix l’àrea de mostreig i sovint es delimita el seu perímetre amb barreres per evitar que durant els treballs puguin entrar o sortir peixos.

Un cop establert el terreny de control, es procedeix a pescar els peixos que es trobin a la zona establerta mitjançant un sistema anomenat de pesca elèctrica. Aquest consisteix en aplicar una lleu descàrrega elèctrica a l’aigua que fa que els peixos puguin ser agafats amb més facilitat i sense fer-los cap mal. Un mínim de dues persones recorren en ziga-zaga el riu, des del punt d’aigües avall cap amunt, i amb uns salabres van recollint els peixos que són atrets per l’electricitat.

Els exemplars que es recullen es van dipositant en recipients amb aigua, a la qual s’hi afegeix aire per evitar cap problema per manca d’oxigen, i seguidament es procedeix a aplicar-los una petita anestèsia i a mesurar cada peix, amb un ictiòmetre, a pesar-los i a determinar-ne l’espècie, les seves característiques, la condició física i detectar possibles malaties.

Un cop s’han fet aquestes operacions els peixos son retornats al seu hàbitat esperant que no ens ho tinguin en compte.
Per fer tot això els tècnics van ben equipats, ja que han d’entrar a la llera del riu i per això els calen mesures de seguretat, com salvavides i botes de pescador fins al pit, i la utilització d’equips de pesca elèctrica, xarxes, cintes mètriques, etc.

Dues aplicacions pràctiques

Us explicarem un parell de casos per a que us feu una idea.

El primer d’ells és el cas d’un mostreig que es va fer per a conèixer quina era la mobilitat dels peixos a través d’una escala de peixos, construïda, precisament, per permetre el pas amunt i avall d’una resclosa. Per a estudiar la connectivitat fluvial en aquesta escala en el tram de riu escollit es va decidir fer un mostreig de peixos en la part superior i inferior de la resclosa, duent a terme els mesuraments i anàlisi que hem explicat abans i marcant amb un distintiu de color diferent els peixos d’aigües amunt i els d’aigües avall. Posteriorment es va fer un nou mostreig en les dues zones per a verificar quins i quants peixos de la zona inferior a l’escala havien pujat i a l’inrevés.

El segon cas és el que s’ha dut a terme fa pocs dies a la llera del riu Ritort, afluent del riu Ter, abans d’iniciar els treballs d’enderrocament d’una resclosa. Aquests mostrejos ens donaran les característiques del poblament de peixos abans de l’actuació, i permetran, en el futur, a curt i mitjà termini, veure quin efecte ha tingut l’enderrocament. A més, és important poder estimar quina és la densitat de peixos i característiques per si cal fer el que s’anomena un rescat de peixos. Aquesta operació es fa quan, per l’impacte d’una actuació sobre el riu (per exemple la terbolesa produïda per les obres d’enderroc en aquest cas, o un abocament d’aigües residuals o producte tòxic), es produeix la necessitat de retirar temporalment els peixos del seu hàbitat. En aquest cas el mostreig ens ha ajudat a ser previsors, anticipar-nos i planificar accions futures.

Com veieu, el mostreig de peixos és tot un món, en el qual hi treballen persones molt qualificades i que ens ajuda a conèixer quina és la realitat dels nostres rius, podent així planificar accions de millora a futur.

Més informació

Si vols conèixer més detalls de com es fa un mostreig, clica aquí:
Per saber-ne més sobre els peixos a Catalunya, clica aquí: