Prop de 30 espècies de peixos als embassaments de les conques internes

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), durant els anys 2017 i 2018, ha dut a terme una sèrie de mostrejos en els 13 embassaments de les conques internes, amb l’objectiu de conèixer les diferents espècies de peixos que hi habiten i determinar la densitat de les seves poblacions. L’estudi es pot consultar en aquest enllaç.

Emprant diverses tècniques per a la pesca sense mort com les xarxes d’emmallament i la pesca elèctrica -complementades amb l’eco-sondatge-, s’ha pogut determinar que als nostres embassaments hi ha 26 espècies diferents de peixos, de les quals només 6 són autòctones de les conques internes.

Les espècies més àmpliament distribuïdes són la carpa (present en el 93% de les masses d’aigua), l’alburn (71%), el peix sol (57%), la perca americana (57%), la sandra (50%) i el silur (50%).

Estacions de mostreig de peixos en embassaments i estanys.

Per embassaments, al de Darnius-Boadella és on s’ha trobat el número més elevat d’espècies (11), seguit de Sau (10) i La Baells (10). A l’altre costat de la balança, els embassaments amb una menor presència d’espècies són aquells de dimensions més reduïdes, com Vallforners (4) i Sant Martí de Tous (2).

Evolució de les espècies

Comparant la presència d’espècies detectades en els embassaments de les conques internes entre el període 2002-2003 amb el present estudi (2017-2018), es determina un augment generalitzat del nombre d’espècies per massa d’aigua i un rang de distribució més ampli per a moltes espècies.

Aquest augment és degut, en part, a un major esforç de mostreig dut a terme en el present treball, ja que, per exemple, a l’embassament de La Baells s’han enregistrat 6 noves espècies, de les quals 4 (luci, peix sol, bavosa de riu i bagra) se sap que ja hi eren presents

en el període 2002-2003 (dades no publicades), tot i que en baixa abundància. No obstant això, gran part de l’augment és degut a noves introduccions. Espècies com la sandra, el rutil i el silur s’han estès en els últims anys mitjançant introduccions il·legals.

Els canvis més importants en la comunitat de peixos s’han produït a l’embassament de Sau, on s’han detectat 7 noves espècies. En altres embassaments, en canvi, s’ha produït una substitució d’espècies. Per exemple, a Susqueda i Sant Ponç han desaparegut 2 espècies i se n’han detectat entre 4 i 5 de noves. El cas més clar de substitució d’espècies s’ha donat a Riudecanyes, on la comunitat  de peixos s’ha modificat quasi completament (desaparició de 3 espècies i presència de 4 de noves), només mantenint-se la carpa.

Mida de les espècies

Recollida de peixos mitjançant xarxa d’emmallament.

La mida dels peixos capturats ens permet identificar l’estructura de les edats, l’èxit reproductor i el reclutament. Espècies com el peix sol, la perca americana, el rutil, la sandra i el barb de l’Ebre mostren estructures àmplies (en relació als rangs de mida propis de cada espècie), amb majoria d’individus joves però també amb una bona representació de classes de més edat, la qual cosa és un indicador de bona adaptació.

La carpa també té una estructura àmplia amb una representació de tots els grups d’edat, però lleugerament esbiaixada cap als individus més grans, el que podria indicar una certa limitació en el reclutament. L’alburn, tot i ser un dels peixos més abundants, té una estructura molt simplificada on segurament se superposen uns quants grups d’edat, i on es troben a faltar els alevins/juvenils. La causa podria ser que la reproducció i primeres fases de vida tinguin lloc en cursos fluvials que desemboquen als embassaments, o bé que les condicions ambientals en els últims anys no hagin estat favorables per aquesta espècie. En el cas de la bagra, l’estructura és equilibrada però també falta el grup d’alevins/juvenils, molt probablement perquè la reproducció es produeix fora dels embassaments, en els rius tributaris.

Deixa un comentari