El transport de sediments fluvials és un aspecte que afecta a molts rius europeus com el Roine, el Rin, el Po o el Danubi. En el cas de Catalunya, l’Ebre i el seu delta és la principal referència. L’objectiu d’aquesta publicació és, per tant, analitzar les millors solucions possibles.
La sequera és un fenomen que ha afectat Catalunya al llarg de la seva història. És, però, durant el segle XX i, concretament, en els darrers cinc anys que hem viscut un episodi d’una magnitud sense precedents que ha posat a prova la nostra capacitat de reacció i adaptació.
Un estudi, dut a terme pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), ens ofereix un anàlisi exhaustiu del període de sequera viscut entre 2021 i 2024. La investigació revela dades preocupants i ens proporciona una visió clara de la tendència a l’aridificació que està experimentant el nostre clima.
Les pluges caigudes en les darreres setmanes, de manera més o menys general, han permès augmentar les reserves d’aigua a les conques internes de Catalunya, passant del 31% a finals del mes de febrer fins al 59% a dia d’avui (26/3/2025).
En aquest sentit, algunes conques han rebut més aigua que en altres, però totes elles han augmentat les reserves.
Els embassaments, fins ara, juguen un paper essencial en la gestió de l’aigua a Catalunya, on els episodis de sequera són recurrents. Amb 9 embassaments principals gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquests tenen una capacitat d’emmagatzematge d’uns 700 hm³. Per comparar, Austràlia, amb un clima més sec, compta amb milers d’embassaments (gairebé 500 grans embassaments d’ús públic i privat) amb una capacitat total que supera els 84.000 hm³.
Aquesta estratègia, compartida amb altres regions del món, ha portat Catalunya i Austràlia a desenvolupar mecanismes similars però amb adaptacions segons el seu context climàtic i social.
Amb la sequera que estem vivint des de finals de 2020, hem comprovat que a més de l’escassetat també s’ha fet una gestió per a preservar-ne la qualitat. Els embassaments de Sau i Susqueda s’han gestionat de manera acurada per aprofitar el màxim de reserves i garantir la qualitat de l’aigua.
A la conca del Llobregat, i concretament en el riu Cardener, hi ha dos embassaments. En aquest post explicarem si la gestió que es fa d’aquests reservoris és igual a la que es duu a terme en el sistema Ter.
Entre el 17 i el 20 de juny se celebraran a Barcelona les XIII Jornades de Preses, organitzades pel Comité Nacional Español de Grandes Presas (SPANCOLD) i que compten amb l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) i la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE) com administracions amfitriones, amb la col·laboració del Centre Internacional de Mètodes Numérics de l’Enginyeria (CIMNE).
Aquestes jornades se celebren des del 1985 amb l’objectiu d’agrupar el major número de professionals d’aquest sector i oferir la possibilitat de presentar nous treballs, comunicar resultats, debatre problemàtiques i intercanviar opinions sobre directrius i normatives tant actuals com futures relacionades amb les preses i la seva gestió.
Des de finals de 2020 la pluviometria a Catalunya està sent per sota de la mitjana, un fet que ha provocat que el volum de les reserves, tant d’embassaments com d’aqüífers, hagi anat baixant de manera lenta però constant. En aquesta situació, cal que la gestió de l’aigua sigui el més ajustada possible per garantir tant la quantitat com la qualitat.
En les darreres setmanes, l’ACA ha posat a informació pública els projectes per a implementar els plans d’emergència en els embassaments de Darnius Boadella, Foix, la Baells, Sau, la Llosa del Cavall i Sant Ponç, tal i com està previst en la planificació hidrològica.
El pressupost estimat d’aquestes mesures és de 3,5 MEUR. Aquests plans detallen les mesures que s’han de dur a terme en cas d’una eventual emergència, a més de proposar possibles mesures per poder avisar a la població.
Des de fa milers d’anys l’ésser humà ha dut a terme obres per a retenir l’aigua dels rius i poder-la destinar per a l’abastament urbà, el reg o per a les activitats econòmiques. Catalunya no és una excepció i en el nostre territori hi trobem preses de diferents tipologies i materials que han generat embassaments i basses.
De la seguretat en les grans presses us en vàrem parlar en un anterior post en el qual explicàvem quins procediments es fan servir per a garantir aquesta seguretat.
En aquest nou post us parlem sobre aquelles preses, embassaments i basses, que cal tenir degudament controlades per què, en cas de produir-se un funcionament incorrecte o el seu trencament es poguessin ocasionar danys materials o mediambientals, la possible afectació a nuclis urbans, entre d’altres incidències.
A les conques internes de Catalunya existeixen nou embassaments que, com hem explicat en anteriors posts, serveixen per a garantir les diferents demandes i també per a retenir l’aigua de possibles avingudes per a evitar danys aigua avall.
En aquest post ens centrarem en explicar quina és la finalitat de l’aigua que s’allibera dels embassaments per als diferents usos com l’abastament domèstic, les demandes de reg i el compliment dels cabals ecològics. Hem de tenir en compte que l’aigua dels embassaments també serveix per a usos lúdics (alliberament per a la pràctica d’activitats esportives, sempre que les condicions ho permetin) i també per a la generació d’energia.
