En les darreres setmanes, l’ACA ha posat a informació pública els projectes per a implementar els plans d’emergència en els embassaments de Darnius Boadella, Foix, la Baells, Sau, la Llosa del Cavall i Sant Ponç, tal i com està previst en la planificació hidrològica.
El pressupost estimat d’aquestes mesures és de 3,5 MEUR. Aquests plans detallen les mesures que s’han de dur a terme en cas d’una eventual emergència, a més de proposar possibles mesures per poder avisar a la població.
Des de fa milers d’anys l’ésser humà ha dut a terme obres per a retenir l’aigua dels rius i poder-la destinar per a l’abastament urbà, el reg o per a les activitats econòmiques. Catalunya no és una excepció i en el nostre territori hi trobem preses de diferents tipologies i materials que han generat embassaments i basses.
De la seguretat en les grans presses us en vàrem parlar en un anterior post en el qual explicàvem quins procediments es fan servir per a garantir aquesta seguretat.
En aquest nou post us parlem sobre aquelles preses, embassaments i basses, que cal tenir degudament controlades per què, en cas de produir-se un funcionament incorrecte o el seu trencament es poguessin ocasionar danys materials o mediambientals, la possible afectació a nuclis urbans, entre d’altres incidències.
A les conques internes de Catalunya existeixen nou embassaments que, com hem explicat en anteriors posts, serveixen per a garantir les diferents demandes i també per a retenir l’aigua de possibles avingudes per a evitar danys aigua avall.
En aquest post ens centrarem en explicar quina és la finalitat de l’aigua que s’allibera dels embassaments per als diferents usos com l’abastament domèstic, les demandes de reg i el compliment dels cabals ecològics. Hem de tenir en compte que l’aigua dels embassaments també serveix per a usos lúdics (alliberament per a la pràctica d’activitats esportives, sempre que les condicions ho permetin) i també per a la generació d’energia.
Les sequeres són un fenomen cíclic a Catalunya. El clima mediterrani que afecta el nostre territori, alterna els llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada. És habitual per tant que de manera periòdica es produeixin a casa nostra llargs períodes sense pluges destacables que s’han de gestionar per garantir totes les demandes. Des de principis de 2020, l’Agència Catalana de l’Aigua disposa del Pla de Sequera, aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener.
La globalització ha fet més petit el món i ha provocat que gairebé tot estigui connectat. Això ha comportat efectes negatius en molts àmbits, un d’ells afecta directament al món de l’aigua i la seva qualitat.
Les espècies exòtiques invasores són aquelles procedents d’altres regions que tenen la capacitat de colonitzar un nou hàbitat en poc temps i provocar efectes adversos a l’ecosistema, l’agricultura, el turisme, la salut o als serveis ambientals que en general proveeixen els ecosistemes.
Per saber el cabal que porten els rius i la seva qualitat, l’ACA disposa de la xarxa automàtica de control de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), formada per un conjunt de punts de control distribuïts per totes les conques del territori (a la part catalana de l’Ebre l’objectiu és el control de la qualitat). En aquests punts es mesuren i s’enregistren diferents paràmetres relacionats amb l’aigua, que s’envien, majoritàriament en temps real, al centre de procés de dades de l’ACA.
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) gestiona de manera directa un total de 7 preses de les conques internes, amb l’objectiu d’emmagatzemar l’aigua i minimitzar els efectes de les pluges torrencials. Tot i que siguin estructures fixes, sòlides i impertorbables, al voltant d’elles hi ha una activitat i vigilància constant, tant per garantir la seva seguretat com per actuar en cas de necessitat.
Entre el 27 de setembre i l’1 d’octubre, l’ACA participarà en les XII Jornadas Españolas de Presas, organitzat pel Comité Nacional Español de Grandes Presas (Spancold), que tindran lloc a Gran Canària i que s’organitza cada 2-3 anys des de fa prop de 40 anys. Aquest any, l’esdeveniment dona un salt qualitatiu important, ja que incorpora la presència i participació de països com la Xina, Brasil i els Estats Units.
Des de la mirada inexperta, la presa d’un embassament pot semblar un simple mur de formigó, una gran construcció, que amb un disseny més o menys particular, es construeix en un riu per retenir l’aigua que omplirà l’embassament i que també evitarà danys en cas d’avingudes.
Mitjançant aquest post us explicarem alguns detalls de com és per dins aquesta infraestructura. Al finalitzar comprovareu, potser amb sorpresa, que una presa és una estructura dinàmica, que té “vida”, es mou, es contrau i es dilata, i que cal vigilar-la, analitzar-la, per, quan sigui necessari, implementar els canvis i millores que siguin necessàries.
Us parlàvem en un post anterior dels primers embassaments que es van construir, aproximadament fa uns cinc mil anys per part dels egipcis, i com després els romans van continuar perfeccionant-los i fent-los més segurs (enllaç). Aquests embassaments, pel grau de coneixements en cada moment, pels materials de què es disposava i també per la maquinària i tecnologia amb què podien comptar, havien de disposar, lògicament, d’escassa capacitat.
A Catalunya, com bé sabeu, en el segle XX va ser l’època de construcció de la immensa majoria dels embassaments que avui tenim en servei. Les seves principals funcions, el motiu pels quals van ser dissenyats i construïts, eren les de garantir reserves d’aigua suficients per a l’abastament d’aigua potable a la població i per al reg agrícola. A poc a poc es va anar incorporant una altra funció, plenament acceptada i defensada al segle XXI, com és el de la producció d’energia elèctrica, energia neta.Llegeix més »
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), durant els anys 2017 i 2018, ha dut a terme una sèrie de mostrejos en els 13 embassaments de les conques internes, amb l’objectiu de conèixer les diferents espècies de peixos que hi habiten i determinar la densitat de les seves poblacions. L’estudi es pot consultar en aquest enllaç.
