Catalunya va iniciar, durant la dècada dels 80, un llarg camí per al tractament de les aigües residuals generades per l’activitat humana.
Autor: xarxes
La restauració ecològica dels ecosistemes fluvials a Catalunya
L’any 2020 es va publicar l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020, en el que es feia balanç sobre l’estat de la biodiversitat i es comparaven les dades amb anys anteriors. Un dels punts d’anàlisi en què es centrava l’estudi era l’estat de les aigües continentals, valorant aspectes com la qualitat, la presència d’espècies invasores i la biodiversitat en els ecosistemes fluvials, com a temes principals.
Altres punts importants en la gestió i millora de la qualitat dels rius, que duem a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són la implantació dels cabals ambientals, les actuacions de restauració als rius, les mesures per a incrementar la connectivitat fluvial, les actuacions de millora de zones humides, les espècies invasores o l’entrada en servei i millora dels sistemes de sanejament, entre altres temes.
En el post que us presentem avui, us detallarem algunes de les actuacions fetes en aquests àmbits en els darrers anys i que desgranem en un total de set punts.
Antics vestigis que la sequera ens descobreix
La sequera és un fenomen que genera greus problemes. la falta d’aigua afecta a la ciutadania i a les seves activitats arran de les mesures que es duen a terme per a optimitzar els recursos disponibles. La falta d’aigua pot afectar l’agricultura, la ramaderia i la indústria, entre altres usos.
Malauradament els efectes de la sequera els patim tots i totes i gestionar-la requereix de molts esforços i actuacions per part de l’administració, de la ciutadania i de la resta d’implicats.
En aquest post, però, ens centrarem en temes més positius, i sobretot anecdòtics, que guanyen rellevància quan el nivell dels nostres embassaments comencen a estar baixos.Llegeix més »
La implantació dels plans d’emergència als embassaments de les conques internes
En les darreres setmanes, l’ACA ha posat a informació pública els projectes per a implementar els plans d’emergència en els embassaments de Darnius Boadella, Foix, la Baells, Sau, la Llosa del Cavall i Sant Ponç, tal i com està previst en la planificació hidrològica.
El pressupost estimat d’aquestes mesures és de 3,5 MEUR. Aquests plans detallen les mesures que s’han de dur a terme en cas d’una eventual emergència, a més de proposar possibles mesures per poder avisar a la població.
El control de la seguretat en preses i basses
Des de fa milers d’anys l’ésser humà ha dut a terme obres per a retenir l’aigua dels rius i poder-la destinar per a l’abastament urbà, el reg o per a les activitats econòmiques. Catalunya no és una excepció i en el nostre territori hi trobem preses de diferents tipologies i materials que han generat embassaments i basses.
De la seguretat en les grans presses us en vàrem parlar en un anterior post en el qual explicàvem quins procediments es fan servir per a garantir aquesta seguretat.
En aquest nou post us parlem sobre aquelles preses, embassaments i basses, que cal tenir degudament controlades per què, en cas de produir-se un funcionament incorrecte o el seu trencament es poguessin ocasionar danys materials o mediambientals, la possible afectació a nuclis urbans, entre d’altres incidències.
A què es destina l’aigua dels nostres embassaments?
A les conques internes de Catalunya existeixen nou embassaments que, com hem explicat en anteriors posts, serveixen per a garantir les diferents demandes i també per a retenir l’aigua de possibles avingudes per a evitar danys aigua avall.
En aquest post ens centrarem en explicar quina és la finalitat de l’aigua que s’allibera dels embassaments per als diferents usos com l’abastament domèstic, les demandes de reg i el compliment dels cabals ecològics. Hem de tenir en compte que l’aigua dels embassaments també serveix per a usos lúdics (alliberament per a la pràctica d’activitats esportives, sempre que les condicions ho permetin) i també per a la generació d’energia.
L’ACA i la investigació. L’impuls a projectes de R+D+i en la gestió de l’aigua
La recerca, el desenvolupament i la investigació, el que es coneix popularment com R+D+i, són per a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) una gran aposta de present i futur que ens permet adquirir nous coneixements i aplicar-los, millorant tecnològicament les infraestructures i instruments existents.
Les aigües subterrànies, el recurs invisible i alhora imprescindible
L’aigua és un recurs escàs, fràgil i finit que en ocasions és difícil de veure. En aquest post us parlarem de les aigües subterrànies, explicant què són, on es troben i per què són tan importants. Potser no són tan conegudes ni tenen la visibilitat dels rius, els estanys i els llacs, però tenen la mateixa importància i són imprescindibles per a satisfer les demandes que diàriament tots i totes necessitem.
L’abastament urbà, l’agricultura i la ramaderia, així com els usos ambientals requereixen diàriament d’aigua en quantitat i qualitat i garantir-ne la seva disponibilitat. És un dels objectius prioritaris de l’Agència Catalana de l’Aigua.Llegeix més »
El Pla de Sequera, l’instrument bàsic en la planificació i gestió de l’escassetat d’aigua
Les sequeres són un fenomen cíclic a Catalunya. El clima mediterrani que afecta el nostre territori, alterna els llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada. És habitual per tant que de manera periòdica es produeixin a casa nostra llargs períodes sense pluges destacables que s’han de gestionar per garantir totes les demandes. Des de principis de 2020, l’Agència Catalana de l’Aigua disposa del Pla de Sequera, aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener.
Què és el domini públic hidràulic?
A Catalunya tenim un clima mediterrani amb una marcada dualitat, amb llargs períodes de sequera i episodis de pluges intenses i de curta durada Això provoca que els rius puguin tenir increments sobtats de cabal i que es puguin generar possibles danys. És indispensable, doncs, que sapiguem identificar i definir quines són les parts d’un curs fluvial per a fer compatible les activitats humanes amb el bon estat del medi hídric.Llegeix més »