Entre 2025 i 2026, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha continuat promovent la retirada d’estructures en desús que suposaven un obstacle al pas de l’aigua. Actualitzem quina és la situació actual de les actuacions més recents.
Entre 2025 i 2026, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha continuat promovent la retirada d’estructures en desús que suposaven un obstacle al pas de l’aigua. Actualitzem quina és la situació actual de les actuacions més recents.
El Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica (SAIH) és una eina molt important per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquesta consisteix en una xarxa automàtica de control hidrològic, que disposa de més de 200 punts de control distribuïts pel territori.
El SAIH està integrat per infraestructures, sensors i equips de mesura, adquisició, enregistrament i comunicació de dades hidrològiques en temps real sobre l’estat quantitatiu i qualitatiu de les aigües superficials (rius i embassaments) i subterrànies.
El passat dijous dia 11 de desembre es va dur a terme la quarta sessió del cicle de webinars dedicats als 10 anys de la Custòdia Fluvial a Catalunya, organitzat per la XCN amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua.
El tema central d’aquest tercer webinar va ser: Governança fluvial: per a una gestió participativa.
El cicle de la gestió compartida de rius i zones humides commemora 10 anys de custòdia fluvial a Catalunya. Amb l’objectiu d’enfortir aquest model de cogestió, clau per a la conservació d’aquests espais, l’Agència Catalana de l’Aigua i la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) han organitzat un seguit de jornades i webinars. Recentment, vam celebrar el tercer webinar del cicle: «Eliminació d’infraestructures per a la restauració fluvial» , una trobada de reflexió per encarar els nous reptes d’aquesta dècada.
Aquesta sessió es va centrar en com l’eliminació d’infraestructures obsoletes, com ara les rescloses, no només millora la connectivitat dels nostres cursos d’aigua, sinó que també en reforça la resiliència davant l’emergència climàtica.
El canvi climàtic és una amenaça global que es manifesta de maneres molt diverses arreu del planeta, especialment en la gestió de l’aigua. En aquest post expliquem els seus efectes, centrant-nos a la vegada en el cas de Catalunya i fent una comparació amb Noruega.
Ens fixem en aquest país escandinau per comprovar les diferències de com afecta el canvi climàtic a dues regions europees amb característiques geogràfiques i climàtiques molt dispars.
La sequera és un fenomen que ha afectat Catalunya al llarg de la seva història. És, però, durant el segle XX i, concretament, en els darrers cinc anys que hem viscut un episodi d’una magnitud sense precedents que ha posat a prova la nostra capacitat de reacció i adaptació.
Un estudi, dut a terme pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), ens ofereix un anàlisi exhaustiu del període de sequera viscut entre 2021 i 2024. La investigació revela dades preocupants i ens proporciona una visió clara de la tendència a l’aridificació que està experimentant el nostre clima.
El riu Besòs, que travessa l’àrea metropolitana de Barcelona, va ser durant dècades sinònim de contaminació i degradació. No obstant això, en les últimes dècades, s’ha dut a terme un gran esforç per revertir aquesta situació, transformant aquest curs fluvial en un exemple de recuperació.
La qualitat de l’aigua és primordial per a la gestió dels recursos hídrics i en la protecció del medi ambient. Així doncs, tant Catalunya com Corea del Sud estan utilitzant tecnologies avançades per monitoritzar la qualitat i la quantitat de l’aigua.
Seguidament explorarem les eines i metodologies que s’utilitzen en cada cas i veurem com la tecnologia està permetent una gestió de l’aigua més eficaç i sostenible.
L’any 2020 es va publicar l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020, en el que es feia balanç sobre l’estat de la biodiversitat i es comparaven les dades amb anys anteriors. Un dels punts d’anàlisi en què es centrava l’estudi era l’estat de les aigües continentals, valorant aspectes com la qualitat, la presència d’espècies invasores i la biodiversitat en els ecosistemes fluvials, com a temes principals.
Altres punts importants en la gestió i millora de la qualitat dels rius, que duem a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són la implantació dels cabals ambientals, les actuacions de restauració als rius, les mesures per a incrementar la connectivitat fluvial, les actuacions de millora de zones humides, les espècies invasores o l’entrada en servei i millora dels sistemes de sanejament, entre altres temes.
En el post que us presentem avui, us detallarem algunes de les actuacions fetes en aquests àmbits en els darrers anys i que desgranem en un total de set punts.
A Catalunya tenim un clima mediterrani amb una marcada dualitat, amb llargs períodes de sequera i episodis de pluges intenses i de curta durada Això provoca que els rius puguin tenir increments sobtats de cabal i que es puguin generar possibles danys. És indispensable, doncs, que sapiguem identificar i definir quines són les parts d’un curs fluvial per a fer compatible les activitats humanes amb el bon estat del medi hídric.Llegeix més »