Massa d'aigua

La restauració ecològica dels ecosistemes fluvials a Catalunya

L’any 2020 es va publicar l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020,  en el que es feia balanç sobre l’estat de la biodiversitat i es comparaven les dades amb anys anteriors. Un dels punts d’anàlisi en què es centrava l’estudi era l’estat de les aigües continentals, valorant aspectes com la qualitat, la presència d’espècies invasores i  la biodiversitat  en els ecosistemes fluvials, com a temes principals.

Altres punts importants en la gestió i millora de la qualitat dels rius, que duem a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són la implantació dels cabals ambientals, les actuacions de restauració als rius, les mesures per a incrementar la connectivitat fluvial, les actuacions de millora de zones humides, les espècies invasores o l’entrada en servei i millora dels sistemes de sanejament, entre altres temes.

En el post que us presentem avui, us detallarem algunes de les actuacions fetes en aquests àmbits en els darrers anys i que desgranem en un total de set punts.

Llegeix més »

L’efecte dels cabals ambientals en la fauna dels nostres rius

Els rius són ecosistemes on podem trobar una gran varietat d’éssers vius que desenvolupen els seus cicles vitals. Peixos, larves d’insectes com els espiadimonis, els capgrossos -que més endavant seran granotes-, gripaus o salamandres, crancs, llúdrigues, cloïsses o cargols d’aigua dolça, així com també els ocells que viuen dels animals que capturen aguaitant pacientment. En un ecosistema fluvial també hi trobem espècies vegetals com les algues, diferents tipus de plantes adaptades a viure en aquest ambient i els arbres de la riba, que depenen de l’aigua del riu per créixer.

Els diferents tipus d’organismes que viuen en els rius tenen diferents requeriments d’hàbitat per a desenvolupar els seus cicles de vida. Llegeix més »

El riu Llobregat

El riu Llobregat. El sanejament en una conca industrialitzada

Des de què l’ésser humà va començar a crear comunitats -primer en forma de petits assentaments i amb el pas dels segles a través de pobles i ciutats-, els rius han estat els eixos vertebradors en la construcció de la societat.

Lògicament situar-se a la vora del riu cobria les necessitats que pogués requerir aquella incipient col·lectivitat, garantint aigua per beure, cuinar, regar, netejar i més tard per garantir el creixement social i industrial.

El riu Llobregat és un exemple d’aquest paper central del riu en el creixement i desenvolupament de tants i tants pobles i ciutats.

Llegeix més »

La revisió per a millorar la gestió del risc d’inundacions

Actualment, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) està immersa en la revisió del pla de gestió del risc d’inundacions per al període 2022-2027. L’objectiu és definir mesures i inversions per a minimitzar el risc d’inundacions a les conques internes.

La Directiva 2007/60/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 23 d’octubre de 2007, relativa a l’avaluació i la gestió dels riscos d’inundació (DI) i la seva transposició al sistema normatiu espanyol mitjançant el Reial Decret 903/2010, de 9 de juliol, d’avaluació i gestió de riscos d’inundació (RDI) van fer que l’Agència Catalana de l’Aigua iniciés els treballs associats al primer cicle de gestió del risc d’inundacions (2016-2021), els quals van finalitzar amb l’aprovació del Pla de gestió del risc d’inundació del districte de conca fluvial de Catalunya (PGRI), aprovat pel Reial Decret 126/2018, de 9 de març.

Llegeix més »

L’estany de Sils, un ecosistema en fase de millora

La natura és canviant, viva i dinàmica. Rius, torrents, estanys i llacunes estan subjectes a modificacions que poden alterar la seva morfologia i el seu aspecte, provocant que s’hagin d’adoptar mesures perquè tornin al seu estat original.

L’estany de Sils és un d’aquests casos i per aquest motiu, a través del següent post, s’analitzaran les actuacions de restauració i millora, que s’estan duent a terme, fruit de la col·laboració entre organitzacions.

Llegeix més »

La gestió dels nitrats: actuar des de l’arrel

Catalunya, en matèria de gestió de recursos hídrics, adopta un model de gestió flexible, destinat a optimitzar al màxim l’aigua disponible utilitzant les diverses fonts d’abastament d’aigua com la provinent dels rius, les aigües subterrànies i les plantes dessalinitzadores. Aquest model inclou un eix molt consolidat, que és l’estalvi i que permet que gràcies al consum responsable es perllonguin en el temps les reserves disponibles.

Llegeix més »

El CSI de l’aigua

Històricament, en la política hidràulica la construcció de grans infraestructures ha tingut bona part del protagonisme, relegant a un segon terme la gestió dels recursos i, especialment, el control del medi hídric.

Sense menysprear l’important paper que aquestes grans infraestructures han representat i representen encara per garantir l’abastament, el sanejament o la prevenció d’inundacions, en les darreres dècades del segle XX – amb la introducció de la gestió integrada dels recursos-, i especialment a partir de l’inici del present segle – amb l’aprovació de la Directiva Marc de l’Aigua – les diferents administracions han fet seva la necessitat de millorar i garantir la qualitat dels recursos hídrics i dels ecosistemes associats, articulant per això un cos de persones amb preparació suficient per analitzar i inspeccionar el medi hídric,  garantir el seu bon estat i evitar, entre altres, possibles abocaments contaminants.

Llegeix més »

Un preu que ningú hauria de pagar…

Aquest dissabte han traspassat dos membres del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya en acte de servei i mentre feien la seva feina. Fets com aquest no haurien mai de tenir lloc i des de l’ACA volem manifestar el nostre suport a familiars i amics de les víctimes, al mateix temps que volem destacar l’excel·lent tasca que fa aquest cos de vigilants del medi públics.

L’ACA, en molts àmbits de la protecció del medi hídric, treballa de manera estreta amb el cos d’Agents Rurals i des d’aquí es vol retre homenatge a les víctimes i donar tot el suport a familiars, amics i companys del David i el Xavier.

Llegeix més »