webinar custodia fluvial

Governança fluvial: com gestionar els rius entre tots? (4t webinar)

El passat dijous dia 11 de desembre es va dur a terme la quarta sessió del cicle de webinars dedicats als 10 anys de la Custòdia Fluvial a Catalunya, organitzat per la XCN amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua.

El tema central d’aquest tercer webinar va ser: Governança fluvial: per a una gestió participativa.

Sabies que la conservació dels nostres rius no depèn només de l’enginyeria o la biologia? Hi ha una peça clau que sovint passa desapercebuda, però que és el veritable motor del canvi: les persones.

Amb aquest darrer acte clou el cicle de webinars per commemorar els 10 anys de custòdia fluvial a Catalunya. I ho hem fet parlant, precisament, de com ens organitzem per cuidar aquests espais: la governança fluvial.

Si t’has perdut el quart webinar sobre Gestió participativa, aquí et portem els punts clau d’una sessió que ens ha demostrat que recuperar un riu és també recuperar la nostra relació amb ell.

Més enllà de la tècnica: escoltar i «cocrear»

Gestionar el risc d’inundacions en un riu tan gran com l’Ebre no és fàcil. L’Alba Ballester, de l’Estratègia Ebro Resilience, ens ha explicat com han passat de la tensió a la col·laboració. La clau? Crear espais segurs i de confiança on tothom pugui dir-hi la seva, des dels pagesos fins als tècnics.

Ciutadans i ciutadanes en una jornada de participació.
Ciutadans i ciutadanes en una jornada de participació.

Com diu l’Alba, «la confiança costa molt de construir i es trenca en un segon». Per això, és vital que la ciutadania vegi que les seves propostes es recullen i s’avaluen amb transparència.

Estimar el riu per protegir-lo

Viatjant cap al riu Gaià, l’Andrea Córdoba de l’Associació La Sínia ens ha recordat que molta gent viu d’esquena al riu, sense saber ni que existeix. La seva recepta és clara: recuperar el vincle emocional.

Corriol camanegre
Corriol camanegre. Font: https://mediambient.gencat.cat/

Quan la comunitat s’implica, passen coses meravelloses. Un exemple? Gràcies a la feina conjunta d’administracions i veïns, s’ha aconseguit que el Corriol Cama Negre torni a nidificar a la platja de Tamarit després de 40 anys.

Natura en entorns urbans

Finalment, la Sònia Sánchez de la Fundació Rivus ens ha portat al riu Congost, a la conca del Besòs. És possible fer conservació en una zona plena d’indústries i carreteres? Sí, i és urgent.

Aquí, la governança serveix per canviar la mirada: deixar de veure el riu com un canal d’aigua bruta i redescobrir-lo com un corredor de vida i un espai de salut per als veïns.

Riu Congost a Tagamanent
Riu Congost a Tagamanent

Què n’hem après?

La jornada, tancada per en Toni Munné de l’Agència Catalana de l’Aigua, ens deixa una conclusió optimista: la custòdia fluvial està més viva que mai i continuarà creixent.

  • Necessitem flexibilitat: cada riu i cada poble és diferent.

  • La participació ha de ser real i traçable.

  • Cal paciència i recursos: la governança és una cursa de fons.

Si vols aprofundir en aquestes experiències i escoltar el debat complet, pots recuperar el vídeo de la jornada aquí mateix:

Veure el 4t Webinar: Governança fluvial cap a una gestió participativa

 

Agència Catalana de l’Aigua

Deixa un comentari