Sota els nostres peus no hi ha un llac secret ni màgic, sinó milions de petits espais plens d’aigua, com en un pot de cigrons. Cada pou que bombeja i cada gota de pluja que cau ‒o que deixa de caure‒ determinen el temps que un aqüífer es pot aprofitar.

Quan pensem en un pou, moltes persones imaginem una escena de dibuixos animats: un forat profund, fosc, ple d’aigua fins a dalt, del qual sempre en podrem treure aigua fresca. Però la realitat és ben diferent.

El pot de cigrons

Imaginem un pot transparent, ple de cigrons cuits, d’aquests que es poden comprar arreu:

 

• On els cigrons són les roques i sediments del subsòl (sorres, graves, conglomerats).
• On els espais entre els cigrons són els porus.
• On l’aquafaba (líquid de cocció dels cigrons) és l’aigua que omple aquests petits espais.

Un aqüífer, per tant, no és una cova plena d’aigua sinó un conjunt de roques saturades d’aigua entre els seus porus.

Quanta aigua pot contenir un aqüífer?

La porositat (espai buit) habitual d’un aqüífer és del 10-30% però l’aigua que realment es pot extreure, el que anomenem “aigua útil”, sol ser només del 5-10%. Per això, encara que el “pot” sembli ple, no tota l’aigua es pot treure.

Què passa quan fem un pou?

Construir un pou equival metafòricament a introduir la canyeta dins el pot de cigrons: l’aigua no pot sortir sola sinó que cal bombar-la i només fluirà si hi ha suficient espai entre els cigrons.

Quan bombegem, el nivell de l’aigua baixa. Si el bombeig és excessiu el pot podria deixar de donar aigua.

El mite dels pous infinits

És fals. Un aqüífer pot trigar anys o dècades en recarregar-se. De fet, en aqüífers més profunds, la recàrrega podria trigar centenars o milers d’anys. I si extraiem més aigua de la que entra, el sistema entra en dèficit.

I quin paper té la pluja en tot plegat?

És vital. La pluja és l’única forma natural de recarregar aqüífers però, a més, no tot el que plou s’hi infiltra. Només entre un 10 i un 25% de la pluja acaba infiltrant-se. Què passa amb la resta? S’evapora o s’escola pels rius.

Encara que ens pugui semblar mentida, les pluges més suaus i llargues recarreguen molt més els aqüífers que les pluges intenses. A més a més, un sòl sa i amb vegetació afavoreix la infiltració, redueix l’evaporació i millora la recàrrega.

El canvi climàtic no ajuda

El clima mediterrani ja es caracteritza pels forts contrastos però, amb el canvi climàtic, aquests esdevenen més polaritzats i dificulten l’equilibri dels sistemes.

Hem dit que la recàrrega més efectiva té a veure amb pluges llargues i suaus. Els episodis de pluges intenses que estem patint no contribueixen, per tant, a aquesta infiltració favorable.

Però… i la sequera?

En períodes de sequera no entra aigua nova al “pot” però continuem amb l’extracció i el nivell baixa cada cop més. També entren en joc altres factors com l’alta evaporació en les estacions més càlides.

Les conseqüències les hem patit recentment en l’episodi de sequera més llarg a què ens hem enfrontat en els darrers 200 anys: pous esgotats, salinització en zones costaneres, subsidència del terrenys (el sòl que s’enfonsa) i degradació d’ecosistemes.

Quan plou no només s’omplen els embassaments sinó que es recarrega el futur de l’aigua, en totes les seves vessants.

Per això parlem darrerament de no dependre tant de la pluja, de buscar altres alternatives com la regeneració, que ens permetin respirar en moments més crítics i que ens ajudin a mantenir els recursos naturals en equilibri.

Vols saber més sobre aigües subterrànies? Consulta el nostre web aquí.