Com amb molts dels estris i els espais que condicionen la nostra vida diària (manteniment dels cotxes, millorar l’estat dels nostres habitatges, entre d’altres), les preses que emmagatzemen i retenen l’aigua dels embassaments requereixen d’un manteniment i revisió periòdics.
Això es fa per garantir en tot moment la seguretat de la presa i saber amb certesa que aquelles parts essencials per a desembassar aigua estan en perfecte estat i són plenament operatives.
L’aigua és un element imprescindible per a la vida de l’ésser humà i en la construcció i el desenvolupament d’una ciutat. Aquest fet ja el tenien molt present els romans fa dos mil anys, quan l’emperador August va decidir donar llum verd a la fundació de Barcino.
Recentment vàrem tenir ocasió d’inscriure’ns i dur a terme una visita realment interessant al voltant del món de l’aigua. El Centre d’estudis Ignasi Iglasias i l’Associació de recerca i divulgació de la memòria històrica de Trinitat Vella, en col·laboració amb l’ Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), van organitzar una visita amb l’objectiu de conèixer unes infraestructures d’abastament d’aigua importants en la Barcelona de principis del segle XX, les estacions de bombament i tractament de la Trinitat Vella.
Catalunya disposa avui de 518 depuradores en servei, que sanegen les aigües residuals del 97% de la població. Aquestes instal·lacions s’encarreguen de tractar les aigües residuals provinents dels municipis i aportar-les al medi en condicions adequades. Podríem dir, doncs, que les depuradores converteixen un problema -un residu, al cap i a la fi- en un element reaprofitable, que aporta cabal als rius i torrents i que afavoreix la millora qualitativa de les nostres masses d’aigua.
