Com es calcula l’aigua que porta el riu?

Costa molt a simple vista veure i calcular l’aigua que porta un curs fluvial. L’alçada, el nivell i la força de l’aigua són conceptes difícils de calcular sense disposar dels elements i les  instal·lacions necessàries. Les estacions d’aforament són les instal·lacions que ens permeten fer aquesta tasca. Importants, desconegudes, discretes i silencioses, s’ubiquen a les lleres dels nostres rius. Cal ser observador i curiós per descobrir-les.

Read More »

L’aposta per la recerca i la innovació en el cicle de l’aigua

Cada cop es posa en més ocasions damunt de la taula quines han de ser les grans actuacions per a incrementar la disponibilitat d’aigua. Amb la recerca, el desenvolupament i la innovació –el que es coneix popularment com a R+d+i– en el camp de l’aigua es poden trobar altres solucions que incrementin la quantitat i millorin la qualitat d’aquest recurs tan preuat.

En aquesta línia, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) aposta per participar tècnica i econòmicament en projectes que millorin el món de l’aigua i que representin un benefici per la gestió que es du a terme des de l’administració hidràulica catalana.

Read More »

El monstre de les tovalloletes: com combatre’l

Un cop prems el botó de la cisterna, l’aigua desapareix de la teva vista endinsant-se en un món desconegut i gairebé inexplorat, fosc, tenebrós i humit. En aquest submón hi ha moltes llegendes: l’existència de cocodrils albins i cecs que suposadament habiten a la xarxa de clavegueram de grans ciutats com Nova York i l’existència de grans mostres amb la pell feta de tovalloletes que, encara avui, els científics no han sabut identificar i classificar.

Read More »

La importància de les escales de peixos i les mesures per garantir la connectivitat fluvial

Els rius han estat, des de temps immemorials, indrets on l’ésser humà hi ha intervingut. Com a recurs essencial que és l’aigua, homes i dones han situat els seus habitatges a la vora del riu, han construït sobre d’ells quan li ha calgut passar d’un costat a l’altre de la llera o també han modificat el seu traçat o règim per a retenir les aigües o derivar-les per a algun altre ús, per exemple l’hidroelèctric o el reg.

Aquestes modificacions a la llera del riu han estat les que han incidit més directament en els seus habitants principals, els peixos. La construcció d’una petita presa o d’un assut suposa un obstacle a qualsevol possibilitat de connectivitat fluvial, de lliure circulació dels peixos, aigües amunt o avall.

Read More »

Quant ha de ploure per recarregar els embassaments?

Fa uns mesos es va publicar un post en el blog de l’ACA sobre quines són les zones del territori on ha de ploure per aportar aigua als rius i, consegüentment, als embassaments. Sobretot per la gent de les ciutats hi ha la falsa creença què quan plou a les grans ciutats això ja serveix per aportar aigua als embassaments i això no és així.

En les darreres setmanes s’han viscut a Catalunya diversos fronts que han aportat pluges i, sobretot, neu a cotes baixes amb una notòria afectació a la normalitat vial del dia a dia i amb la corresponent incidència en els mitjans de comunicació. Amb registres en molts punts que han vorejat els 100 litres, aquests s’han concentrat principalment en punts del litoral i prelitoral de Barcelona i Girona.

Read More »

Desgranant la conservació i el manteniment de les lleres dels rius

Els treballs per adequar les lleres de diversos trams fluvials catalans sempre han generat força debat. Sovint s’han posat en dubte el gruix de les inversions previstes, la competència de qui ha de fer els treballs, en què han de consistir les actuacions, entre d’altres. Aquest post pretén aportar, de manera didàctica, els criteris que s’apliquen i les motivacions de com s’actua en aquest àmbit de la planificació hidrològica.

Read More »

Per què és necessari un pla de gestió de risc d’inundacions?

En l’àmbit de les planificacions hidrològiques, l’interès gairebé sempre es concentra en saber les actuacions destinades a incrementar la disponibilitat d’aigua, seguit de les mesures previstes en l’àmbit de sanejament. Pel que respecta a les actuacions relatives al medi, aquestes sembla que estiguin en un segon pla i que no siguin tant importants com les anteriorment exposades, però en el cicle integral de l’aigua, l’abastament, el sanejament i el medi han de tenir la mateixa importància.

Read More »

Fent memòria dels fets de l’aigua

Els països de la ribera del Mediterrani, com Catalunya, tenen un clima suau fruit de la proximitat del mar Mediterrani. Els estius son càlids, les pluges irregulars i, de vegades, s’esdevenen llargs períodes de manca de pluges que provoquen sequeres,  així com també curts episodis de pluges intenses que generen inundacions.

Riu Meder-pont del Remei_ placa inundacio 1863
Riu Meder al Pont del Remei, riuada de 1863

Les alteracions que genera el canvi climàtic ja no són tant sols indicis; la intensificació dels fenòmens extrems com les sequeres i les inundacions en són exemples clars. Aquesta és una conclusió àmpliament acceptada avui per la comunitat científica.

Les alteracions en el món rural i, concretament en els boscos -fruit no tant sols del canvi climàtic sinó també de l’evolució social, demogràfica i econòmica que va començar el segle passat amb la industrialització- tenen un impacte directe en la reducció dels recursos hídrics, en l’increment de les demandes d’aigua, en l’ocupació dels espais fluvials i en la sobreexplotació dels aqüífers.

Read More »

Les dinàmiques del nostre litoral

Sovint pensem que les nostres platges són com piscines, quan en realitat es tracta d’ecosistemes naturals on interactuen diverses espècies animals i vegetals, a més de ser indrets sotmesos a possibles alteracions de la qualitat de l’aigua. Moltes vegades ens alertem quan albirem escumes estranyes o altres elements que de manera natural poden aparèixer en aquest àmbit, i en altres ocasions posem el crit al cel quan detectem deixalles surant a prop nostre.

Read More »