Per què és necessari un pla de gestió de risc d’inundacions?

En l’àmbit de les planificacions hidrològiques, l’interès gairebé sempre es concentra en saber les actuacions destinades a incrementar la disponibilitat d’aigua, seguit de les mesures previstes en l’àmbit de sanejament. Pel que respecta a les actuacions relatives al medi, aquestes sembla que estiguin en un segon pla i que no siguin tant importants com les anteriorment exposades, però en el cicle integral de l’aigua, l’abastament, el sanejament i el medi han de tenir la mateixa importància.

Read More »

Fent memòria dels fets de l’aigua

Els països de la ribera del Mediterrani, com Catalunya, tenen un clima suau fruit de la proximitat del mar Mediterrani. Els estius son càlids, les pluges irregulars i, de vegades, s’esdevenen llargs períodes de manca de pluges que provoquen sequeres,  així com també curts episodis de pluges intenses que generen inundacions.

Riu Meder-pont del Remei_ placa inundacio 1863
Riu Meder al Pont del Remei, riuada de 1863

Les alteracions que genera el canvi climàtic ja no són tant sols indicis; la intensificació dels fenòmens extrems com les sequeres i les inundacions en són exemples clars. Aquesta és una conclusió àmpliament acceptada avui per la comunitat científica.

Les alteracions en el món rural i, concretament en els boscos -fruit no tant sols del canvi climàtic sinó també de l’evolució social, demogràfica i econòmica que va començar el segle passat amb la industrialització- tenen un impacte directe en la reducció dels recursos hídrics, en l’increment de les demandes d’aigua, en l’ocupació dels espais fluvials i en la sobreexplotació dels aqüífers.

Read More »

Les dinàmiques del nostre litoral

Sovint pensem que les nostres platges són com piscines, quan en realitat es tracta d’ecosistemes naturals on interactuen diverses espècies animals i vegetals, a més de ser indrets sotmesos a possibles alteracions de la qualitat de l’aigua. Moltes vegades ens alertem quan albirem escumes estranyes o altres elements que de manera natural poden aparèixer en aquest àmbit, i en altres ocasions posem el crit al cel quan detectem deixalles surant a prop nostre.

Read More »

La gestió dels nitrats: actuar des de l’arrel

Catalunya, en matèria de gestió de recursos hídrics, adopta un model de gestió flexible, destinat a optimitzar al màxim l’aigua disponible utilitzant les diverses fonts d’abastament d’aigua com la provinent dels rius, les aigües subterrànies i les plantes dessalinitzadores. Aquest model inclou un eix molt consolidat, que és l’estalvi i que permet que gràcies al consum responsable es perllonguin en el temps les reserves disponibles.

Read More »

El CSI de l’aigua

Històricament, en la política hidràulica la construcció de grans infraestructures ha tingut bona part del protagonisme, relegant a un segon terme la gestió dels recursos i, especialment, el control del medi hídric.

Sense menysprear l’important paper que aquestes grans infraestructures han representat i representen encara per garantir l’abastament, el sanejament o la prevenció d’inundacions, en les darreres dècades del segle XX – amb la introducció de la gestió integrada dels recursos-, i especialment a partir de l’inici del present segle – amb l’aprovació de la Directiva Marc de l’Aigua – les diferents administracions han fet seva la necessitat de millorar i garantir la qualitat dels recursos hídrics i dels ecosistemes associats, articulant per això un cos de persones amb preparació suficient per analitzar i inspeccionar el medi hídric,  garantir el seu bon estat i evitar, entre altres, possibles abocaments contaminants.

Read More »

La gestió d’un embassament amb les reserves altes. El cas de la Baells

Les darreres pluges han beneficiat de manera important les reserves emmagatzemades als embassaments de les conques internes. Les conques del Ter, la Muga i sobretot del Llobregat, han estat les més beneficiades. En aquest darrer cas, l’embassament de la Baells ha assolit més del 97% de la seva capacitat, amb prop de 107 hm3. En situacions com l’actual s’intensifica el seguiment  de la presa, ja que, per una banda, s’ha de disposar de resguard per assumir l’aigua que encara pugui arribar des de la capçalera i per l’altra optimitzar al màxim les reserves i no malgastar recurs, que sens dubte, en el nostre clima mediterrani serà necessari en els propers mesos.

Read More »

El clot d’Espolla o la història d’un llac intermitent

Arran de les pluges registrades aquest mes de febrer que han afectat amb major intensitat i persistència el quadrant nord-est del país, s’han reactivat surgències d’aigua en diverses zones del Pla de l’Estany, a la zona coneguda com el Pla d’Usall, entre d’altres. La més important d’aquest conjunt de surgències és la coneguda com el clot d’Espolla.

Read More »

Els aiguamolls construïts, sistemes de sanejament biològics extensius

El sanejament a Catalunya té actualment, com explicàvem en un post anterior, el repte d’assolir que tots els nuclis de menys de 2.000 habitants, que actualment no disposen d’un tractament de depuració adient, en tinguin.

Aquest fet suposa executar aproximadament 1.240 actuacions, consistents en nous tractaments i/o connexions a sistemes de sanejament en servei, en els dos cicles de planificació previstos  (2016-2021 i 2022-2027)

La majoria dels nuclis pendents de sanejar es caracteritzen pel baix volum de població i la gairebé presència, en tots el casos, d’aigües residuals de procedència únicament domèstica. La  combinació d’aquest dos factors fa possible que en el moment de dissenyar el sistema de tractament a executar aquest no requereixi de la complexitat i majors costos que en d’altres casos.

Read More »

La custòdia fluvial a Catalunya

La custòdia del territori –adaptació al català del mot anglès land stewardship– és un conjunt d’estratègies i instruments per implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics.

Conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden contribuir-hi. Per tant, la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d’una banda, i d’aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, de l’altra.

Read More »