Com s’actua quan s’apropa una sequera

A principis d’octubre, els embassaments de les conques internes estan al 55% de la seva capacitat, notant les conseqüències d’un estiu calorós, sec i amb l’augment de totes les demandes típiques per l’època. Tot i que el nivell de les reserves està lleugerament per sobre dels volums registrats fa un any, actualment estem molt allunyats de les mitjanes registrades en els últims 5 i 10 anys.

Read More »

Els embassaments i els esdeveniments esportius

En anteriors posts publicats en el blog de l’ACA hem analitzat la funció que tenen els embassaments. Per fer un repàs ràpid, habitualment, aquestes infraestructures han estat concebudes amb una doble finalitat: per una banda, gestionar possibles avingudes reduint cabals desembassats a través dels òrgans de desguàs per minimitzar danys i afectacions aigua avall, i per l’altra, són reservoris destinats a emmagatzemar aigua que es destina per a satisfer les demandes ordinàries (abastament domèstic, reg, usos hidroelèctrics, entre d’altres).

Read More »

Per què és necessari un pla de gestió de risc d’inundacions?

En l’àmbit de les planificacions hidrològiques, l’interès gairebé sempre es concentra en saber les actuacions destinades a incrementar la disponibilitat d’aigua, seguit de les mesures previstes en l’àmbit de sanejament. Pel que respecta a les actuacions relatives al medi, aquestes sembla que estiguin en un segon pla i que no siguin tant importants com les anteriorment exposades, però en el cicle integral de l’aigua, l’abastament, el sanejament i el medi han de tenir la mateixa importància.

Read More »

Fent memòria dels fets de l’aigua

Els països de la ribera del Mediterrani, com Catalunya, tenen un clima suau fruit de la proximitat del mar Mediterrani. Els estius son càlids, les pluges irregulars i, de vegades, s’esdevenen llargs períodes de manca de pluges que provoquen sequeres,  així com també curts episodis de pluges intenses que generen inundacions.

Riu Meder-pont del Remei_ placa inundacio 1863
Riu Meder al Pont del Remei, riuada de 1863

Les alteracions que genera el canvi climàtic ja no són tant sols indicis; la intensificació dels fenòmens extrems com les sequeres i les inundacions en són exemples clars. Aquesta és una conclusió àmpliament acceptada avui per la comunitat científica.

Les alteracions en el món rural i, concretament en els boscos -fruit no tant sols del canvi climàtic sinó també de l’evolució social, demogràfica i econòmica que va començar el segle passat amb la industrialització- tenen un impacte directe en la reducció dels recursos hídrics, en l’increment de les demandes d’aigua, en l’ocupació dels espais fluvials i en la sobreexplotació dels aqüífers.

Read More »

L’evolució de les reserves d’aigua a l’estiu

Entre juny i setembre és quan es produeix un major consum i ús de les reserves d’aigua que tenim als nostres embassaments i aqüífers. Això es deu a un augment de les demandes urbanes -també arran de l’increment de turistes a Catalunya-, un major ús de l’aigua per a satisfer les necessitats de reg i també a la major evaporació de les reserves arran de la calor i les altes temperatures. Tot això també va lligat amb un descens de les aportacions d’aigua provinents de les pluges.

Read More »

La gestió de l’aigua a les conques internes: de recol·lectors a productors

Abans del segle XX, la gestió de l’aigua sempre s’havia concebut com l’aprofitament d’un recurs que semblava inesgotable. La recol·lecció, directament del riu o de l’aigua que brollava de les fonts naturals, era suficient per desenvolupar aprofitaments agrícoles i industrials, com ara la Sínia de Sant Llorenç de la Muga, els molins fariners, fusters i les fargues, la indústria minera de la que resten exemples com el Museu del Ciment, la indústria tèxtil que es pot veure, entre d’altres en el Parc Fluvial del Llobregat, la indústria paperera al Museu Molí Paperer de Capellades, així com moltes altres activitats.

Read More »

Fa 10 anys de la pitjor sequera de la història. Què hem après?

El 16 d’abril de 2007 va entrar en vigor el decret de sequera que donava inici a la pitjor sequera viscuda a Catalunya de la que es té record. Un període que es va perllongar fins el mes de gener de 2009, quan la darrera conca que estava en excepcionalitat, la de la Muga, sortia d’aquest escenari després d’intenses pluges que van recarregar l’embassament de Darnius Boadella.

Durant aquest període, que va encadenar més de 17 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, i que va mostrar un lent però constant descens de les reserves embassades, va arribar al seu punt més crític el 31 de març de 2008, quan els embassaments del Ter Llobregat van vorejar el 20% de la seva capacitat i apropant l’ombra dels talls de subministrament a la ciutadania. Sortosament, la pluja va fer acte de presència i va incrementar les reserves dels embassaments, deixant enrere una situació que no s’ha tornat a repetir.

Read More »

La falta d’aigua “al país dels homes íntegres”

Durant jornades commemoratives com el Dia Mundial de l’Aigua ens adonem que, tot i tenir a Catalunya problemàtiques en el món de l’aigua, aquest recurs en arriba de manera senzilla a casa per a satisfer totes les nostres necessitats. L’emprem com un fet normal i sense adonar-nos de la importància que té l’aigua en la vida. També tenim la sort de disposar d’ella amb qualitat i complint amb tots els requeriments sanitaris que ens prevenen de moltes malalties.

Aquesta garantia d’aigua, que hauria de tenir lloc a tot el món i per a totes les persones que habitem en el nostre planeta, no és una realitat en molts països, afectats per l’escassetat d’aigua, per no disposar dels tractaments necessari, l’agreujament d’una manca de governança i els conflictes bèl·lics, que provoquen que més de 750 milions de persones no tinguin accés a l’aigua potable.

Read More »