L’aigua és un element imprescindible per a la vida de l’ésser humà i en la construcció i el desenvolupament d’una ciutat. Aquest fet ja el tenien molt present els romans fa dos mil anys, quan l’emperador August va decidir donar llum verd a la fundació de Barcino.
La ciutat requeria d’una font de subministrament constant i segura, ja que, tot i que es trobava envoltada de rieres procedents de la serralada de Collserola, molt possiblement aquestes tenien les característiques hidrològiques del clima mediterrani i no permetien garantir l’aigua suficient, de manera continuada, per a una societat que valorava l’aigua com a símbol indispensable del benestar.
Anteriorment als romans, civilitzacions com l’Antic Egipte, els Assiris o els Grecs havien creat ja xarxes de captació i distribució de l’aigua en una ciutat, però van ser els romans qui van donar un pas endavant, aplicant la tecnologia, millorant l’enginyeria de l’aigua, i incorporant estructures com els aqüeductes, per exemple.
Barcino i l’aigua
El riu Besòs va ser la font principal de subministrament d’aigua pels banys públics i privats, les fonts, els jardins, les piscines, els habitatges i la indústria.
Aquesta aigua, procedent d’una mina de Montcada, era conduïda fins a la ciutat romana mitjançant un aqüeducte, del qual l’únic tram del que es té coneixement és troba al barri de Sant Andreu.
En certs moments s’havia parlat d’un segon aqüeducte d’entrada a la ciutat procedent de Collserola, però s’ha pogut comprovar que aquest és posterior a l’època romana.
L’aqüeducte de Montcada portava aigua de la mateixa mina de Montcada que dona origen al Rec Comtal al segle X. Fora de la ciutat romana l’única evidència arqueològica de la conducció la trobem a Sant Andreu, on es va localitzar una canalització d’opus signinum amb una distància de 90 metres i una amplada d’uns 60 centímetres, que coincideix amb la documentada a la casa de l’Ardiaca ( veure foto a continuació).
La longitud total de l’aqüeducte era d’11,3 quilòmetres, amb una diferència d’altura entre l’inici a Montcada i l’entrada de l’aqüeducte a Barcino de 18,12 metres, que equival a un pendent mig d’ 1,6 m / km . El seu traçat passava per Sant Pere; entre els actuals carrers de Trafalgar i el monestir de sant Pere de les Puel·les; des d’aquest punt continuaria pel carrer de Sant Pere Més Alt dirigint-se cap al carrer dels Arcs de Jonqueres ; seguia pel carrer de les Magdalenes, i una mica més endavant, al carrer Duran i Bas, es conserven íntegres quatre arcades de l’aqüeducte romà ( veure imatge) , els seus pilars i també la canalització que aquestes sustenten; finalment continuava pel carrer de Capellans, fins arribar a la plaça Nova.
Avui, aquest tram d’aqüeducte, que va formar part dels fonaments dels pisos que hi ha sobre seu, es troba es plena rehabilitació.
En aquesta plaça Nova, mirant la catedral a la dreta, trobem una reconstrucció dels anys cinquanta de l’aqüeducte, just abans de la seva entrada a la ciutat. És interessant de veure, des de l’interior de la Casa de l’Ardiaca, com era la secció de l’aqüeducte.
El nostre territori ens ofereix molts indrets per gaudir i aprendre del nostre passat romà. Val la pena conèixer-los i gaudir-ne.
Més informació als següents enllaços: