Massa d'aigua

La restauració ecològica dels ecosistemes fluvials a Catalunya

L’any 2020 es va publicar l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020,  en el que es feia balanç sobre l’estat de la biodiversitat i es comparaven les dades amb anys anteriors. Un dels punts d’anàlisi en què es centrava l’estudi era l’estat de les aigües continentals, valorant aspectes com la qualitat, la presència d’espècies invasores i  la biodiversitat  en els ecosistemes fluvials, com a temes principals.

Altres punts importants en la gestió i millora de la qualitat dels rius, que duem a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són la implantació dels cabals ambientals, les actuacions de restauració als rius, les mesures per a incrementar la connectivitat fluvial, les actuacions de millora de zones humides, les espècies invasores o l’entrada en servei i millora dels sistemes de sanejament, entre altres temes.

En el post que us presentem avui, us detallarem algunes de les actuacions fetes en aquests àmbits en els darrers anys i que desgranem en un total de set punts.

Llegeix més »

L’efecte dels cabals ambientals en la fauna dels nostres rius

Els rius són ecosistemes on podem trobar una gran varietat d’éssers vius que desenvolupen els seus cicles vitals. Peixos, larves d’insectes com els espiadimonis, els capgrossos -que més endavant seran granotes-, gripaus o salamandres, crancs, llúdrigues, cloïsses o cargols d’aigua dolça, així com també els ocells que viuen dels animals que capturen aguaitant pacientment. En un ecosistema fluvial també hi trobem espècies vegetals com les algues, diferents tipus de plantes adaptades a viure en aquest ambient i els arbres de la riba, que depenen de l’aigua del riu per créixer.

Els diferents tipus d’organismes que viuen en els rius tenen diferents requeriments d’hàbitat per a desenvolupar els seus cicles de vida. Llegeix més »

Cargol d'Arquímedes

L’aigua, font d’energia neta i renovable: el primer cargol d’Arquímedes de Catalunya

Quan activem l’interruptor de la llum, donant per descomptat que la bombeta s’encendrà a l’instant, difícilment ens preguntem d’on prové l’energia. Fruit, però, de la creixent consciència i preocupació que la ciutadania té pel medi ambient, volem que l’energia elèctrica provingui de fonts netes i sostenibles.

Certament l’aigua és una font d’energia neta, sostenible i eficient, com també ho són la llum del sol o la generada pel vent, i des de fa centenars d’anys, s’ha fet servir per moldre gra, moure els molins de les fàbriques de paper o, amb la revolució industrial, per produir electricitat.

Producció energia

Llegeix més »

Les noves tecnologies per a resoldre els reptes de l’aigua

En els darrers 30 anys s’han produït grans avenços en la gestió del cicle de l’aigua. Catalunya sempre ha tingut un dèficit hídric, degut a l’escassetat d’aigua a prop de les zones més poblades del país. Aquesta falta de recurs s’agreuja encara més amb la dualitat del clima mediterrani, que alterna llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada.

Llegeix més »

L’estudi i el control de les poblacions de peixos en els rius catalans

Diu la definició que un mostreig o mostratge és la tècnica per la selecció d’una mostra a partir d’una població. Mostra a partir de la qual esperem tenir uns resultats que ens permetin veure, a petita escala, com és la població, estalviant temps i diners i evitant estudiar tots els elements de la població.

El mostreig i les seves tècniques segur que les heu vist aplicades en àmbits com la publicitat, per a conèixer els gustos de la gent o cada cop que hi ha eleccions per a conèixer cap a on anirà el vot dels electors.
Però un mostreig de peixos? Això sí que potser et sorprèn i et preguntis de què ens serveix fer mostreigs de peixos i per què hem d’anar a molestar-los 🙂

Doncs bé, el repte del post d’avui és explicar-t’ho.Llegeix més »

Anatomia d’una presa

Quan algú ens parla d’una presa, ja sigui la de Siurana, la de Sant Ponç, la de la Baells, o qualsevol altra, normalment ens ve al cap la superfície líquida de l’embassament que genera i que correspon als milions de litres d’aigua que s’emmagatzemen. No obstant, i com és lògic en una infraestructura complexa com aquesta, trobem diferents elements, que sumats acaben conformant un cos unificat i homogeni.

Llegeix més »

La reconnexió dels rius europeus mitjançant la ciència ciutadana

La millora de la connectivitat dels rius és un dels objectius de la planificació hidrològica catalana i l’ACA fa anys que treballa en aquesta línia.

Els cursos fluvials són estratègics per a la conservació de la connectivitat ecològica. Concentren una gran diversitat biològica, amb la presència d’hàbitats i espècies d’alt interès de conservació, i faciliten els moviments de moltes espècies, que hi troben refugi i aliment. Per això, la connectivitat és necessària per a processos bàsics relacionats amb la dinàmica fluvial, com ara el transport de sediments i propàguls, entre d’altres.

Llegeix més »

La importància de les escales de peixos i les mesures per garantir la connectivitat fluvial

Els rius han estat, des de temps immemorials, indrets on l’ésser humà hi ha intervingut. Com a recurs essencial que és l’aigua, homes i dones han situat els seus habitatges a la vora del riu, han construït sobre d’ells quan li ha calgut passar d’un costat a l’altre de la llera o també han modificat el seu traçat o règim per a retenir les aigües o derivar-les per a algun altre ús, per exemple l’hidroelèctric o el reg.

Aquestes modificacions a la llera del riu han estat les que han incidit més directament en els seus habitants principals, els peixos. La construcció d’una petita presa o d’un assut suposa un obstacle a qualsevol possibilitat de connectivitat fluvial, de lliure circulació dels peixos, aigües amunt o avall.

Llegeix més »