Entre 2025 i 2026, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha continuat promovent la retirada d’estructures en desús que suposaven un obstacle al pas de l’aigua. Actualitzem quina és la situació actual de les actuacions més recents.
Etiqueta: Connectivitat fluvial
Avaluació de l’impacte de les actuacions de restauració. (2on webinar)
El passat dijous dia 23 d’octubre es va dur a terme la segona sessió del cicle de webinars dedicats als 10 anys de la Custòdia Fluvial a Catalunya, organitzat per la XCN amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua.
El tema central d’aquest segon webinar va ser: per què i com avaluem l’impacte de les actuacions de restauració als nostres rius.
Aquesta avaluació no és només un tràmit final; és l’eina clau per aprendre, justificar la inversió i assegurar la continuïtat de la gestió fluvial.
Europa guardona la custòdia fluvial a Catalunya: una dècada cuidant els nostres rius
Des de 2015 fins l’actualitat, l’ACA ha signat un total de 40 acords de custòdia fluvial i s’han atorgat més de 4 milions d’euros en ajuts. Celebrem així una dècada de passió i compromís amb la salut dels nostres rius arran de la custòdia fluvial.
Millora de la connectivitat en els rius a Catalunya: beneficis de la retirada de rescloses i assuts
La connectivitat fluvial és essencial per a la salut dels rius i els ecosistemes associats. Durant molts anys, els cursos fluvials van ser concebuts únicament per garantir l’abastament o la producció d’energia. Per aquest motiu es van construir moltes rescloses i assuts que ha tingut un impacte significatiu en el funcionament natural dels rius, alterant el seu flux i afectant a les espècies que hi viuen.
En els últims anys s’ha pres consciència sobre la importància de restaurar la connectivitat fluvial i s’estan eliminant i adequant moltes d’aquestes barreres artificials.
Avui explorem els beneficis d’aquestes accions dutes a terme en rius catalans i els seus ecosistemes.Llegeix més »
Les infraestructures de connectivitat fluvial: coneix els diferents tipus i el seu funcionament
Les rescloses i assuts serveixen per a retenir i derivar l’aigua que circula pel riu, amb l’objectiu de destinar el recurs per a l’abastament, el reg o la generació d’energia. Aquestes infraestructures es troben en alguns indrets dels nostres rius i són, en molts casos, necessàries però alhora representen una dificultat per a la correcta connectivitat fluvial.
Durant el període de la seva vida útil i mentre no s’enderroquen, una opció per a la millora de la connectivitat fluvial i per garantir la lliure circulació de l’aigua i de la vida piscícola és la construcció de connectors fluvials o també coneguts com escales de peixos, que ja en un post anterior us vàrem parlar d’ells.
Avui fem un pas més i us expliquem com són, on es troben i en quins casos s’instal·len, a més d’analitzar les tipologies diferents que podem trobar i com funcionenLlegeix més »
La restauració ecològica dels ecosistemes fluvials a Catalunya
L’any 2020 es va publicar l’informe sobre l’Estat de la Natura a Catalunya 2020, en el que es feia balanç sobre l’estat de la biodiversitat i es comparaven les dades amb anys anteriors. Un dels punts d’anàlisi en què es centrava l’estudi era l’estat de les aigües continentals, valorant aspectes com la qualitat, la presència d’espècies invasores i la biodiversitat en els ecosistemes fluvials, com a temes principals.
Altres punts importants en la gestió i millora de la qualitat dels rius, que duem a terme des de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), són la implantació dels cabals ambientals, les actuacions de restauració als rius, les mesures per a incrementar la connectivitat fluvial, les actuacions de millora de zones humides, les espècies invasores o l’entrada en servei i millora dels sistemes de sanejament, entre altres temes.
En el post que us presentem avui, us detallarem algunes de les actuacions fetes en aquests àmbits en els darrers anys i que desgranem en un total de set punts.
L’efecte dels cabals ambientals en la fauna dels nostres rius
Els rius són ecosistemes on podem trobar una gran varietat d’éssers vius que desenvolupen els seus cicles vitals. Peixos, larves d’insectes com els espiadimonis, els capgrossos -que més endavant seran granotes-, gripaus o salamandres, crancs, llúdrigues, cloïsses o cargols d’aigua dolça, així com també els ocells que viuen dels animals que capturen aguaitant pacientment. En un ecosistema fluvial també hi trobem espècies vegetals com les algues, diferents tipus de plantes adaptades a viure en aquest ambient i els arbres de la riba, que depenen de l’aigua del riu per créixer.
Els diferents tipus d’organismes que viuen en els rius tenen diferents requeriments d’hàbitat per a desenvolupar els seus cicles de vida. Llegeix més »
L’aigua, font d’energia neta i renovable: el primer cargol d’Arquímedes de Catalunya
Quan activem l’interruptor de la llum, donant per descomptat que la bombeta s’encendrà a l’instant, difícilment ens preguntem d’on prové l’energia. Fruit, però, de la creixent consciència i preocupació que la ciutadania té pel medi ambient, volem que l’energia elèctrica provingui de fonts netes i sostenibles.
Certament l’aigua és una font d’energia neta, sostenible i eficient, com també ho són la llum del sol o la generada pel vent, i des de fa centenars d’anys, s’ha fet servir per moldre gra, moure els molins de les fàbriques de paper o, amb la revolució industrial, per produir electricitat.
Les noves tecnologies per a resoldre els reptes de l’aigua
En els darrers 30 anys s’han produït grans avenços en la gestió del cicle de l’aigua. Catalunya sempre ha tingut un dèficit hídric, degut a l’escassetat d’aigua a prop de les zones més poblades del país. Aquesta falta de recurs s’agreuja encara més amb la dualitat del clima mediterrani, que alterna llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada.
L’estudi i el control de les poblacions de peixos en els rius catalans
Diu la definició que un mostreig o mostratge és la tècnica per la selecció d’una mostra a partir d’una població. Mostra a partir de la qual esperem tenir uns resultats que ens permetin veure, a petita escala, com és la població, estalviant temps i diners i evitant estudiar tots els elements de la població.
El mostreig i les seves tècniques segur que les heu vist aplicades en àmbits com la publicitat, per a conèixer els gustos de la gent o cada cop que hi ha eleccions per a conèixer cap a on anirà el vot dels electors.
Però un mostreig de peixos? Això sí que potser et sorprèn i et preguntis de què ens serveix fer mostreigs de peixos i per què hem d’anar a molestar-los 🙂
Doncs bé, el repte del post d’avui és explicar-t’ho.Llegeix més »
Agència Catalana de l'Aigua 