L’estudi i el control de les poblacions de peixos en els rius catalans

Diu la definició que un mostreig o mostratge és la tècnica per la selecció d’una mostra a partir d’una població. Mostra a partir de la qual esperem tenir uns resultats que ens permetin veure, a petita escala, com és la població, estalviant temps i diners i evitant estudiar tots els elements de la població.

El mostreig i les seves tècniques segur que les heu vist aplicades en àmbits com la publicitat, per a conèixer els gustos de la gent o cada cop que hi ha eleccions per a conèixer cap a on anirà el vot dels electors.
Però un mostreig de peixos? Això sí que potser et sorprèn i et preguntis de què ens serveix fer mostreigs de peixos i per què hem d’anar a molestar-los 🙂

Doncs bé, el repte del post d’avui és explicar-t’ho.Read More »

Anatomia d’una presa

Quan algú ens parla d’una presa, ja sigui la de Siurana, la de Sant Ponç, la de la Baells, o qualsevol altra, normalment ens ve al cap la superfície líquida de l’embassament que genera i que correspon als milions de litres d’aigua que s’emmagatzemen. No obstant, i com és lògic en una infraestructura complexa com aquesta, trobem diferents elements, que sumats acaben conformant un cos unificat i homogeni.

Read More »

La reconnexió dels rius europeus mitjançant la ciència ciutadana

La millora de la connectivitat dels rius és un dels objectius de la planificació hidrològica catalana i l’ACA fa anys que treballa en aquesta línia.

Els cursos fluvials són estratègics per a la conservació de la connectivitat ecològica. Concentren una gran diversitat biològica, amb la presència d’hàbitats i espècies d’alt interès de conservació, i faciliten els moviments de moltes espècies, que hi troben refugi i aliment. Per això, la connectivitat és necessària per a processos bàsics relacionats amb la dinàmica fluvial, com ara el transport de sediments i propàguls, entre d’altres.

Read More »

La importància de les escales de peixos i les mesures per garantir la connectivitat fluvial

Els rius han estat, des de temps immemorials, indrets on l’ésser humà hi ha intervingut. Com a recurs essencial que és l’aigua, homes i dones han situat els seus habitatges a la vora del riu, han construït sobre d’ells quan li ha calgut passar d’un costat a l’altre de la llera o també han modificat el seu traçat o règim per a retenir les aigües o derivar-les per a algun altre ús, per exemple l’hidroelèctric o el reg.

Aquestes modificacions a la llera del riu han estat les que han incidit més directament en els seus habitants principals, els peixos. La construcció d’una petita presa o d’un assut suposa un obstacle a qualsevol possibilitat de connectivitat fluvial, de lliure circulació dels peixos, aigües amunt o avall.

Read More »