El passat dijous dia 23 d’octubre es va dur a terme la segona sessió del cicle de webinars dedicats als 10 anys de la Custòdia Fluvial a Catalunya, organitzat per la XCN amb la col·laboració de l’Agència Catalana de l’Aigua.
El tema central d’aquest segon webinar va ser: per què i com avaluem l’impacte de les actuacions de restauració als nostres rius.
Aquesta avaluació no és només un tràmit final; és l’eina clau per aprendre, justificar la inversió i assegurar la continuïtat de la gestió fluvial.
Recordar-vos, abans d’entrar en matèria, que podeu consultar el post sobre el primer webinar en aquest enllaç
La visió holística de l’impacte
El doctor Xavier García (ICRA) va obrir la sessió proposant un plantejament teòric per a l’avaluació de l’impacte. Va destacar que aquest anàlisi ha de ser multidimensional, considerant valors ecològics, socioculturals i econòmics, i vinculant-los als serveis ecosistèmics.
Va subratllar per què és imprescindible avaluar:
- Compliment Legal: Per verificar que complim els objectius ecològics i les regulacions de la Directiva Marc de l’Aigua.
- Justificació d’Inversions: Per demostrar l’eficàcia i el retorn ambiental i social de les inversions públiques i privades.
- Suport Públic: Per millorar la comunicació i la visibilitat de l’èxit, mostrant resultats tangibles que generin confiança i implicació ciutadana.
A més, Xavier García va presentar un exemple d’un sistema d’indicadors en el que s’està treballant per avaluar els convenis de custòdia fluvial, subdividint-los en ecològics (diversitat biòtica, riu lliure) i socioeconòmics (finançament mobilitzat, activitats divulgatives, voluntariat).
El seguiment faunístic i botànic en projectes reals
La Núria Sallarès (CERM) va aportar l’enfocament pràctic, centrat en la recerca i el monitoratge ecològic de les actuacions.
Va exposar exemples concrets al riu Ter, incloent projectes com el Life Alnus, on s’ha aconseguit, per exemple, retirar una resclosa i recuperar la connectivitat fluvial en un tram principal i a la mateixa Illa del Sorral.
El seguiment va revelar l’efectivitat de la restauració en l’àmbit biològic:
- Macroinvertebrats: La recuperació del flux d’aigua en un braç secundari va fer millorar moltíssim la qualitat biològica d’aquest tram.
- Flora: Un experiment de plantació a l’Illa del Sorral va demostrar que les parcel·les plantades tenien molta més presència d’espècies autòctones i menys invasores, respecte a les no plantades on hi havia més rebrot.
El Repte de la fauna i la connectivitat a llarg termini
Finalment, el doctor Quim Pou (La Sorellona) va oferir un enfocament tècnic del seguiment faunístic, destacant que la sostenibilitat del seguiment a llarg termini és clau per obtenir dades rellevants.
- Peixos: Va il·lustrar la necessitat d’actuar en rius com el Daró, on el seguiment durant més de 25 anys mostra un declivi molt acusat de peixos autòctons (com l’espinós, el barb de muntanya i la bagra) a causa de la disminució del cabal, tot i ser un riu amb pocs impactes.
- Connectivitat Fluvial: Mitjançant l’aplicació d’índexs com l’ICF i el seguiment als passos de peixos (per exemple, a l’Onyar a Girona), va concloure que la majoria de barreres són totalment o parcialment impermeables al pas dels peixos i que les espècies invasores sovint són les que millor utilitzen els nous passos.
Quim Pou també va recordar la importància de complementar el seguiment propi amb les dades de la xarxa de monitoratge de l’ACA (cabal, qualitat).
L’Impuls de la col·laboració
Una qüestió destacada en el debat final, recollint les aportacions dels ponents, va ser el repte d’integrar els aspectes socials i econòmics i trobar eines senzilles per fer-ho.
Es va debatre la dificultat de la implicació del finançament privat.
En aquest context, es va destacar el model de crèdits d’aigua positiva (CAPs) associat a la petjada hídrica com a mecanisme que permet a les grans empreses obtenir un segell de compensació per finançar projectes de restauració amb un benefici mesurat en quantitat, qualitat i serveis ecosistèmics de l’aigua.
En definitiva, avaluar, comunicar i fer visible l’impacte positiu de les actuacions reforça el suport ciutadà i institucional a la restauració fluvial. És el camí per basar les decisions en el coneixement i la governança.
Volem recordar-vos que el proper 19 de novembre esteu convocats al tercer webinar en el que parlarem de l’eliminació d’infraestructures per la restauració fluvial.
Trobareu més informació en aquest enllaç.
Agència Catalana de l’Aigua