L’efecte de les pluges a les platges en trams de costa densament poblats

La població de Catalunya es concentra, majoritàriament, a les zones costaneres. Això provoca que en grans aglomeracions urbanes com les de Barcelona i la seva àrea metropolitana o Tarragona, per posar dos exemples, visquin milions de persones i siguin els espais on es desenvolupen la majoria de les activitats econòmiques.

Una de les característiques d’aquestes grans ciutats és que disposen de diverses zones de bany, un fet que fa 30 anys era gairebé impensable quan les platges urbanes eren indrets abandonats, que donaven l’esquena a les activitats ciutadanes i que estaven contaminades.

Sin título-1
Mapa amb la distribució de la població de Catalunya, on es constata una major densitat a les zones costaneres. Font: Idescat/ICGC.

No és d’estranyar que a principis de la dècada dels 90, quan encara era incipient el desplegament de depuradores en els municipis més poblats, la proporció de platges amb qualitat excel·lent a Catalunya era de poc més del 20%. Transcorreguts 30 anys, aquesta proporció ha crescut en 70 punts i, en els darrers anys, és força habitual que la proporció de platges amb qualitat excel·lent sigui superior al 90%. Això es deu a la implantació i millora dels sistemes de sanejament, la fi d’abocaments incontrolats, la millora de l’estat i conservació de les lleres fluvials i l’augment de l’activitat inspectora en el medi hídric.

edar

Evolució del número de depuradores actives a Catalunya. Període 1990-2017.

Platges i clima mediterrani

Tot i aquests alts índexs de qualitat, hem de tenir en compte que la qualitat de les platges no és un valor inalterable i inamovible: la climatologia i les possibles incidències poden alterar puntualment la qualitat de l’aigua.

El clima mediterrani té la particularitat d’alternar llargs períodes d’estiatge amb episodis de pluges intenses i de curta durada. Aquesta alternança s’està veient aguditzada pel canvi climàtic, provocant episodis de sequera més llargs i tempestes més intenses.

En el cas d’aquest darrer fenomen (pluges intenses), aquestes provoquen, de manera sobtada, l’increment del cabal dels rius i rieres. Aquesta aportació d’aigua dolça, barrejada amb restes vegetals (vegetació, trons, restes d’arbres), sediments i residus urbans, provoquen l’alteració puntual de la qualitat de l’aigua de bany. La qualitat de l’aigua, un cop passa l’episodi de pluges, es recupera habitualment transcorregudes unes 24-48 hores, tot depenent de la zona de bany i de la intensitat de les pluges. S’ha de tenir en compte que aquestes alteracions sempre són més freqüents en platges on desemboquen cursos fluvials, i sortides d’aigües pluvials i sobreeixidors de sistemes de sanejament urbans.

vilassar_riera_cotxe dins mar_aiguats_131016
Efectes de les pluges a Vilassar de Mar, després d’una avinguda a l’octubre de 2016. 

El drenatge urbà

Hem de tenir en compte, no obstant, que aquesta alteració de la qualitat de l’aigua en període de pluges és més acusada en platges metropolitanes i en zones amb una alta concentració de població.

En grans ciutats, l’aigua de la pluja no es pot infiltrar de manera directa en el sòl degut a edificacions, infraestructures i de l’escassa existència de sòl natural. Les activitats humanes han ocupat un espai que abans era verge i on la pluja seguia el seu curs: infiltració al subsòl i arribada a rius i torrents. Això provoca, per tant, que en episodis de pluges intenses, gran part de l’aigua precipitada arribi a la xarxa de clavegueram, on es barreja amb l’aigua residual.

En els municipis costaners al no haver-hi, en general, xarxes separatives, el volum d’aigua de pluja que arriba al clavegueram pot ser molt més elevat del que habitualment circula per les xarxes. Aquest fet provoca que aquest gran volum d’aigua no pugui ser recollit en els claveguerams urbans i vagi directament a mar a través de les conduccions de pluvials i cursos naturals (regs, rieres i torrents). Gràcies als sobreeixidors d’emergència del clavegueram s’eviten les inundacions a les zones urbanes i la part de les aigües que recullen els col·lectors són conduïdes fins a la depuradora. Per tant, el que no cap a la conducció arriba a mar pels sobreeixidors.

Hi ha diverses ciutats que disposen de dipòsits d’aigües pluvials, que tenen la funció de retenir l’aigua de la pluja i permetre, un cop transcorregut l’episodi, el seu tractament posterior. A Barcelona, per exemple, hi ha uns 15 dipòsits d’aquest tipus (com per exemple el que hi ha a la Zona Universitària, amb capacitat per emmagatzemar 106.000 m3), mentre que a Badalona destaca el dipòsit de l’Estrella, que té capacitat per emmagatzemar 30.000 m3. Aquestes instal·lacions, que acumulen part de l’aigua, serveixen per a minimitzar l’impacte sobre el medi.

recollida_mostres
Tècnica de l’ACA recollint mostres per controlar la qualitat de l’aigua de bany. 

Durada limitada

L’alteració de la qualitat de l’aigua de bany arran d’un episodi de pluges intenses té una durada limitada, associada a la intensitat i durada de les pluges, que acostuma a ser de 24 a 48 hores. Aquestes conclusions s’han tret arran de més de 30 anys de controls de qualitat de l’aigua de bany duts a terme per l’ACA, on s’ha pogut constatar que en episodis de contaminació fecal provocats per intenses pluges, la contaminació es va reduint progressivament, per factors de dilució del mar, i es recupera la normalitat passats un màxim de dos dies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s