Des de finals de 2020 la pluviometria a Catalunya està sent per sota de la mitjana, un fet que ha provocat que el volum de les reserves, tant d’embassaments com d’aqüífers, hagi anat baixant de manera lenta però constant. En aquesta situació, cal que la gestió de l’aigua sigui el més ajustada possible per garantir tant la quantitat com la qualitat.
A les conques internes de Catalunya existeixen nou embassaments que, com hem explicat en anteriors posts, serveixen per a garantir les diferents demandes i també per a retenir l’aigua de possibles avingudes per a evitar danys aigua avall.
En aquest post ens centrarem en explicar quina és la finalitat de l’aigua que s’allibera dels embassaments per als diferents usos com l’abastament domèstic, les demandes de reg i el compliment dels cabals ecològics. Hem de tenir en compte que l’aigua dels embassaments també serveix per a usos lúdics (alliberament per a la pràctica d’activitats esportives, sempre que les condicions ho permetin) i també per a la generació d’energia.
Les sequeres són un fenomen cíclic a Catalunya. El clima mediterrani que afecta el nostre territori, alterna els llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada. És habitual per tant que de manera periòdica es produeixin a casa nostra llargs períodes sense pluges destacables que s’han de gestionar per garantir totes les demandes. Des de principis de 2020, l’Agència Catalana de l’Aigua disposa del Pla de Sequera, aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener.
L’aigua és un dels béns més valuosos que tenim. Calma la nostra set i és essencial per a totes les nostres activitats. Sense ella no hi ha vida.
Abans que arribi a les llars, l’aigua procedent dels rius, dels aqüífers o inclús del mar, s’ha de tractar per a complir amb totes les garanties de qualitat. Les instal·lacions que ho fan possible són les potabilitzadores, on es tracta l’aigua que captem del medi per a convertir-la en aigua apte per al consum humà.
Quan era petit i passava per una zona forestal que s’havia cremat, sempre pensava en el temps que trigaria a recuperar-se. “Això no ho tornaràs a veure igual fins d’aquí 30 anys”, em responia el meu pare, fet que m’entristia per haver d’esperar tant de temps per tornar a veure el bosc recuperat, verd i amb vida.
Sempre he tingut la sensació que amb els incendis i amb les sequeres, els boscos de Catalunya s’han anat reduint i amb els anys s’ha perdut massa forestal, però la realitat és una altra.
L’embassament de Sau és, per a molts, un autèntic termòmetre de la sequera a Catalunya. L’església de Sant Romà de Sau, datada del segle X i coberta per les aigües de l’embassament des de 1962, és un indicador per saber la quantitat d’aigua que tenim. Quan el campanar està totalment cobert per l’aigua molts respirem tranquils, ja que això indica que les reserves són suficients. En canvi, quan el nivell de l’aigua baixa i es pot veure gran part de l’església, això ens indica que la sequera és una realitat a Catalunya.
El canvi climàtic i tot el que comporta és una qüestió d’actualitat i d’implicació mundial. Genera inquietud, preocupació i debat i l’administració hi té un paper important. Avui analitzarem quin és aquest paper i les accions a seguir en el present i el futur.
Els reptes als quals s’enfronta l’administració en la gestió de l’aigua són tres.Llegeix més »
La natura és dinàmica. Els rius, rieres i torrents, com a elements essencials i indispensables de la natura, a vegades baixen ben plens, podent provocar inundacions, i, en altres períodes estan secs, sobretot amb un clima mediterrani tan dual com el que tenim. En moltes ocasions, a les seves lleres hi podem trobar sovint una abundant vegetació o restes vegetals, sense oblidar residus urbans, que han estat arrossegades per una riuada precedent.
Avui ens agradaria parlar-vos dels embassaments a Catalunya, però no dels que composen les conques internes, com ja hem fet en anteriors posts, sinó dels embassaments que és trobem situats al que anomenem la conca catalana de l’Ebre (rius Ebre, Segre, conca de la Noguera Pallaresa i conca de la Noguera Ribagorçana).
Molts podem pensar, observant les preses que retenen l’aigua dels diferents rius del planeta, que aquestes són un invent recent, fruit de la imaginació i l’esforç de l’home del segle XX.
Però això seria potser massa presumptuós, un xic egocèntric, tenint en compte que al llarg de la història han existit diferents civilitzacions que, cadascuna d’elles dins de les seves possibilitats, han creat i desenvolupat coneixements que han permès fer créixer des del punt de vista tecnològic i social la nostra societat.Llegeix més »
Agència Catalana de l'Aigua 