A principis d’octubre, els embassaments de les conques internes estan al 55% de la seva capacitat, notant les conseqüències d’un estiu calorós, sec i amb l’augment de totes les demandes típiques per l’època. Tot i que el nivell de les reserves està lleugerament per sobre dels volums registrats fa un any, actualment estem molt allunyats de les mitjanes registrades en els últims 5 i 10 anys.
Actualment vivim en un context en què la transparència és clau per informar sobre les activitats de les empreses i de les administracions públiques. La ciutadania vol i té el dret de saber a on es destinen els impostos i taxes que paga i, per aquest motiu, el present post pretén detallar la finalitat del cànon de l’aigua.
El 16 d’abril de 2007 va entrar en vigor el decret de sequera que donava inici a la pitjor sequera viscuda a Catalunya de la que es té record. Un període que es va perllongar fins el mes de gener de 2009, quan la darrera conca que estava en excepcionalitat, la de la Muga, sortia d’aquest escenari després d’intenses pluges que van recarregar l’embassament de Darnius Boadella.
Durant aquest període, que va encadenar més de 17 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, i que va mostrar un lent però constant descens de les reserves embassades, va arribar al seu punt més crític el 31 de març de 2008, quan els embassaments del Ter Llobregat van vorejar el 20% de la seva capacitat i apropant l’ombra dels talls de subministrament a la ciutadania. Sortosament, la pluja va fer acte de presència i va incrementar les reserves dels embassaments, deixant enrere una situació que no s’ha tornat a repetir.
Durant jornades commemoratives com el Dia Mundial de l’Aigua ens adonem que, tot i tenir a Catalunya problemàtiques en el món de l’aigua, aquest recurs en arriba de manera senzilla a casa per a satisfer totes les nostres necessitats. L’emprem com un fet normal i sense adonar-nos de la importància que té l’aigua en la vida. També tenim la sort de disposar d’ella amb qualitat i complint amb tots els requeriments sanitaris que ens prevenen de moltes malalties.
Aquesta garantia d’aigua, que hauria de tenir lloc a tot el món i per a totes les persones que habitem en el nostre planeta, no és una realitat en molts països, afectats per l’escassetat d’aigua, per no disposar dels tractaments necessari, l’agreujament d’una manca de governança i els conflictes bèl·lics, que provoquen que més de 750 milions de persones no tinguin accés a l’aigua potable.
Les darreres pluges han beneficiat de manera important les reserves emmagatzemades als embassaments de les conques internes. Les conques del Ter, la Muga i sobretot del Llobregat, han estat les més beneficiades. En aquest darrer cas, l’embassament de la Baells ha assolit més del 97% de la seva capacitat, amb prop de 107 hm3. En situacions com l’actual s’intensifica el seguiment de la presa, ja que, per una banda, s’ha de disposar de resguard per assumir l’aigua que encara pugui arribar des de la capçalera i per l’altra optimitzar al màxim les reserves i no malgastar recurs, que sens dubte, en el nostre clima mediterrani serà necessari en els propers mesos.
Tot gran projecte requereix d’un full de ruta coherent i destinat a resoldre les problemàtiques. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts 3 de gener de 2017 el Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya, o el que més el mateix, la planificació hidrològica catalana per als propers sis anys.
Per a la majoria de la ciutadania, l’abastament d’aigua es fa a través dels embassaments, entesos com a grans reservoris d’aigua superficial que permeten emmagatzemar importants volums per a les demandes ordinàries.
Sovint, però, es desconeix que sota els nostres peus, a diversos metres de profunditat, hi ha els aqüífers, formacions geològiques permeables on s’emmagatzema i circula l’aigua subterrània, que permeten garantir el recurs en aquells indrets on no hi ha rius o no es disposa de connexió a les grans xarxes d’abastament supramunicipals. En aquest sentit, els aqüífers es consideren reserves estratègiques des del punt de vista de la planificació i la gestió de l’aigua al nostre país.
Des de que som petits ens han sorprès i apassionat les grans estructures. Al contemplar les piràmides de Gizeh, al Caire (Egipte), grans ponts com el Golden Gate a San Francisco (Estats Units) o elevats edificis com l’Empire State de Nova York sempre ens hem preguntat com s’ha dut a terme la seva construcció i quina és la seva finalitat.
Ens passa el mateix quan observem una gran presa i quan aquesta allibera un gran cabal d’aigua. La imatge d’espectacularitat no deixa a ningú indiferent, i per això ens pregunten perquè serveixen aquestes grans infraestructures.
Si no plou aquesta tardor, anem directes cap a una sequera el 2017. Les primeres pluges post estiu no han tingut fins ara pràcticament cap repercussió en l’estat de les reserves hídriques; ni en els rius, ni en els aqüífers ni en els embassaments ja que han quedat pràcticament absorbides per la coberta vegetal ultra seca després de molts mesos de sequera pluviomètrica extrema.
