Imatge de la Llosa del Cavall en sequera

El Pla de Sequera, l’instrument bàsic en la planificació i gestió de l’escassetat d’aigua

Les sequeres són un fenomen cíclic a Catalunya. El clima mediterrani que afecta el nostre territori, alterna els llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada. És habitual per tant que de manera periòdica es produeixin a casa nostra llargs períodes sense pluges destacables que s’han de gestionar per garantir totes les demandes. Des de principis de 2020, l’Agència Catalana de l’Aigua disposa del Pla de Sequera, aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener.

Imatge de terra seca per representar la sequera.

El seu objectiu fonamental i prioritari és el d’assegurar l’abastament de la població, minimitzant els efectes negatius sobre l’estat dels recursos hídrics i els impactes econòmics sobre les activitats que utilitzen l’aigua com a factor de producció, esdevenint una eina de vigilància permanent per a gestionar els episodis d’escassetat d’aigua a les conques internes, permetent actuar allà on sigui necessari i amb anticipació abans que la manca l’aigua sigui una realitat. Tinguem en compte que a Catalunya, en els darrers 20 anys, hem viscut 5 episodis de sequera rellevants.

Catalunya és un país divers amb molts microclimes, amb subministraments d’aigua diversos, fonts amb escassa disponibilitat i una gran diversificació en els usos de l’aigua, des de l’abastament urbà fins els usos agrícoles i industrials, tant en zones poblades com en nuclis amb escassa població. El Pla de Sequera divideix el territori de conques internes en 18 unitats de manera que permet aplicar les accions en aquelles unitats en les que realment es dona el problema.

Mapa de les 18 unitats de sequera

Per a la seva elaboració s’ha fet un gran treball d’estudi i anàlisi dels episodis de sequera que hem patit en els darrers 80 anys, la qual cosa ha permès establir patrons de vulnerabilitat enfront d’episodis futurs. El pla inclou també la realització d’un seguiment preventiu de l’evolució de les reserves, monitoritzant en continu les mateixes i activivant mesures necessàries ja des dels escenaris previs a la situació d’alerta, molt abans que les reserves baixin a nivells preocupants. Aquest és el que seria el nivell de prealerta, que no implica cap tipus de restricció però que comença el desplegament de mesures preparatòries per a pal·liar la falta d’aigua, com l’increment de recursos no convencionals (dessalinització pous de sequera) i les comunicacions amb els locals per incentivar l’estalvi d’aigua.

Més enllà dels escenaris de normalitat i prealerta, el Pla de Sequera estableix les mesures per mitigar o minimitzar els danys a mesura que avança la gravetat de la sequera. Per això, defineix 3 escenaris (alerta, excepcionalitat i emergència) que comporten mesures de gestió cada cop més intenses.

Es defineixen també cadascun dels escenaris en funció de l’estat dels recursos hídrics, mitjançant d’un Observatori de Sequera que es reuneix mensualment per analitzar tota la informació i les dades de què es disposa.

El semàfor de la sequera

Quina millora suposa el pla de sequera respecte als anteriors decrets de sequera?

El Pla de Sequera és un instrument que permet una gestió molt més àgil de la que era possible mitjançant l’aprovació de Decret de sequera. D’una banda perquè permet un seguiment continu de les variables hidrològiques per anar prenent decisions d’una manera molt més ràpida quan canvien les circumstàncies. Però també perquè donat que totes les mesures ja són conegudes i han estat debatudes prèviament amb tots els usuaris, aquests ja saben les mesures de cada escenari. Això permet un desplegament molt més ràpid de totes les mesures, tant aquelles que afecten els consums com aquelles relatives a la generació de nous recursos no convencionals.

Quines mesures es duen a terme per pal·liar la falta d’aigua?

A més de la prevenció, la gestió del recurs en un episodi de sequera i l’aplicació de les mesures que corresponguin en cada fase, cal disposar de la capacitat de complementar l’aigua disponible en cada moment procedent de rius i subsòl, per aquest motiu disposem d’infraestructures que produeixen aigua potable a partir d’aigua del mar (dessalinitzadores), disposem també d’altres infraestructures que permeten millorar la qualitat de l’aigua de sortida de les depuradores perquè es puguin utilitzar per diversos usos i finalment disposem de pous de sequera. Aquestes infraestructures ens permeten produir fins a 100 hectòmetres cúbics a l’any.

El canvi climàtic accentuarà els episodis de sequera a Catalunya. Per tant, a més de disposar de nous recursos per pal·liar la falta de pluges, cal consolidar i incentivar l’estalvi d’aigua entre la ciutadania com una de les millors solucions per fer front a la sequera. l’Aigua que estalviem avui serà recurs que tindrem demà.

Més informació:

Web de l’Agència

El semàfor de la sequera

Vídeo al canal de Youtube de l’ACA

 

Deixa un comentari