La presa de la Baells

Els doctors de les preses i les mesures per garantir la seva seguretat

Des de la mirada inexperta, la presa d’un embassament pot semblar un simple mur de formigó, una gran construcció, que amb un disseny més o menys particular, es construeix en un riu per retenir l’aigua que omplirà l’embassament i que també evitarà danys en cas d’avingudes.

Mitjançant aquest post us explicarem alguns detalls de com és per dins aquesta infraestructura. Al finalitzar comprovareu, potser amb sorpresa, que una presa és una estructura dinàmica, que té “vida”, es mou, es contrau i es dilata, i que cal vigilar-la, analitzar-la, per, quan sigui necessari, implementar els canvis i millores que siguin necessàries.

Llegeix més »

Un embassament petit i desconegut a 20 quilòmetres de Barcelona

Us parlàvem en un post anterior dels primers embassaments que es van construir, aproximadament fa uns cinc mil anys per part dels egipcis, i com després els romans van continuar perfeccionant-los i fent-los més segurs (enllaç). Aquests embassaments, pel grau de coneixements en cada moment, pels materials de què es disposava i també per la maquinària i tecnologia amb què podien comptar, havien de disposar, lògicament, d’escassa capacitat.

A Catalunya, com bé sabeu, en el segle XX va ser l’època de construcció de la immensa majoria dels embassaments que avui tenim en servei. Les seves principals funcions, el motiu pels quals van ser dissenyats i construïts, eren les de garantir reserves d’aigua suficients per a l’abastament d’aigua potable a la població i per al reg agrícola. A poc a poc es va anar incorporant una altra funció, plenament acceptada i defensada al segle XXI, com és el de la producció d’energia elèctrica, energia neta.Llegeix més »

La gestió de les avingudes: laminar la força de l’aigua i optimitzar el recurs

Fa escasses setmanes recordàvem el pas del temporal Gloria per Catalunya, provocant intenses i quantioses pluges que van incrementar de manera considerable el cabal dels nostres rius i van provocar desbordaments i afectacions en diferents punts del territori. L’impacte del Gloria ha comportat un esforç ingent –tècnic i de mobilització de recursos econòmics- per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb més de 600 actuacions de manteniment, neteja de lleres i restauració d’infraestructures del cicle de l’aigua executades durant l’any 2020 per valor de més de 50 milions d’euros.

Avui us voldríem parlar sobre un tema que és primordial en la gestió de l’aigua i que cal tenir present  en relació amb els episodis de precipitacions intenses  com la Dana de l’octubre de 2019, el temporal Gloria de gener de 2020 o la llevantada de Sant Jordi de l’any passat.Llegeix més »

El llac de Resia: el parent italià de l’embassament de Sau

L’embassament de Sau és, per a molts, un autèntic termòmetre de la sequera a Catalunya. L’església de Sant Romà de Sau, datada del segle X i coberta per les aigües de l’embassament des de 1962, és un indicador per saber la quantitat d’aigua que tenim. Quan el campanar està totalment cobert per l’aigua molts respirem tranquils, ja que això indica que les reserves són suficients. En canvi, quan el nivell de l’aigua baixa i es pot veure gran part de l’església, això ens indica que la sequera és una realitat a Catalunya.

Llegeix més »

Els usos lúdics als embassaments: la quarta funció d’aquests espais

La societat catalana, com la resta de societats al món, evoluciona, canvia i es transforma amb el pas del temps. En paral·lel, el nivell d’exigència vers el que ens envolta, els gustos i les necessitats varien a mesura que avancem, creixem i disposem de més temps lliure. Res a veure té la societat dels anys trenta del segle passat, amb la dels anys setanta o amb la d’avui en dia.

Un dels aspectes en el que potser podem veure una evolució i uns canvis més evidents és el de diversió i les ganes de gaudir del temps lliure de què disposem. Cada cop més volem esbargir-nos, bé individualment, amb la família o amb els amics.Llegeix més »

Els embassaments, un invent recent?

Molts podem pensar, observant les preses que retenen l’aigua dels diferents rius del planeta, que aquestes són un invent recent, fruit de la imaginació i l’esforç de l’home del segle XX.

Però això seria potser massa presumptuós, un xic egocèntric, tenint en compte que al llarg de la història han existit diferents civilitzacions que, cadascuna d’elles dins de les seves possibilitats, han creat i desenvolupat coneixements que han permès fer créixer des del punt de vista tecnològic i social la nostra societat.Llegeix més »

La Llosa del Cavall, l’embassament més jove de les conques internes

L’any 1999 es va posar en servei l’embassament de la Llosa del Cavall, situat en el terme municipal de Navès, a la comarca del Solsonès. Aquest és l’embassament més nou -i l’últim- construït a les conques internes catalanes. Regula l’aigua del riu Cardener provinent de la seva capçalera, podent així gestionar els volums d’aigua per a satisfer les diferents demandes consumptives (abastament urbà, principalment) i també per a laminar possibles avingudes d’aigua.

Llegeix més »

Anatomia d’una presa

Quan algú ens parla d’una presa, ja sigui la de Siurana, la de Sant Ponç, la de la Baells, o qualsevol altra, normalment ens ve al cap la superfície líquida de l’embassament que genera i que correspon als milions de litres d’aigua que s’emmagatzemen. No obstant, i com és lògic en una infraestructura complexa com aquesta, trobem diferents elements, que sumats acaben conformant un cos unificat i homogeni.

Llegeix més »