Basses de reg a Lleida

El control de la seguretat en preses i basses

Des de fa milers d’anys l’ésser humà ha dut a terme obres per a retenir l’aigua dels rius i poder-la destinar per a l’abastament urbà, el reg o per a les activitats econòmiques. Catalunya no és una excepció i en el nostre territori hi trobem preses de diferents tipologies i materials que han generat embassaments i basses.

De la seguretat en les grans presses us en vàrem parlar en un anterior post en el qual explicàvem quins procediments es fan servir per a garantir aquesta seguretat.

En aquest nou post us parlem sobre aquelles preses, embassaments i basses, que cal tenir degudament controlades per què, en cas de produir-se un funcionament incorrecte o el seu trencament es poguessin ocasionar danys materials o mediambientals,  la possible afectació a  nuclis urbans, entre d’altres incidències.

Llegeix més »

Imatge d'un embassament

A què es destina l’aigua dels nostres embassaments?

A les conques internes de Catalunya existeixen nou embassaments que, com hem explicat en anteriors posts, serveixen per a garantir les diferents demandes i també per a retenir l’aigua de possibles avingudes per a evitar danys aigua avall.

En aquest post ens centrarem en explicar quina és la finalitat de l’aigua que s’allibera dels embassaments per als diferents usos com l’abastament domèstic, les demandes de reg i el compliment dels cabals ecològics. Hem de tenir en compte que l’aigua dels embassaments també serveix per a usos lúdics (alliberament per a la pràctica d’activitats esportives, sempre que les condicions ho permetin) i també per a la generació d’energia.

Llegeix més »

Imatge de la Llosa del Cavall en sequera

El Pla de Sequera, l’instrument bàsic en la planificació i gestió de l’escassetat d’aigua

Les sequeres són un fenomen cíclic a Catalunya. El clima mediterrani que afecta el nostre territori, alterna els llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada. És habitual per tant que de manera periòdica es produeixin a casa nostra llargs períodes sense pluges destacables que s’han de gestionar per garantir totes les demandes. Des de principis de 2020, l’Agència Catalana de l’Aigua disposa del Pla de Sequera, aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener.

Llegeix més »

Les espècies invasores en el medi hídric. Què fem per erradicar-les?

La globalització ha fet més petit el món i ha provocat que gairebé tot estigui connectat. Això ha comportat efectes negatius en molts àmbits, un d’ells afecta directament al món de l’aigua i la seva qualitat.

Les espècies exòtiques invasores  són aquelles procedents d’altres regions que tenen la capacitat de colonitzar un nou hàbitat en poc temps i provocar efectes adversos a l’ecosistema, l’agricultura, el turisme, la salut o als serveis ambientals que en general proveeixen els ecosistemes.

Llegeix més »

Aforadors treballant

Com es controla la quantitat i la qualitat de l’aigua dels nostres rius?

Per saber el cabal que porten els rius i la seva qualitat, l’ACA disposa de la xarxa automàtica de control de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), formada per un conjunt de punts de control distribuïts per totes les conques del territori (a la part catalana de l’Ebre l’objectiu és el control de la qualitat). En aquests punts es mesuren i s’enregistren diferents paràmetres relacionats amb l’aigua, que s’envien, majoritàriament en temps real,  al centre de procés de dades de l’ACA.

Llegeix més »

La presa de la Baells

Els doctors de les preses i les mesures per garantir la seva seguretat

Des de la mirada inexperta, la presa d’un embassament pot semblar un simple mur de formigó, una gran construcció, que amb un disseny més o menys particular, es construeix en un riu per retenir l’aigua que omplirà l’embassament i que també evitarà danys en cas d’avingudes.

Mitjançant aquest post us explicarem alguns detalls de com és per dins aquesta infraestructura. Al finalitzar comprovareu, potser amb sorpresa, que una presa és una estructura dinàmica, que té “vida”, es mou, es contrau i es dilata, i que cal vigilar-la, analitzar-la, per, quan sigui necessari, implementar els canvis i millores que siguin necessàries.

Llegeix més »

Un embassament petit i desconegut a 20 quilòmetres de Barcelona

Us parlàvem en un post anterior dels primers embassaments que es van construir, aproximadament fa uns cinc mil anys per part dels egipcis, i com després els romans van continuar perfeccionant-los i fent-los més segurs (enllaç). Aquests embassaments, pel grau de coneixements en cada moment, pels materials de què es disposava i també per la maquinària i tecnologia amb què podien comptar, havien de disposar, lògicament, d’escassa capacitat.

A Catalunya, com bé sabeu, en el segle XX va ser l’època de construcció de la immensa majoria dels embassaments que avui tenim en servei. Les seves principals funcions, el motiu pels quals van ser dissenyats i construïts, eren les de garantir reserves d’aigua suficients per a l’abastament d’aigua potable a la població i per al reg agrícola. A poc a poc es va anar incorporant una altra funció, plenament acceptada i defensada al segle XXI, com és el de la producció d’energia elèctrica, energia neta.Llegeix més »

La gestió de les avingudes: laminar la força de l’aigua i optimitzar el recurs

Fa escasses setmanes recordàvem el pas del temporal Gloria per Catalunya, provocant intenses i quantioses pluges que van incrementar de manera considerable el cabal dels nostres rius i van provocar desbordaments i afectacions en diferents punts del territori. L’impacte del Gloria ha comportat un esforç ingent –tècnic i de mobilització de recursos econòmics- per part de l’Agència Catalana de l’Aigua, amb més de 600 actuacions de manteniment, neteja de lleres i restauració d’infraestructures del cicle de l’aigua executades durant l’any 2020 per valor de més de 50 milions d’euros.

Avui us voldríem parlar sobre un tema que és primordial en la gestió de l’aigua i que cal tenir present  en relació amb els episodis de precipitacions intenses  com la Dana de l’octubre de 2019, el temporal Gloria de gener de 2020 o la llevantada de Sant Jordi de l’any passat.Llegeix més »

El llac de Resia: el parent italià de l’embassament de Sau

L’embassament de Sau és, per a molts, un autèntic termòmetre de la sequera a Catalunya. L’església de Sant Romà de Sau, datada del segle X i coberta per les aigües de l’embassament des de 1962, és un indicador per saber la quantitat d’aigua que tenim. Quan el campanar està totalment cobert per l’aigua molts respirem tranquils, ja que això indica que les reserves són suficients. En canvi, quan el nivell de l’aigua baixa i es pot veure gran part de l’església, això ens indica que la sequera és una realitat a Catalunya.

Llegeix més »

Els usos lúdics als embassaments: la quarta funció d’aquests espais

La societat catalana, com la resta de societats al món, evoluciona, canvia i es transforma amb el pas del temps. En paral·lel, el nivell d’exigència vers el que ens envolta, els gustos i les necessitats varien a mesura que avancem, creixem i disposem de més temps lliure. Res a veure té la societat dels anys trenta del segle passat, amb la dels anys setanta o amb la d’avui en dia.

Un dels aspectes en el que potser podem veure una evolució i uns canvis més evidents és el de diversió i les ganes de gaudir del temps lliure de què disposem. Cada cop més volem esbargir-nos, bé individualment, amb la família o amb els amics.Llegeix més »