La falta d’aigua “al país dels homes íntegres”

Durant jornades commemoratives com el Dia Mundial de l’Aigua ens adonem que, tot i tenir a Catalunya problemàtiques en el món de l’aigua, aquest recurs en arriba de manera senzilla a casa per a satisfer totes les nostres necessitats. L’emprem com un fet normal i sense adonar-nos de la importància que té l’aigua en la vida. També tenim la sort de disposar d’ella amb qualitat i complint amb tots els requeriments sanitaris que ens prevenen de moltes malalties.

Aquesta garantia d’aigua, que hauria de tenir lloc a tot el món i per a totes les persones que habitem en el nostre planeta, no és una realitat en molts països, afectats per l’escassetat d’aigua, per no disposar dels tractaments necessari, l’agreujament d’una manca de governança i els conflictes bèl·lics, que provoquen que més de 750 milions de persones no tinguin accés a l’aigua potable.

Read More »

La gestió dels embassaments permet transformar els riscos del règim mediterrani en recursos d’aigua disponibles

Aquest cap de setmana hem assistit a un important episodi de precipitacions que ha incrementat de manera considerable els volums emmagatzemats als embassaments de les conques internes. En els de l’Ebre, en canvi, l’efecte ha estat diferent, ja que s’ha acumulat neu a la capçalera que, quan es fusioni, aportarà unes quantioses reserves. Per tant, la repercussió de les pluges té un comportament diferent entre les dues conques.

Read More »

L’altra cara de la difusió mediambiental

Fa unes setmanes varem escriure un post sobre el sorgiment del clot d’Espolla, a la zona del Pla de l’Estany, un llac interminent que sorgeix en períodes d’intenses pluges a la zona. Aquest clot és també peculiar per la seva fauna, on hi habita una espècie del gènere dels crustacis que són els Triops cancriformis. Aquests éssers neixen en els primers dies que el clot s’omple d’aigua i en 20 dies són capaços de fer les primeres postes d’ous que romandran així fins que el clot es torni a omplir, podent passar anys sense aigua.

Read More »

La gestió d’un embassament amb les reserves altes. El cas de la Baells

Les darreres pluges han beneficiat de manera important les reserves emmagatzemades als embassaments de les conques internes. Les conques del Ter, la Muga i sobretot del Llobregat, han estat les més beneficiades. En aquest darrer cas, l’embassament de la Baells ha assolit més del 97% de la seva capacitat, amb prop de 107 hm3. En situacions com l’actual s’intensifica el seguiment  de la presa, ja que, per una banda, s’ha de disposar de resguard per assumir l’aigua que encara pugui arribar des de la capçalera i per l’altra optimitzar al màxim les reserves i no malgastar recurs, que sens dubte, en el nostre clima mediterrani serà necessari en els propers mesos.

Read More »

La causa de la coloració verdosa del riu Valira

La setmana passada tots varem quedar sorpresos per la intensa coloració verdosa que presentava el riu Valira al seu pas per Andorra. Quan un curs fluvial ofereix un color diferent a l’habitual, sempre pensem que es deu a un vessament incontrolat que generarà danys en l’ecosistema i que alterarà les captacions d’aigua dels municipis que hi ha aigua avall.En aquest incident, sortosament, la causa d’aquesta coloració es va deure a l’aplicació d’un compost ni tòxic ni nociu conegut com fluoresceïna.

Read More »

El clot d’Espolla o la història d’un llac intermitent

Arran de les pluges registrades aquest mes de febrer que han afectat amb major intensitat i persistència el quadrant nord-est del país, s’han reactivat surgències d’aigua en diverses zones del Pla de l’Estany, a la zona coneguda com el Pla d’Usall, entre d’altres. La més important d’aquest conjunt de surgències és la coneguda com el clot d’Espolla.

Read More »

Foix no és Oroville

Les pluges de les darreres hores han fet que els embassaments de les conques internes hagin guanyat importants volums. Tot i això, en els darrers mesos s’ha produït una absència de pluges que ha fet que les reserves, al voltant del mes de setembre estiguessin al 53%. Actualment, per sort, els volums han pujat fins gairebé el 67%, però cap embassament dels que gestiona l’Agència Catalana de l’Aigua ha arribat al màxim de la seva capacitat.

Només hi ha una excepció, l’embassament de Foix, ubicat a prop de Castellet i la Gornal, i que disposa de capacitat per emmagatzemar 3,7 hm3, una quantitat d’aigua que equivaldria a garantir les demandes d’aigua de l’àrea metropolitana de Barcelona durant una setmana, tot i que Foix només destina les seves reserves per a usos agrícoles. Per tant, podem comprovar que l’embassament és petit.

Read More »

Els aiguamolls construïts, sistemes de sanejament biològics extensius

El sanejament a Catalunya té actualment, com explicàvem en un post anterior, el repte d’assolir que tots els nuclis de menys de 2.000 habitants, que actualment no disposen d’un tractament de depuració adient, en tinguin.

Aquest fet suposa executar aproximadament 1.240 actuacions, consistents en nous tractaments i/o connexions a sistemes de sanejament en servei, en els dos cicles de planificació previstos  (2016-2021 i 2022-2027)

La majoria dels nuclis pendents de sanejar es caracteritzen pel baix volum de població i la gairebé presència, en tots el casos, d’aigües residuals de procedència únicament domèstica. La  combinació d’aquest dos factors fa possible que en el moment de dissenyar el sistema de tractament a executar aquest no requereixi de la complexitat i majors costos que en d’altres casos.

Read More »

La custòdia fluvial a Catalunya

La custòdia del territori –adaptació al català del mot anglès land stewardship– és un conjunt d’estratègies i instruments per implicar els propietaris i usuaris del territori en la conservació i el bon ús dels valors i els recursos naturals, culturals i paisatgístics.

Conservar la natura, el paisatge i el patrimoni cultural no és una responsabilitat que recau només en les administracions públiques, sinó que la ciutadania, la societat civil i les empreses privades també poden contribuir-hi. Per tant, la custòdia del territori requereix la implicació directa i activa de la societat civil, d’una banda, i d’aquelles persones que són propietàries o usuàries de terrenys forestals, agrícoles o urbans, de l’altra.

Read More »

Que plogui a les ciutats no vol dir que ho faci als embassaments

Des de que som petits estem acostumats a escoltar que, quan plou a la nostra ciutat, anirà bé per augmentar les reserves dels nostres embassaments. Res més lluny de la realitat. En moltes ocasions, l’aigua que prové de la pluja acostuma a afectar molts punts del litoral sense que repercuteixi en els embassaments. Un exemple ha estat la llevantada registrada entre el 19 i el 23 de gener de 2017, que ha aportat quantioses pluges a la part baixa de molts rius gironins però amb escassa repercussió en els embassaments.

La imatge que encapçala aquest post mostra de manera molt orientativa quina és l’àrea de les capçaleres dels nostres rius on ha de ploure perquè es recarreguin els nostres embassaments.

Read More »