La depuradora de Flix, una segona llar per a la cigonya blanca

Potser perquè associem la cigonya blanca amb una imatge de llibertat, així com un bon indicador de biodiversitat, aquesta espècie d’au és desitjada per molts municipis que la voldrien tenir com habitant.

El municipi de Flix ha estat un dels llocs on les cigonyes han decidit aturar-se en el seu viatge des d’Àfrica, on passen l’hivern, fins Europa, a la que arriben durant el mes de febrer i s’hi estan fins la tardor.

Read More »

Solucions combinades per garantir l’aigua en períodes de sequera

Transcorreguts més de 13 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, l’inevitable lent però constant descens de reserves als nostres embassaments continua. Assolit el 44% de reserves en el conjunt de les conques internes, s’espera –i es desitja- que la primavera porti pluges per incrementar les nostres reserves i allunyar el fantasma de la sequera. Fins a la data s’estan implementant una sèrie de mesures per garantir les demandes.

Read More »

La dessalinització, una de les solucions per garantir part del subministrament d’aigua quan els embassaments baixen de nivell

Els darrers dos anys hidrològics (2015-16 i 2016-17) han estat, de manera general, molts secs a Catalunya. Sortosament, els pocs episodis de pluges que s’han produït han servit per incrementar, en part, les reserves de la majoria d’embassaments de les conques internes. No obstant això, des de la primavera d’enguany no s’han registrat pluges quantioses a les capçaleres dels rius, fet que ha provocat el descens lent però continuat de les reserves. L’aportació de la dessalinització, juntament amb l’augment de les extraccions d’aigua subterrània al delta del Llobregat, està fent possible que el descens de reserves naturals sigui més lent.

Read More »

El dia que el Mèder es va desbordar a la ciutat dels sants

Els mesos de setembre, octubre i novembre són època de possibles tempestes, que poden generar inundacions a casa nostra. No és una regla fixa, no té un calendari establert,  intercalant anys secs com enguany amb anys de fortes pluges. Cap indret n’està exclòs.

El 1863 va ser un d’aquells anys en què a l’octubre va ploure de valent a la comarca  d’Osona. A “la ciutat dels sants”, nom amb el que l’escriptor Miquel Llor va nomenar Vic en una de les seves novel·les, es va produir la que diuen que va ser l’avinguda més important que ha patit la capital de la comarca en tota la seva història.

Read More »

Desgranant la conservació i el manteniment de les lleres dels rius

Els treballs per adequar les lleres de diversos trams fluvials catalans sempre han generat força debat. Sovint s’han posat en dubte el gruix de les inversions previstes, la competència de qui ha de fer els treballs, en què han de consistir les actuacions, entre d’altres. Aquest post pretén aportar, de manera didàctica, els criteris que s’apliquen i les motivacions de com s’actua en aquest àmbit de la planificació hidrològica.

Read More »

La participació, un dels eixos de la política hidrològica

Cada sis anys, la Directiva marc de l’aigua europea determina que cal revisar els plans hidrològics de cada conca. Això permet actualitzar l’estat de les masses d’aigua, quines són les problemàtiques a resoldre i quines són les actuacions definides per millorar l’estat dels nostres rius. En tot aquest procés eminentment tècnic hi juguen un paper molt important els processos de participació, uns espais d’anàlisi i debat que aglutinen els diferents actors implicats per tot el territori, amb l’objectiu d’analitzar problemàtiques i incorporar solucions a la planificació hidrològica.

Read More »

Com s’actua quan s’apropa una sequera

A principis d’octubre, els embassaments de les conques internes estan al 55% de la seva capacitat, notant les conseqüències d’un estiu calorós, sec i amb l’augment de totes les demandes típiques per l’època. Tot i que el nivell de les reserves està lleugerament per sobre dels volums registrats fa un any, actualment estem molt allunyats de les mitjanes registrades en els últims 5 i 10 anys.

Read More »

Els embassaments i els esdeveniments esportius

En anteriors posts publicats en el blog de l’ACA hem analitzat la funció que tenen els embassaments. Per fer un repàs ràpid, habitualment, aquestes infraestructures han estat concebudes amb una doble finalitat: per una banda, gestionar possibles avingudes reduint cabals desembassats a través dels òrgans de desguàs per minimitzar danys i afectacions aigua avall, i per l’altra, són reservoris destinats a emmagatzemar aigua que es destina per a satisfer les demandes ordinàries (abastament domèstic, reg, usos hidroelèctrics, entre d’altres).

Read More »