Interior de la cova de l'Espluga de Francolí

Les aigües subterrànies, el recurs invisible i alhora imprescindible

L’aigua és un recurs escàs, fràgil i finit que en ocasions és difícil de veure. En aquest post us parlarem de les aigües subterrànies, explicant què són, on es troben i per què són tan importants. Potser no són tan conegudes ni tenen la visibilitat dels rius, els estanys i els llacs, però tenen la mateixa importància i són imprescindibles per a satisfer les demandes que diàriament tots i totes necessitem.

L’abastament urbà, l’agricultura i la ramaderia, així com els usos ambientals requereixen diàriament d’aigua en quantitat i qualitat i garantir-ne la seva disponibilitat. És un dels objectius prioritaris de l’Agència Catalana de l’Aigua.Llegeix més »

Imatge de la Llosa del Cavall en sequera

El Pla de Sequera, l’instrument bàsic en la planificació i gestió de l’escassetat d’aigua

Les sequeres són un fenomen cíclic a Catalunya. El clima mediterrani que afecta el nostre territori, alterna els llargs períodes de sequera amb episodis de pluges intenses i de curta durada. És habitual per tant que de manera periòdica es produeixin a casa nostra llargs períodes sense pluges destacables que s’han de gestionar per garantir totes les demandes. Des de principis de 2020, l’Agència Catalana de l’Aigua disposa del Pla de Sequera, aprovat per Acord GOV/1/2020, de 8 de gener.

Llegeix més »

Imatge de la llera d'un riu

Què és el domini públic hidràulic?

A Catalunya tenim un clima mediterrani amb una marcada dualitat, amb llargs períodes de sequera i episodis de pluges intenses i de curta durada Això provoca que els rius puguin tenir increments sobtats de cabal i que es puguin generar possibles danys. És indispensable, doncs, que sapiguem identificar i definir quines són les parts d’un curs fluvial per a fer compatible les activitats humanes amb el bon estat del medi hídric.Llegeix més »

‘A la recerca de les petjades d’aigua’, una iniciativa destinada a la recollida de marques d’inundacions històriques per a tot el territori

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), en la planificació hidrològica vigent (2016-2021) ha destinat més d’ 1,3 milions d’euros en ajuts per a impulsar la recerca i el desenvolupament en l’àmbit de la gestió de l’aigua. Un dels projectes que ha comptat amb una subvenció de l’ACA és el projecte AGORA, liderat pel Grup d’Anàlisi de situacions Meteorològiques Adverses (GAMA) de la Universitat de Barcelona (UB).

Llegeix més »

Les potabilitzadores, garants de l’aigua que bevem

L’aigua és un dels béns més valuosos que tenim. Calma la nostra set i és essencial per a totes les nostres activitats. Sense ella no hi ha vida.

Abans que arribi a les llars, l’aigua procedent dels rius, dels aqüífers o inclús del mar, s’ha de tractar per a complir amb totes les garanties de qualitat. Les instal·lacions que ho fan possible són les potabilitzadores, on es tracta l’aigua que captem del medi per a convertir-la en aigua apte per al consum humà.

Llegeix més »

Afavorir l’escorrentiu de l’aigua que arriba als nostres rius mitjançant la millora de la gestió forestal

Quan era petit i passava per una zona forestal que s’havia cremat, sempre pensava en el temps que trigaria a recuperar-se. “Això no ho tornaràs a veure igual fins d’aquí 30 anys”, em responia el meu pare, fet que m’entristia per haver d’esperar tant de temps per tornar a veure el bosc recuperat, verd i amb vida.

Sempre he tingut la sensació que amb els incendis i amb les sequeres, els boscos de Catalunya s’han anat reduint i amb els anys s’ha perdut massa forestal, però la realitat és una altra.

Llegeix més »

Imatge aèria de la dessalinitzadora de la Tordera

La dessalinització: convertir l’aigua del mar en recurs per al consum humà

L’aigua és un recurs fràgil i escàs. La seva distribució és cada cop més irregular a causa del canvi climàtic i, per aquest motiu, cal buscar noves solucions per a disposar d’aigua sense dependre de la climatologia.

La dessalinització és una d’aquestes tecnologies, que converteix l’aigua del mar, salada, en un recurs apte per al consum humà.

Llegeix més »

Plaques fotovoltaiques a l'Edar de Lleida

Els sistemes de sanejament i la producció d’energia neta i sostenible

Actualment hi ha a Catalunya 536 sistemes de sanejament, una xifra que creixerà molt més en els propers anys, donant així compliment al Programa de Gestió específic dels Sistemes públics de Sanejament en alta de Catalunya (PGSAC), l’eina que preveu una inversió de 1.200 MEUR i que garantirà noves depuradores i la millora de les ja existents per a un període de 12 anys (2022-2033).

Fer funcionar un sistema de sanejament, amb tots els seus elements, requereix un elevat consum energètic. Parlem d’una demanda de consum global de 304 GWh/any, tenint en compte que en 137 depuradores és on es consumeix el 93,3% de la demanada de tot Catalunya.

Per aquest motiu, i en la línia del que s’estableixen en totes les actuacions dirigides a minimitzar les emissions de fonts no renovables i afavorir aquelles que minimitzin els efectes del canvi climàtic, l’Agència aposta per convertir moltes de les seves depuradores en centres de producció d’energia neta i sostenible.

Llegeix més »

L’efecte dels cabals ambientals en la fauna dels nostres rius

Els rius són ecosistemes on podem trobar una gran varietat d’éssers vius que desenvolupen els seus cicles vitals. Peixos, larves d’insectes com els espiadimonis, els capgrossos -que més endavant seran granotes-, gripaus o salamandres, crancs, llúdrigues, cloïsses o cargols d’aigua dolça, així com també els ocells que viuen dels animals que capturen aguaitant pacientment. En un ecosistema fluvial també hi trobem espècies vegetals com les algues, diferents tipus de plantes adaptades a viure en aquest ambient i els arbres de la riba, que depenen de l’aigua del riu per créixer.

Els diferents tipus d’organismes que viuen en els rius tenen diferents requeriments d’hàbitat per a desenvolupar els seus cicles de vida. Llegeix més »