L’economia circular aplicada a la gestió de l’aigua busca reduir la demanda de recursos hídrics, fomentar la regeneració i millorar l’estat del medi. A Catalunya, així com en els Països Baixos, la implementació de pràctiques circulars és clau per abordar els reptes derivats del canvi climàtic, la sequera i l’augment de població. La regeneració i l’aprofitament de l’aigua de pluja seran els dos eixos amb els que centrarem aquest post.
Des de 2015 fins l’actualitat, l’ACA ha signat un total de 40 acords de custòdia fluvial i s’han atorgat més de 4 milions d’euros en ajuts. Celebrem així una dècada de passió i compromís amb la salut dels nostres rius arran de la custòdia fluvial.
L’escassetat hídrica i el canvi climàtic han portat diverses regions del món a adoptar solucions innovadores per gestionar l’aigua, i l’ús d’aigües regenerades és una de les més destacades. Tant Catalunya com Israel, que comparteixen un clima mediterrani i una escassetat de recursos naturals, han implementat programes per reutilitzar aigües depurades, però ho han fet de maneres diferents, reflectint les seves necessitats específiques i aplicant-se segons els propis contextos geogràfics.
Avui us volem apropar un tema que afecta a molts dels rius a Catalunya: la presència invasiva de la canya de riu. Aquesta planta, que sovint veiem als marges dels nostres cursos fluvials té un impacte significatiu en el medi hídric i també i en la seguretat.
La qualitat de l’aigua és primordial per a la gestió dels recursos hídrics i en la protecció del medi ambient. Així doncs, tant Catalunya com Corea del Sud estan utilitzant tecnologies avançades per monitoritzar la qualitat i la quantitat de l’aigua.
Seguidament explorarem les eines i metodologies que s’utilitzen en cada cas i veurem com la tecnologia està permetent una gestió de l’aigua més eficaç i sostenible.
Els aqüífers són reservoris d’aigües subterrànies que contribueixen a garantir diverses demandes.
En aquest article explorarem dos punts de vista diferents sobre la gestió de les aigües subterrànies. Un és el cas de Catalunya i el segon és el de Mèxic. Analitzarem també quines mesures s’apliquen per a preservar el seu bon estat i evitar la sobreexplotació.
Els embassaments, fins ara, juguen un paper essencial en la gestió de l’aigua a Catalunya, on els episodis de sequera són recurrents. Amb 9 embassaments principals gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquests tenen una capacitat d’emmagatzematge d’uns 700 hm³. Per comparar, Austràlia, amb un clima més sec, compta amb milers d’embassaments (gairebé 500 grans embassaments d’ús públic i privat) amb una capacitat total que supera els 84.000 hm³.
Aquesta estratègia, compartida amb altres regions del món, ha portat Catalunya i Austràlia a desenvolupar mecanismes similars però amb adaptacions segons el seu context climàtic i social.
La regeneració d’aigües residuals després de la seva depuració s’ha convertit en una estratègia clau per a garantir l’aigua en regions amb escassetat i afrontar els efectes del canvi climàtic. A Catalunya, projectes com els del riu Llobregat i, ja en fase de proves, el del riu Muga, són referents en aquesta pràctica. A nivell internacional, països com Namíbia, Singapur, Austràlia i zones com Califòrnia, estan posant aquesta tecnologia com una font d’abastament d’aigua.
La gestió de l’aigua a Catalunya inclou no només l’abastament, temàtica de plena actualitat degut a la greu i persistent sequera que afecta a gran part del nostre territori, sinó que també inclou altres temàtiques com per exemple la conservació i millora dels nostres rius, aqüífers, zones costaneres, la protecció davant del risc d’inundacions i de la feina relacionada amb els tractament de les aigües residuals.
Avui us volem parlar d’aquest darrer tema, la depuració de les aigües, però no del tractament en sí, que ja hem tractat en profunditat en altres casos, sinó de la importància de les accions i polítiques que es duen a terme des de l’Agència per ser el màxim d’eficients en la gestió energètica de les depuradores.
Amb la sequera que estem vivint des de finals de 2020, hem comprovat que a més de l’escassetat també s’ha fet una gestió per a preservar-ne la qualitat. Els embassaments de Sau i Susqueda s’han gestionat de manera acurada per aprofitar el màxim de reserves i garantir la qualitat de l’aigua.
A la conca del Llobregat, i concretament en el riu Cardener, hi ha dos embassaments. En aquest post explicarem si la gestió que es fa d’aquests reservoris és igual a la que es duu a terme en el sistema Ter.
