El delta de l’Ebre és una zona humida molt vulnerable, degut principalment a la manca d’aportacions d’aigua i de sediments en el tram final del riu detectades des de fa 100 anys. Es fa palès una disminució en aquest període d’un 30% de les aportacions naturals d’aigua, tot agreujat pels efectes del canvi climàtic que ja comencem a notar.
La natura és canviant, viva i dinàmica. Rius, torrents, estanys i llacunes estan subjectes a modificacions que poden alterar la seva morfologia i el seu aspecte, provocant que s’hagin d’adoptar mesures perquè tornin al seu estat original.
L’estany de Sils és un d’aquests casos i per aquest motiu, a través del següent post, s’analitzaran les actuacions de restauració i millora, que s’estan duent a terme, fruit de la col·laboració entre organitzacions.
Sona el despertador i et despertes inquiet, per saber si avui farà un bon dia. Obres la finestra i veus que fa un sol esplèndid i que no hi ha cap núvol al cel. Després de la tempesta de la passada nit, comproves que es presenta el dia perfecte per anar a a platja. Et prepares, ho agafes tot i et dirigeixes a la platja més propera.
Cada cop es posa en més ocasions damunt de la taula quines han de ser les grans actuacions per a incrementar la disponibilitat d’aigua. Amb la recerca, el desenvolupament i la innovació –el que es coneix popularment com a R+d+i– en el camp de l’aigua es poden trobar altres solucions que incrementin la quantitat i millorin la qualitat d’aquest recurs tan preuat.
En aquesta línia, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) aposta per participar tècnica i econòmicament en projectes que millorin el món de l’aigua i que representin un benefici per la gestió que es du a terme des de l’administració hidràulica catalana.
