Des de finals del mes de desembre de 2019 fins l’actualitat, la malaltia respiratòria aguda coneguda com COVID-19 però que tots anomenem com a coronavirus s’està estenent per tots els racons del nostre planeta.
A principis del mes de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe tècnic sobre la gestió de l’aigua en relació amb aquesta epidèmia.
Al setembre de 2015, les Nacions Unides (ONU) van aprovar formalment els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS), un total de 17 eixos per a millorar la salut i el benestar de les persones, aplicant mesures i actuacions seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient. Aquests objetius estan recollits dins de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, amb el propòsit de reduir la pobresa extrema que viu una part important de la població mundial mitjançant 169 fites que s’han d’assolir en l’horitzó del 2030.
El clima mediterrani té la peculiaritat d’alternar llargs períodes d’estiatge amb episodis de pluges intenses però de curta durada. Aquesta variabilitat s’està accentuant per la influència del canvi climàtic, que està allargant en el temps els períodes de falta de pluges i està tornant cada cop més extrems els episodis de precipitacions tempestuoses.
El 2016 i el 2017 han estat anys molt secs en tot el territori català. Això ha provocat el descens de cabal en els rius de Catalunya i consegüentment, la disminució lenta però constant de les reserves dels nostres embassaments. També la falta de pluges ha provocat la reducció dels nivells dels nostres aqüífers i l’assecament del sòl en tot el territori.
Transcorreguts més de 13 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, l’inevitable lent però constant descens de reserves als nostres embassaments continua. Assolit el 44% de reserves en el conjunt de les conques internes, s’espera –i es desitja- que la primavera porti pluges per incrementar les nostres reserves i allunyar el fantasma de la sequera. Fins a la data s’estan implementant una sèrie de mesures per garantir les demandes.
A principis d’octubre, els embassaments de les conques internes estan al 55% de la seva capacitat, notant les conseqüències d’un estiu calorós, sec i amb l’augment de totes les demandes típiques per l’època. Tot i que el nivell de les reserves està lleugerament per sobre dels volums registrats fa un any, actualment estem molt allunyats de les mitjanes registrades en els últims 5 i 10 anys.
Abans del segle XX, la gestió de l’aigua sempre s’havia concebut com l’aprofitament d’un recurs que semblava inesgotable. La recol·lecció, directament del riu o de l’aigua que brollava de les fonts naturals, era suficient per desenvolupar aprofitaments agrícoles i industrials, com ara la Sínia de Sant Llorenç de la Muga, els molins fariners, fusters i les fargues, la indústria minera de la que resten exemples com el Museu del Ciment, la indústria tèxtil que es pot veure, entre d’altres en el Parc Fluvial del Llobregat, la indústria paperera al Museu Molí Paperer de Capellades, així com moltes altres activitats.
El 16 d’abril de 2007 va entrar en vigor el decret de sequera que donava inici a la pitjor sequera viscuda a Catalunya de la que es té record. Un període que es va perllongar fins el mes de gener de 2009, quan la darrera conca que estava en excepcionalitat, la de la Muga, sortia d’aquest escenari després d’intenses pluges que van recarregar l’embassament de Darnius Boadella.
Durant aquest període, que va encadenar més de 17 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, i que va mostrar un lent però constant descens de les reserves embassades, va arribar al seu punt més crític el 31 de març de 2008, quan els embassaments del Ter Llobregat van vorejar el 20% de la seva capacitat i apropant l’ombra dels talls de subministrament a la ciutadania. Sortosament, la pluja va fer acte de presència i va incrementar les reserves dels embassaments, deixant enrere una situació que no s’ha tornat a repetir.
Tot gran projecte requereix d’un full de ruta coherent i destinat a resoldre les problemàtiques. El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts 3 de gener de 2017 el Pla de Gestió de Districte de Conca Fluvial de Catalunya, o el que més el mateix, la planificació hidrològica catalana per als propers sis anys.
Si no plou aquesta tardor, anem directes cap a una sequera el 2017. Les primeres pluges post estiu no han tingut fins ara pràcticament cap repercussió en l’estat de les reserves hídriques; ni en els rius, ni en els aqüífers ni en els embassaments ja que han quedat pràcticament absorbides per la coberta vegetal ultra seca després de molts mesos de sequera pluviomètrica extrema.
