L’escassetat hídrica i el canvi climàtic han portat diverses regions del món a adoptar solucions innovadores per gestionar l’aigua, i l’ús d’aigües regenerades és una de les més destacades. Tant Catalunya com Israel, que comparteixen un clima mediterrani i una escassetat de recursos naturals, han implementat programes per reutilitzar aigües depurades, però ho han fet de maneres diferents, reflectint les seves necessitats específiques i aplicant-se segons els propis contextos geogràfics.
Els embassaments, fins ara, juguen un paper essencial en la gestió de l’aigua a Catalunya, on els episodis de sequera són recurrents. Amb 9 embassaments principals gestionats per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), aquests tenen una capacitat d’emmagatzematge d’uns 700 hm³. Per comparar, Austràlia, amb un clima més sec, compta amb milers d’embassaments (gairebé 500 grans embassaments d’ús públic i privat) amb una capacitat total que supera els 84.000 hm³.
Aquesta estratègia, compartida amb altres regions del món, ha portat Catalunya i Austràlia a desenvolupar mecanismes similars però amb adaptacions segons el seu context climàtic i social.
La comunicació i la manera de dir i explicar les diverses realitats que passen ha canviat molt els darrers anys i lògicament l’Agència no és aliena a aquest fet.
Com a organisme responsable de la gestió de l’aigua a Catalunya ens veiem constantment en la necessitat d’informar i traslladar a la ciutadania multitud de temes i actuacions, però possiblement cap d’ells tan important com el de la sequera.
L’article publicat per la Gisela Ammetller, en el blog d’Estudis i Economia de la UOC, i que es titula “La comunicació de màrqueting de l’Agència Catalana de l’Aigua en pro de l’estalvi d’aigua” analitza les campanyes de comunicació de l’Agència per a l’estalvi d’aigua entre els anys 2005 i 2023.
L’aigua potable és un bé essencial per a la vida humana i per a les activitats de les ciutats i pobles. A Catalunya, la gestió de l’aigua és un tema essencial, i en aquest article, explorarem el camí que segueix l’aigua des de la seva captació fins arribar a les aixetes dels ciutadans, fent servir com a exemple el cas de la ciutat de Barcelona i la seva àrea metropolitana.
Catalunya està patint la pitjor sequera del segle per extensió, durada i intensitat. L’inici d’aquest període d’escassetat d’aportacions a rius i aqüífers es remunta a finals de 2020, quan es comença a notar un descens de la pluviometria habitual. Aquest cas no és únic en el nostre món i en aquest post analitzarem altres casos.
L’Agència Catalana de l’Aigua ha impulsat en els darrers anys l’ús de l’aigua regenerada per a diferents usos, aplicant tractaments addicionals a l’aigua ja depurada per a fer-la apta per al reg agrícola, els usos ambientals, industrials, la recàrrega d’aqüífers o els usos municipals.
Els períodes de sequera, cada cop més llargs i recurrents, estan provocant la necessitat d’adoptar noves mesures i potenciar aquesta tecnologia.
Des de finals del mes de desembre de 2019 fins l’actualitat, la malaltia respiratòria aguda coneguda com COVID-19 però que tots anomenem com a coronavirus s’està estenent per tots els racons del nostre planeta.
A principis del mes de març de 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat un informe tècnic sobre la gestió de l’aigua en relació amb aquesta epidèmia.
Al setembre de 2015, les Nacions Unides (ONU) van aprovar formalment els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS), un total de 17 eixos per a millorar la salut i el benestar de les persones, aplicant mesures i actuacions seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient. Aquests objetius estan recollits dins de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, amb el propòsit de reduir la pobresa extrema que viu una part important de la població mundial mitjançant 169 fites que s’han d’assolir en l’horitzó del 2030.
El clima mediterrani té la peculiaritat d’alternar llargs períodes d’estiatge amb episodis de pluges intenses però de curta durada. Aquesta variabilitat s’està accentuant per la influència del canvi climàtic, que està allargant en el temps els períodes de falta de pluges i està tornant cada cop més extrems els episodis de precipitacions tempestuoses.
El 2016 i el 2017 han estat anys molt secs en tot el territori català. Això ha provocat el descens de cabal en els rius de Catalunya i consegüentment, la disminució lenta però constant de les reserves dels nostres embassaments. També la falta de pluges ha provocat la reducció dels nivells dels nostres aqüífers i l’assecament del sòl en tot el territori.
Transcorreguts més de 13 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, l’inevitable lent però constant descens de reserves als nostres embassaments continua. Assolit el 44% de reserves en el conjunt de les conques internes, s’espera –i es desitja- que la primavera porti pluges per incrementar les nostres reserves i allunyar el fantasma de la sequera. Fins a la data s’estan implementant una sèrie de mesures per garantir les demandes.
