En les darreres setmanes, l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha rebut algunes consultes sobre el possible aprofitament directe de l’aigua tractada que surt d’una depuradora, davant de la falta de recurs durant l’estiu (reducció de cabal d’un riu per estiatge o assecament d’un pou) per a determinats usos com ara el reg de jardins o horts particulars, entre d’altres.
Al setembre de 2015, les Nacions Unides (ONU) van aprovar formalment els Objectius per al Desenvolupament Sostenible (ODS), un total de 17 eixos per a millorar la salut i el benestar de les persones, aplicant mesures i actuacions seguint criteris de sostenibilitat i respecte al medi ambient. Aquests objetius estan recollits dins de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, amb el propòsit de reduir la pobresa extrema que viu una part important de la població mundial mitjançant 169 fites que s’han d’assolir en l’horitzó del 2030.
Transcorreguts més de 13 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, l’inevitable lent però constant descens de reserves als nostres embassaments continua. Assolit el 44% de reserves en el conjunt de les conques internes, s’espera –i es desitja- que la primavera porti pluges per incrementar les nostres reserves i allunyar el fantasma de la sequera. Fins a la data s’estan implementant una sèrie de mesures per garantir les demandes.
El 16 d’abril de 2007 va entrar en vigor el decret de sequera que donava inici a la pitjor sequera viscuda a Catalunya de la que es té record. Un període que es va perllongar fins el mes de gener de 2009, quan la darrera conca que estava en excepcionalitat, la de la Muga, sortia d’aquest escenari després d’intenses pluges que van recarregar l’embassament de Darnius Boadella.
Durant aquest període, que va encadenar més de 17 mesos sense pluges quantioses a les capçaleres dels rius, i que va mostrar un lent però constant descens de les reserves embassades, va arribar al seu punt més crític el 31 de març de 2008, quan els embassaments del Ter Llobregat van vorejar el 20% de la seva capacitat i apropant l’ombra dels talls de subministrament a la ciutadania. Sortosament, la pluja va fer acte de presència i va incrementar les reserves dels embassaments, deixant enrere una situació que no s’ha tornat a repetir.
Per a la majoria de la ciutadania, l’abastament d’aigua es fa a través dels embassaments, entesos com a grans reservoris d’aigua superficial que permeten emmagatzemar importants volums per a les demandes ordinàries.
Sovint, però, es desconeix que sota els nostres peus, a diversos metres de profunditat, hi ha els aqüífers, formacions geològiques permeables on s’emmagatzema i circula l’aigua subterrània, que permeten garantir el recurs en aquells indrets on no hi ha rius o no es disposa de connexió a les grans xarxes d’abastament supramunicipals. En aquest sentit, els aqüífers es consideren reserves estratègiques des del punt de vista de la planificació i la gestió de l’aigua al nostre país.
