Per a la majoria de la ciutadania, l’abastament d’aigua es fa a través dels embassaments, entesos com a grans reservoris d’aigua superficial que permeten emmagatzemar importants volums per a les demandes ordinàries.
Sovint, però, es desconeix que sota els nostres peus, a diversos metres de profunditat, hi ha els aqüífers, formacions geològiques permeables on s’emmagatzema i circula l’aigua subterrània, que permeten garantir el recurs en aquells indrets on no hi ha rius o no es disposa de connexió a les grans xarxes d’abastament supramunicipals. En aquest sentit, els aqüífers es consideren reserves estratègiques des del punt de vista de la planificació i la gestió de l’aigua al nostre país.
L’aigua de la superfície i les escorrenties de la pluja s’infiltren a través del sòl fins que troben una capa impermeable, on es comença a acumular, emplenant els porus i les fissures. Les formacions geològiques que tenen la capacitat d’emmagatzemar i transmetre l’aigua en quantitats significatives són conegudes com aqüífers. Aquests tenen una presència irregular, a causa de la distribució de la precipitació com a principal font de recàrrega i a la heterogeneïtat de la geologia.
Més del 70% de Catalunya depèn, en diferents proporcions, de les aigües subterrànies per al seu proveïment.
La seva importància es pot avaluar en funció del pes que tinguin en els sistemes d’abastament. Més del 70% del territori català depèn, en diferents proporcions, de les aigües subterrànies per al seu proveïment. Les extraccions totals d’aigua subterrània a Catalunya es quantifiquen en una mitjana de 587 hm3/any, dels quals 95 hm3/any corresponen a les conques intercomunitàries – on representen només un 5% de l’ús total – i 492 hm3/any a les conques internes – on representen un 43% de l’ús total.
Recàrrega no immediata
L’efecte de les pluges en els embassaments acostuma a ser immediat. Si es produeix un episodi de pluges intens i continuat a les capçaleres dels rius, l’increment de reserves embassades es produeix al cap de poques hores. Aquesta recàrrega no es produeix de la mateixa manera en els aqüífers, on per notar els efectes de la pluja hi ha un ampli ventall temporal, sempre mes llarg que la resposta de l’aigua superficial.
L’aqüífer de la Vall Baixa i el delta del Llobregat
En el curs baix i al delta del Llobregat hi ha un aqüífer estratègic, atès que permet satisfer diverses demandes de l’àrea metropolitana de Barcelona. Actualment, de mitjana, s’extreuen entre 40 i 50 hm3 a l’any, una xifra queda molt allunyada dels anys 70, quan es van arribar a extreure prop de 130 hm3, evitant així la seva sobreexplotació i la intrusió de l’aigua del mar.
Durant la dècada dels 70 s’arribaven a extreure 130 hm3 de l’aqüífer del delta, la suma dels embassaments de Sau i la Baells junts.
La sobreexplotació del segle passat, juntament amb les obres del port, i la desviació del riu Llobregat van provocar la penetració de l’aigua del mar, salinitzant bona part de l’aigua de l’aqüífer.
L’Agència Catalana de l’Aigua va impulsar entre 2007 i 2008, la construcció d’una barrera contra la intrusió salina a l’aqüífer, duta a terme mitjançant aigua regenerada. Amb una inversió propera als 23 milions d’euros (finançats amb Fons de Cohesió de la Unió Europea), es van habilitar una sèrie de pous situats de manera estratègica per separar l’aigua dolça de l’aigua de mar, evitar la penetració de l’aigua de mar cap a terra endins i disminuir la conductivitat i la salinitat de l’aqüífer.
També, actualment, hi ha la possibilitat de recarregar l’aqüífer amb aigua regenerada procedent de l’estació d’aigua regenerada (ERA) de la depuradora del Llobregat, incrementant el cabal del riu a partir de Molins de Rei i aportar més aigua a aquesta massa d’aigua estratègica que va ser vital durant la sequera de 2007 i 2008.
La recuperació de l’aqüífer de la Tordera
La zona del nord del Maresme i del sud de la Selva s’han abastit tradicionalment de l’aigua de l’aqüífer de la Tordera. L’augment de la població, i consegüentment de les demandes, va provocar la sobreexplotació d’aquest embassament subterrani, traduint-se en un increment notable de la salinitat als pous d’abastament d’aigua.
Com a solució estructural permanent, l’ACA va construir al 2002 la dessalinitzadora de la Tordera, a Blanes, una instal·lació capacitada per produir fins a 10 hm3 d’aigua a l’any. Aquesta instal·lació ha fet possible, per una banda, recuperar els volums de l’aqüífer i la seva qualitat i, per l’altra, garantir totes les demandes de la zona.
Des de 2010, la dessalinitzadora de la Tordera ha duplicat la seva capacitat de producció, podent també aportar aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona.
El proper repte, l’aqüífer de Carme Capellades
La comarca de l’Anoia no disposa de grans rius ni d’embassaments que puguin garantir les diferents necessitats d’aigua. Totes les demandes es satisfan amb l’aqüífer de Carme Capellades, una massa d’aigua subterrània que actualment es troba sobreexplotada, donat que és l’única font d’abastament de la zona.
Aquest embassament subterrani pateix, des de fa molts anys, de problemes de sobreexplotació, sobretot quan s’encadenen diversos mesos sense pluges. Actualment, la Generalitat de Catalunya, a través de l’ACA, i d’acord amb el món local, està treballant per garantir una solució estructural definitiva a la zona, incrementant la garantia d’aigua i evitant la sobreexplotació de l’aqüífer.
En aquest sentit, s’està treballant perquè durant el primer trimestre de 2017 la comarca disposi de connexió amb la xarxa de proveïment de la Llosa del Cavall, per així tenir una major garantia d’aigua i alhora es pugui afavorir la recuperació de l’aqüífer.
Igualment, us convidem a llegir la resta de posts del blog de l’ACA sobre temes com la funció dels embassaments, l’estat del sanejament a Catalunya, entre d’altres.
Un bon post per explicar com és d’important la protecció i bon manteniment de la qualitat i quantitat d’un recurs tan important com és l’aigua, i en concret aquella que no veiem però que si que hi és, la subterrània.
L’equilibri entre l’extracció de l’aigua emmagatzemada als aqüífers pels diferents usos i el manteniment dels nivells correctes és la clau de la bona gestió.
[…] Un aqüífer és una formació geològica composta de roca permeable que emmagatzema o porta aigua subterrània. Els aqüífers permeten que hi hagi disponibilitat d’aigua en àrees mancades d’aigües superficials o de xarxes de subministrament supramunicipals. Aquestes reserves d’aigua poden trobar-se a diferents profunditats i proveir els pous d’aigua a tot el món. Aquí trobaràs informació sobre els aqüífers de Catalunya. […]